Collected Stories de James Salter (2014)

Salter retrata matrimonis que trontollen i relacions que s’ensorren, i explora temes com l’amor i el desamor, l’engany i el desengany, la incomunicació, la soledat o la passió. Sobri, subtil i afilat però mai inaccessible, capaç d’il·luminar les foscors que s’amaguen darrere les parelles aparentment convencionals i amb un talent especial per als diàlegs vius i directes, Salter s’ha guanyat un lloc a la prestatgeria dels imprescindibles de la literatura universal.

Mars del Carib de Sergi Pons Codina (2014)

A cada barri hi ha un tuguri amb el millor de cada casa. A la vila de Sant Andreu, passada la Meridiana, aquest forat es diu Mars del Carib, santuari per a petits delinqüents, paradís de felicitats artificials, l'escola de la vida per a en Blai i els seus amics. Que el destí que la vida reserva als habituals del Mars del Carib sigui la presó o el cementiri els importa menys que defensar els colors del Sant Andreu i viure al límit.

Qualsevol intent de posar seny, de lliurar-se a l'amor o a la feina (a la fàbrica, al magatzem), topa amb la seva frontal desafecció per l'autoritat. El vici marca el camí, i tots els camins porten al bar. I passada la Meridiana, al cor de Sant Andreu, el bar es diu Mars del Carib.

Directa com un cop de puny, reactiva, insolent, veloç, còmica i descarada, Mars del Carib és una instantània entranyable i vital d'un submón que es resisteix a abaixar el cap, d'una generació que alça el puny no per fer cap revolució sinó per demanar una
altra ronda.

Dies de frontera de Vicenç Pagès Jordà (2014)

Aquesta novel·la comença amb un petó llarg davant la porta d’uns grans magatzems, entre vianants carregats amb bosses de plàstic. Qui són ells dos? Tardarem a saber-ho. Els protagonistes de la novel·la es diuen Pau i Teresa i són membres d’una parella de fet que es va prorrogant de manera automàtica, fins que es produeix el que ell anomena “la relliscada”, que té com a conseqüències un daltabaix emocional, un canvi de domicili i també un viatge a la frontera. En Pau i la Teresa es troben en trànsit, però no saben cap a on. Al capdavall, la provisionalitat també és provisional.

L'altra de Marta Rojals (2014)

El món és un lloc estrany propietat dels altres. Dels actors bons, els de debò, ella en pren apunts per viure en el seu simulador de vol. La crisi ha tingut un canvi massa sobtat perquè l'assimilés del tot algú que fa trenta anys que s'estudia el mecanismes d'una altra realitat: la que li havien promès que no fallava. La dels fills de la democràcia que mai no van preveure cap involució de la seva gràfica. Estudia, que tindràs una bona feina. Compra't un pis, que el totxo mai no baixa. Llicencia't, treballa, hipoteca't, viatja, consumeix, tingues fills. On era l'error? (pàg. 71)

Colló, no em mireu així, si està estudiat. Miren el que tenen a casa i després se la van a pelar com a micos amb el Youporn, i es pensen que el món està ple de ties guarres i que el problema és que ells no les han sapigut trobar. Si els enreden pertot arreu, mira aquells bànners de ¡miiiles de casadas cachondas e insatisfeeechas esperan tu llamada! Uns collons, esperan tu llamada, que les miiiles de casades insatisfechas estan dormint rebentades d'anar tot el puto dia darrere dels crios i a la feina les que tenen feina i la casa i tot. I després les cries de catorze anys també van al Youporn i van totes amb el cony com si tinguessin cinc anys perquè es pensen que és lo normal. (pàg. 121)

Ens pensàvem que nosaltres érem un matrimoni diferent, sí, i un pimiento, reina. Que si no podíem tenir fills almenys tindríem temps per viatjar i per desarrollar-nos com a parella... ha-ha! Arriba un punt que ja ho has donat tot de si, que tot es repeteix i que necessites començar de nou a través d'algú diferent, m'entens, oi, lo que vull dir?, perquè si no la vida es torna una pesadilla. Per això la gent se re-pro-du-ce, reina, perquè la vida és in-so-por-ta-ble, carinyo. I com que és insoooportable necessites tenir algú innocent a casa que encara no ho sàpigui, m'entens, lo que et vull dir?, que et faci velar -com es diu, velar?-, això, doncs vet-ll-ll-llar per la seva innocència, perquè no es trenqui, i així tornes a creure que la vida val la pena, i aguantes el que et queda de la teva punyeteeera vida perquè hi ha un motiu per llevar-te tots els matins. (pàg. 131)

Les vacances de l'any passat havien sigut trenta-un dies de mal de ventre. Els rumors d'un ERO al diari les havia sembrat de temors. El Nel no va tenir paga doble. Tanmateix, van representar el paper pensant-se en el fons que potser se'n salvarien. Tot el país es pensava que al final se'n salvaria. I ara, al capvespre, tot el país pedala, patina i corre d'una banda a l'altra de la gàbia per no haver-hi de pensar. (pàg. 313)

tots els despertars dels joves del país giren en torn de la mateixa cosa: tenir un sostre on viure i, després, viure si pot ser (pàg. 318)