Napalm al cor de Pol Guasch (2021)

De vegades penso que estic anotant el futur. Em dic que, davant de la incomprensió, en quedin les paraules. Algú, potser, les podrà entendre», diu el narrador d’aquesta història. I, en efecte, Napalm al cor té alguna cosa d’exercici de comprensió íntima d’un passat extrem i traumàtic, i de cartografia sentimental d’un present convuls a la recerca d’alguna forma d’alliberament.

Situada en una geografia ambigua, la primera novel·la de Pol Guasch posa en dansa una parella de nois que han crescut en una zona militaritzada, marcats per unes condicions de vida precàries, per la intolerància de l’entorn cap al seu desig, i per unes famílies tocades pel desarrelament. La manca de perspectives ho domina tot, però encara mantenen la possibilitat de deixar-se enlluernar i fins i tot sotmetre, d’aferrar-se a la militància i a la temptació de la violència, i de seguir parlant una llengua que es desfà: la seva.

L’única alternativa és fugir d’aquesta terra erma. En el seu trajecte més enllà de «l’altra banda», carregant literalment el pes del passat en forma de carta i de cadàver per enterrar, trobaran respostes diferents a enigmes compartits. Muntada delicadament com un mosaic, escrita amb precisió i bellesa, Napalm al cor conté una viva al·legoria de les diverses opressions que determinen tantes vides, però també de la fina línia que de vegades separa la víctima del botxí. 

L'alienista de Machado de Assis

El doctor Simão Bacamarte, «el més gran dels metges de Brasil, de Portugal i de les Espanyes» decideix fundar a Itaguaí una institució sense precedents locals: una casa de bojos. L’entusiasme inicial de la gent d’Itaguaí deixa pas ben aviat a la sorpresa, quan el metge comença a tancar-hi persones sanes, i s’aixequen les primeres suspicàcies. A mesura que n’hi va tancant més, augmenta la indignació, i finalment esclata una revolta popular. 

L’alienista, un relat delirant que és al mateix temps una metàfora sobre els límits de la raó humana i una mirada irònica a la societat del seu temps, té un desenllaç, com reconeix el propi autor, «de tanta envergadura i tan inesperat, que es mereixeria almenys deu capítols; però m’acontento amb un, que serà el coronament de la narració i un dels més bells exemples de convicció científica i abnegació humana.»

El sol també s'aixeca d'Ernest Hemingway (1926)

Després de la Primera Guerra Mundial Jake Barnes -un periodista nord-americà incapacitat sexualment per una ferida de guerra- i Brett Ashley -infermera en la contesa, durant la qual tots dos van mantenir una relació-, es retroben al París del període d'entreguerres on es relacionaran amb la comunitat nord-americana. 

Gran part de l'ambientació de la part inicial de la novel·la girarà al voltant d'aquest col·lectiu i als llocs que freqüenta.Des d'allà Jake, Brett i els seus companys Cohn, Bill i Mike es dirigeixen a Espanya per pescar i per assistir als Sanfermines, a Pamplona. Durant les festes, descrites al detall, se succeiran una sèrie de problemes amorosos protagonitzats per Brett, en què intervenen Michael, el seu promès, Cohn, amb el qual ha mantingut un romanç setmanes abans i Pedro Romero, un torero prometedor i en els quals es remarcarà la posició de Barnes com a simple espectador. Després d'acabar les festes el grup es dissoldrà, acabant la història a Madrid

La vegeteriana de Han Kang (2007)

 

La vegetariana narra la història d'una dona, la Yeonghye, que per la simple decisió de no tornar a menjar carn converteix una vida normal en un malson pertorbador. Narrada a tres veus, explica el despreniment progressiu de la condició humana d'una dona que ha decidit deixar de ser allò que l'obliguen a ser.

El lector, com un parent més, assisteix atònit a aquest acte subversiu que fracturarà la vida familiar de la protagonista i transformarà totes les seves relacions en un vòrtex de violència, vergonya i desig

Només terra, només pluja, només fang de Montse Albets (2025)

 

A Ca la Viuda, un petit mas dels afores d’un poble instal·lat en la rutina, fa temps que no s’hi acosta ningú. Al seu interior, però, hi batega l’essència de tots aquells que hi van viure i que esperen pacientment el retorn de l’última dona de la família. I un dia hi arriba la Maria, arrossegant una gelor colossal. Mig viva i mig morta; completament desconcertada. El seu aïllament només es veurà destorbat per les visites de dos veïns: en Manel, un home discret, i la seva companya, la Cristineta, que irromp com una riuada en la vida dels altres.

Només terra, només pluja, només fang afronta la pèrdua i aprofundeix en la necessitat humana de l’altre. Mentre el poble es remou entre la desconfiança i la incomoditat, els protagonistes d’aquesta història rebusquen en el passat per trobar l’impuls que els torni a la vida.

