diumenge, 2 de desembre de 2018

XI Premi Helena Jubany

Reunits a la Biblioteca Antoni Comas de Mataró a les set del vespre del dia 20 de novembre de 2018, els membres del Jurat –format per, Elvira Carrió, Esteve Guardiola, Núria Ribas, Roser Ros, Llorenç Soldevila, Carles Torres, Roser Trilla, Cristina Valls i Joan Jubany, que actua com a secretari amb veu però sense vot, inicien el procediment per triar l’obra guanyadora de l’XI Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per a ser explicats, al qual s’han presentat 72 treballs.
Per començar, cada membre del Jurat manifesta quins són els originals que considera que poden optar a ser premiats.
Els textos que els membres del Jurat mencionen com a aspirants al premi són els següents, relacionats per nombre de mencions i ordre de presentació al concurs:
  • Amb una menció: Com tu i com jo. Tretze relats breus, Vides en deconstrucció, Rama trencada i altres contes, Vergonya i orgull, La soga al coll.
  • Amb dues mencions: Records perfectes, Un món sense clima i La rialla dels déus.
  • Amb tres mencions: Dimecres, La perruquera i la japonesa, i El número 9 del carrer del desencís.
  • Amb quatre mencions: Cop de cap.
  • Amb cinc mencions: La sort, L’última paraula.
  • Amb set mencions: L’ocell de Brinkley, Arkansas.
Tot seguit, els membres del Jurat, després de raonar el perquè de llurs mencions, decideixen centrar-se en la valoració de les obres que n’han obtingut tres o més. Exposen i comenten críticament les característiques i valors de cadascuna d’elles i en llegeixen fragments. Finalment, després de successives eliminacions acorden per unanimitat atorgar  l’XI Premi Helena Jubany a l’obra titulada L’ocell de Brinkley. Arkansas per les raons següents:
  • Perquè és un text original, molt ben redactat, narrativament coherent, divertit i amb un punt d’ironia.
  • Perquè la narració de la història que s’hi conta és àgil i ben ambientada. Llisca com si el lector la sentís directament de la veu del narrador, fins al punt que s’hi veu ficat a dintre, enganxat al seu discurs, que flueix amb intensitat creixent.
Un cop oberta la plica que acompanya els originals, resulta que l’autor de l’obra premiada és Abel Julien i Vila, veí de Palau-solità i Plegamans.

dissabte, 6 d’octubre de 2018

9è premi Miquel Arimany

D'un total de 91 obres presentades se n'ha seleccionat 15 finalistes:
J. Adell amb Arran de vies
T. Barba amb Els records del destí
M. Bistriceanu amb Teranyines
E. Campmany amb Vora el riu
A. Canadell amb Meridià secret
M. Carbó amb Paraules enverinades
J. Company amb Bach Friday
À. Fabregat amb Com dues gotes d'aigua
B. Felip amb Carril
J. Gispert amb Mustang-1967
J. Graell amb Píndar, el llegidor
L. Hernàndez amb Una noia en una moto
E. Moreno amb Àlbum de família
R. Siscart amb Retrat de família
C. Via amb Sort o casualitat
El dissabte 6 d'octubre, a les 18 hores es proclama el veredicte del Jurat, que es manté en secret fins al mateix dia 6. El guanyador del premi, dotat amb 1200 euros és en Joan Adell per l'obra Arran de vies. Juntament amb l'obra guanyadora, l'ajuntament edita un llibre amb la resta d'obres finalistes

dijous, 4 d’octubre de 2018

2n Premi Relata'ns de Vilablareix

Vilablareix ha celebrat aquest dijous 04 d’octubre a les vuit del vespre l’entrega dels premis Relata’ns. És la segona edició del concurs literari de Vilablareix i s’hi han presentat 12 relats, dels quals dos finalistes s’han endut els premis aquest vespre.
El primer premi, valorat amb 1.000€ s’ha atorgat a Pilar Bosch Casas(Cellera de Ter) pel relat “Foc Creuat” que ha guanyat per unanimitat del jurat.
El segon premi, valorat amb 500€ s’ha lliurat a Francesc Saez Maeso (Terrassa) pel relat ‘El que queda’.
L’entrega de premis ha tingut lloc al Centre Cultural Can Gruart de Vilablareix amb la presència de l’alcalde, David Mascort, i la regidora de cultura, Marta Fusté.
Cal destacar la participació de 12 relats d’alta qualitat, segons els membres del jurat. D’aquests, tres són vinguts de Girona, sis de Barcelona, un de Lleida i un altre de Suïssa.
Aquests, són uns premis que es van crear l’any passat per tal de posar en valor la creació literària en llengua catalana. Els participants escriuen relats en llengua catalana amb dos requisits, que siguin completament inèdits i que continguin la paraula ‘Vilablareix’.

