La primera pedra de Sergi Pàmies (1990)

La primera pedra és la història d’un lampista que juga a futbol i és amant d’una dona casada, i que assumeix la seva condició de suplent no sols en l’àmbit esportiu, sinó també en el familiar, en el laboral i en el sentimental. Amb una mirada lúcida i tendra alhora, observa com les circumstàncies el porten a conviure, successivament, amb la fidelitat a la família, amb l’entusiasme d’un mariachi o amb les servituds de la feina. La prosa audaç i cenyida de Sergi Pàmies explota aquí tota la seva capacitat de suggestió i, sense faramalles, fa avançar amb seguretat una història de passions contingudes, en què cada detall impressiona i convenç per la minuciositat amb què està descrit. Amb aquesta novel·la, Pàmies ens mostra un món en què els tòpics deixen de ser un recurs superflu per convertir-se en un punt de partida.

Intermezzo de Sally Rooney (2024)

 Intermezzo és la quarta novel·la de l’autora irlandesa Sally Rooney, publicada per Faber & Faber el 24 de setembre de 2024. Ambientada a Dublín i a zones rurals d’Irlanda, la novel·la segueix dos germans després de la mort del seu pare: l’Ivan, un antic prodigi dels escacs de 22 anys que inicia una relació amb la Margaret, una directora de programes artístics de 36 anys, i en Peter, un advocat de drets humans de 32 anys que afronta relacions complicades tant amb la seva parella més jove, la Naomi, com amb la seva exparella, la Sylvia. La novel·la explora temes com el dol, les relacions amb diferència d’edat, la dinàmica entre germans i les estructures de poder dins de les relacions romàntiques.

El llibre representa un canvi respecte a les obres anteriors de Rooney pel seu enfocament en protagonistes masculins i les relacions fraternals. Rooney va desenvolupar la història a partir d’una escena inicial d’una exhibició d’escacs en un centre artístic, inspirant-se en la seva experiència mirant tutorials d’escacs durant els confinaments per la COVID-19. El títol Intermezzo fa referència tant a interludis musicals com a terminologia dels escacs.

Intermezzo marca una desviació estilística important respecte a les obres prèvies de Rooney. Les seves novel·les anteriors, especialment Beautiful World, Where Are You, es caracteritzen per narratives netes, centrades en els diàlegs i amb una narració omniscient i distant, però Intermezzo utilitza tècniques narratives variades i veus diferenciades per als tres personatges principals: les seccions d’en Peter presenten frases tallades i fragmentades, que recorden el Leopold Bloom de James Joyce; la narració de l’Ivan té un to més fred i humorístic; i els passatges de la Margaret són més lents i deliberats. La crítica ha destacat que els fragments en flux de consciència d’en Peter representen especialment un experiment estilístic per a Rooney, amb frases més curtes i menys verbs que creen un ritme entretallat però consistent, reminiscent d’autors com Eimear McBride i Samuel Beckett.

Mammalia d'Elisenda Solsona (2025)

"Ja sé que et fa molta impressió imaginar-me quan m'operaven, tan petita, com dius tu, amb les costelles obertes com portes de bar de western." (p. 32) 

"Vaig caure de panxa enlaire i vaig sentir com el cop al cap, tan sec, emprovocava un gust de ferro a la boca" (p. 56)

"Vaig tornar a escodrinyar pels foradets i vaig veure com la dona ja era a pocs metres de la finestra. Tenia tanta por que em vaig estirar al llit i em vaig fer l'adormida, de costat, mirant la paret. L'ombra va tapar la poca llum que entrava per la persiana. La sentia respirar. Notava la seva mirada clavada. Em perforava la pell." (p. 69)

"Aquest espasme a la panxa el sentia idèntic quan seia a la taula de la cuina d'Olesa. als matins, a punt d'anar a l'escola. Quant tant era l'estació que fos perquè tot feia olor de tardor i de començament de curs..." (p. 89)

Beautiful World, Where Are You de Sally Rooney (2021)

L’obra narra la història d’Alice Kelleher, una novel·lista irlandesa, i la seva millor amiga, Eileen Lydon, editora d’una revista literària. En capítols alterns es descriuen les seves vides i els correus electrònics que s’envien mútuament. Els altres dos personatges importants són el nou amant de Kelleher, Felix Brady, que treballa en un magatzem, i Simon Costigan, amic de Lydon, que treballa per a una agència de refugiats. 

L’Alice, en Felix, l’Eileen i en Simon encara són joves, però la vida els comença a atrapar. Es desitgen, s’enganyen entre ells, s’ajunten, es separen. Tenen relacions, s’amoïnen per les relacions, es preocupen per les seves amistats i pel món on viuen. Estan potser a l’última sala il·luminada abans de la foscor, essent testimonis d’alguna cosa? Trobaran una manera de creure en un món bell?

Bangkok Days de Lawrence Osborne (2009)

A few years ago I lived in a neighborhood called Wang Lang. From where I sit now, watching trains cross to Manhattan on the Brooklyn Bridge, my river balcony in Bangkok seems like a patch of paradise forever lost. Disassembled and stowed away in a hopeless corner of the mind, where it's bound to rot. 

At this very hour, when New York seems filled with threatening drama and artificial colors, the Chao Phraya River is filled with gentle monks bobbing around on water taxis. The two cities couldn't be more different. 

There, saffron is the color of dusk. The river brings peace. The monks got off at Wang Lang pier with their umbrellas and mala rosaries, which traditionally contain 108 beads for the 108 passions of men enumerated by Avalokiteshvara. They looked up at the farang drinking his gin and tonic on the balcony, and that look contained both amusement and distance as it asked, "Is that a lonely man?" 

Satèl·lits d'Elisenda Solsona (2019)

 Una nit, sense avís previ, la lluna no surt. Sota aquest cel inesperat transcorren vuit històries íntimes sobre separacions i retrobaments, narracions prenyades d’una bellesa estranya en què no hi manca el punt de fuga màgic. Històries com la dels amants que es busquen per una estació d’esquí abandonada durant la nit més fosca, o la del nen albí que espia el cel amb el telescopi del seu veí; com la de la noia a qui totes les amistats li recomanen que se separi, o la del primer sopar a casa els pares de la parella, una família amb uns rituals pertorbadors. Elisenda Solsona aconsegueix seduir el lector amb uns arguments brillants, on res no és el que sembla, per acabar submergint-lo en un univers emotiu i evocador, capaç de remoure i sorprendre a parts iguals. Són contes que assenyalen la incomprensió mútua com l’escull amb què topen, una vegada i una altra, les relacions humanes. La potència, la força i el talent incontestable amb què estan escrits ens fan saludar la seva autora com una de les veus narratives més enlluernadores dels últims anys, i confiem que el lector es donarà l’oportunitat de descobrir-la.

Normal People de Sally Rooney (2018)

En Connell i la Marianne han crescut al mateix poble de l’interior d’Irlanda, però en realitat provenen de dos mons molt diferents. La Marianne és una noia orgullosa, inadaptada i solitària. En Connell és un dels nois més populars de l’institut. També és el fill de la dona de fer feines de la mansió on viu la Marianne. Quan, tot i les diferències socials, sorgeix entre ells una connexió especial, provaran de mantenir-la oculta.

Gent normal és una història delicada sobre com una persona pot transformar la vida d’una altra. És també una novel·la contundent sobre la incomunicació, sobre com ens sentim, sobre com necessitem els altres per ser qui som i, sobretot, quines relacions de poder i domini s’estableixen dins les relacions amoroses. És irònica i seductora, perspicaç i atrevida.