dilluns, 8 de juliol de 2019

Cirurgies d'Elisenda Solsona Margarit (2016)

4.

Eren les tres de la matinada.
Dormia.
Però al tercer intent em vaig despartar, vaig despenjar el telèfon i aquella frase, mare, va ser una bala que em va perforar el timpà.
Males notícies vas dir, ha mort.
A l'instant, les meves costelles es van esbatanar com una porta de bar de western.
Com aquells que miràvem els diumenges d'hivern a la tarda amb l'estómac ple.

On era el xèrif del poble ara que tant el necessitava?