dijous, 22 de setembre del 2016

XLIX Premi Prudenci Bertrana de novel·la

L’escriptor Xevi Sala ha guanyat el 49 Premi Prudenci Bertrana amb una novel·la que relata les aventures d’uns personatges que desmunten els “clixés de la Transició” i demostren que l’amistat està per sobre de tot.


Els membres del jurat, Xavier Cortadellas, Guillem Terribas, Llucia Ramis, Albert Villaró i Glòria Gasch, han escollit l’obra de Sala, que comença amb l’arribada a L’Estartit (Girona) del sergent Elias Barrera des DELS EUA per assistir al funeral del seu pare, un militar que va servir en la base Loran.


La novel·la de Sala, recompensada amb 30.000 euros, serà publicada per Columna Edicions i, segons l’autor, actual director adjunt del grup El Punt Avui, és “la més llegidora” que ha escrit. Herois anònims, antagonismes que desemboquen en grans amistats i ficcions que interfereixen en la realitat sense alterar-la són “els tres grans eixos d’una obra que pot entendre’s com una crònica de l’antifranquisme o com un cant als ideals i al valor de les segones oportunitats”, va explicar Sala en un acte que va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

L’aparició de personalitats com Josep Pla, Salvador Dalí, Santiago Carrillo, Kirk Douglas, Raimon o Georges Brassens a les pàgines d’ I ens vam menjar el món reforça la convicció del guardonat que la ficció ha de ser versemblant. Basant-se en la seva experiència, Sala també va tenir unes paraules per als altres 71 autors que optaven al premi. “Quedar fora no vol dir perdre, vol dir que ho has de tornar a intentar”, va dir.

Els primers contes de Truman Capote (2016)

Dues dones que elucubren sobre l’art d’assassinar marits, un pres fugitiu, dos nanos perduts en una zona pantanosa, una vella incompresa, una dona negra del sud que viatja a Nova York per fer-hi de cuinera... Són alguns dels personatges dels primers contes de Truman Capote, rescatats recent- ment i reunits en aquest volum. Són les primeres temptatives de qui es va convertir, al cap de poc, en un dels grans narradors del segle XX. Textos d’adolescència i de la primera joventut, des dels relats que van veure la llum a la revista de l’institut on estudiava fins als ambientats ja a Nova York, on es va instal·lar decidit a triomfar com a escriptor.

Els originals trobats, amb correccions del mateix autor, mostren la seva obsessió per aconseguir una prosa clara, vigorosa i lleugera alhora. A més, permeten resseguir la construcció d’un univers literari propi –amb ecos tant del gòtic del sud dels Estats Units com del cosmopolitisme de l’est–, profundament empàtic amb persones en certa manera marginals, en tot cas diferents. I així, en aquestes pàgines hi ha nens i vells solitaris, persones desarrelades i sobretot diversos retrats femenins molt matisats. Per damunt de tot, els primers contes de Capote evidencien de manera rotunda el seu talent.