diumenge, 30 de setembre de 2018

XVII Premi literari de Valldoreix

La 17a edició del Premi Literari de Valldoreix ja té guanyadors. Els guardonats són Dario Alberca amb l’obra ‘Licos’ i Anna Funke amb ‘Dolors el 1948’. Enguany, han participat 157 escriptors a aquest certamen que està dotat en 2.000 euros i del qual l'EMD publica els textos. L'entrega del premi tindrà lloc l'11 de novembre.

dijous, 23 d’agost de 2018

The Martian Chronicles de Ray Bradbury (1950)

On nights when the wind comes over the dead sea bottoms and through the hexagonal graveyard, over four old crosses and one new one, there is a light burning in the low stone hut, and in that hut, as the wind roars by and the dust whirls and the cold stars burn, are four figures, a woman, two daughters, a son, tending a low fire for no reason and talking and laughing.

 Night after night for every year and every year, for no reason at all, the woman comes out and looks at the sky, her hands up, for a long moment, looking at the green burning of Earth, not knowing why she looks, and then she goes back and throws a stick on the fire, and the wind comes up and the dead sea goes on being dead. 


https://archive.org/stream/Ray_Bradbury_Collection/Ray%20Bradbury%20-%20The%20Martian%20Chronicles_djvu.txt

dijous, 7 de juny de 2018

Últimas tardes con Teresa de Juan Marsé (1966)


EL MONTE CARMELO ES UNA COLINA DESNUDA y árida situada al noroeste de la ciudad. Manejados los invisibles hilos por expertas manos de niño, a menudo se ven cometas de brillantes colores en el azul del cielo, estremecidas por el viento, asomando por encima de la cumbre igual que escudos que anunciara n un sueño guerrero. En los grises años de la postguerra, cuando el estómago vacío y e l piojo verde exigían cada día algún sueño que hiciera más soportable la realidad, el Mo nte Carmelo fue predilecto y fabuloso campo de aventuras de los desarrapados niños de los barrios de Casa Baró, del Guinardó y de La Salud. Subían a lo alto, donde silba el vient o, a lanzar cometas de tosca fabricación casera, hechas con pasta de harina, cañas, trapos y papel de periódico: durante mucho tiempo temblaron, coletearon furiosamente en el cie lo de la ciudad, fotografías y noticias del avance alemán en los frentes de Europa, reinaba la muerte y la desolación, el racionamiento semanal de los españoles, la miseria y el hambre
[...]

Quién sabe si al ver llegar a los r efugiados de los años cuarenta, jadeando como náufragos, quemada la piel no sólo por el sol despiadado de una guerra perdida, sino también por toda una vida de fracasos, tuvieron al fin conciencia del naufragio nacional, de la isla inundada para siempre, del paraíso perdido que este Monte Carmelo iba a ser en los años inmediatos
[...]

Y son los mismos pensamientos, la misma impaciencia de entonc es la que invade hoy los gestos y las miradas de los jóvenes del Carmelo al contemplar la ciudad desde lo alto, y en consecuencia los mismos sueños, no nacidos aquí, si no que ya viajaron con ellos, o en la entraña de sus padres emigrantes. Impaciencias y su eños que todas las madrugadas se deslizan de nuevo ladera abajo, rodando por encima de las azoteas de la ciudad que se despereza, hacia las luces y los edificios que emer gen entre nieblas. Indolentes ojos negros todavía no vencidos, con los párpados entornados, r ecelosos, consideran con desconfianza el inmenso lecho de brumas azulinas y las luces que diariamente prometen, vistas desde arriba, una acogida vagamente nupcial, una sensació n realmente física de unión con la esperanza. En las luminosas mañanas del verano, cua ndo las pandillas de niños se descuelgan en racimos por las laderas y levantan el polvo con sus pies, el Monte Carmelo es como una pantalla de luz.

http://smaris.edu.ec/wp-content/uploads/2017/03/Marse-Juan-Ultimas-Tardes-Con-Teresa-3ro-BI.pdf

diumenge, 4 de febrer de 2018

Jane Eyre de Charlotte Brontë (1847)


Jane Eyre, òrfena de molt petita, aprèn aviat a afrontar els entrebancs que la vida li presenta, primer sota la tutela de la seva rica i malèvola tieta Reed, i anys després sota el règim opressiu de l'orfenat Lowood, on passarà de ser una nena estoica, maltractada i abnegada a una dona intel·lectual i apassionada amb dificultats per trobar el seu lloc en el món. Modesta, incòmoda, franca, independent, rebel davant de les injustícies i amb una inquietud intel·lectual no sempre ben entesa, escapa del seu destí quan se li presenta l'oportunitat de fer d'institutriu a casa de Lord Rochester. Però les coses no seran tan fàcils com semblen.Jane Eyre, novel·la gòtica per excel·lència, presenta el retrat d'una dona que, amb inusual franquesa i un apassionat sentit de la dignitat i la justícia, refusa d'acceptar la plaça que la societat li adjudica.