L'inoblidable viatge a Grècia de Carles Riba (2023)

Dues vegades, en aquest viatge, he hagut de fer un esforç violent per no plorar com una criatura... o com un heroi antic. L'una a l'embarcament de Marsella, quan pressentia la meva Grècia a través d'una boira rosada i lila; l'altra a l'embarcament de Patres, quan per fi anava a conèixer la Ítaca de l'Odissea, del llibre més bell del món"
 

Reliquia de Pol Guasch (2026)

Hauria agraït una nota.

Doblegada en quatre plecs, amb errates i paraules esborrades, en un full reciclat d’un altre dia, en un fragment de paper qualsevol, en un tovalló vell, sobre una carta oberta, tant és, una nota abans de fer-ho. Sovint penso què hi hauries escrit: «T’estimo». «Cuida’t de ta mare, dels germans. Oblida aquest moment. Prova d’oblidar que ja ho sabies, que quan has sortit de casa per cercar-me, quan heu agafat el cotxe i us heu aturat a la benzinera, ja sabies que tenia la sang congelada, la porta oberta, és gener, a fora, tinc les mans gastades d’aquest fred i ara el cos glaçat, els peus glaçats, sense sabates. Prova d’oblidar-me.» Una nota entre les mans, damunt la cadira, on fos, una nota i només una frase: «Fill, prova d’oblidar-me».

The Sheltering Sky de Paul Bowles (1949)

“He did not think of himself as a tourist; he was a traveler. The difference is partly one of time, he would explain. Whereas the tourist generally hurries back home at the end of a few weeks or months, the traveler, belonging no more to one place than to the next, moves slowly, over periods of years, from one part of the earth to another.”

“the sky here's very strange. I often have the sensation when I look at it that it's a solid thing up there, protecting us from what's behind . . . [from] nothing, I suppose. Just darkness. Absolute night.”

“Death is always on the way, but the fact that you don't know when it will arrive seems to take away from the finiteness of life. It's that terrible precision that we hate so much. But because we don't know, we get to think of life as an inexhaustible well. Yet everything happens a certain number of times, and a very small number, really. How many more times will you remember a certain afternoon of your childhood, some afternoon that's so deeply a part of your being that you can't even conceive of your life without it? Perhaps four or five times more. Perhaps not even. How many more times will you watch the full moon rise? Perhaps twenty. And yet it all seems limitless.”

The Two Towers de JRR Tolkien (1954)

En aquest segon volum de la trilogia, Les Dues Torres, el lector podrà seguir les aventures apassionants d'en Frodo, el seu servidor Sam i l'enigmatic Gol-lum mentre travessen les terres enemigues camí de Mórdor. Al mateix temps, l'Àragorn, en Légolas i en Guimli, tot intentant rescatar en Merry i en Pippin de mans dels orcs, es retroben sorprenentment amb un antic membre de la Germandat i s'alien amb els homes de Ròhan en el moment en què les forces del Mal comencen a posar setge a Góndor. Tot això juntament amb la insolita i simpatica empresa dels hobbits al bosc de Fangorn, on, conduits per en Barbarbrat, esdevenen testimonis excepcionals de la fi d'Ísengard.

The Fellowship of the Ring de JRR Tolkien (1954)

 

A la història de la literatura hi ha pocs llibres tan singulars i imaginatius com El Senyor dels Anells (1954), una fantasia èpica on es relata la titànica lluita que sostenen els Pobles Lliures de la Terra Mitjana contra les forces del Mal liderades per en Sàuron, el Senyor dels Anells, que pretén apropiar-se l’Anell del Poder i dur la destrucció i la mort a tota la Terra Mitjana. En aquesta imposant epopeia, l’escriptor britànic John Ronald Reuel Tolkien (1892-1973) ens mostra que la desmesurada ambició de poder acaba corrompent a qui la pateix i que aquesta avidesa només es pot combatre amb la pràctica de virtuts com la humilitat, la camaraderia, el coratge i la perseverança. Aquests valors són els que permetran a homes, elfs, nans i hòbbits vèncer tota mena d’obstacles i anihilar finalment l’exèrcit sinistre d’en Sàuron.

La primera pedra de Sergi Pàmies (1990)

La primera pedra és la història d’un lampista que juga a futbol i és amant d’una dona casada, i que assumeix la seva condició de suplent no sols en l’àmbit esportiu, sinó també en el familiar, en el laboral i en el sentimental. Amb una mirada lúcida i tendra alhora, observa com les circumstàncies el porten a conviure, successivament, amb la fidelitat a la família, amb l’entusiasme d’un mariachi o amb les servituds de la feina. La prosa audaç i cenyida de Sergi Pàmies explota aquí tota la seva capacitat de suggestió i, sense faramalles, fa avançar amb seguretat una història de passions contingudes, en què cada detall impressiona i convenç per la minuciositat amb què està descrit. Amb aquesta novel·la, Pàmies ens mostra un món en què els tòpics deixen de ser un recurs superflu per convertir-se en un punt de partida.

Intermezzo de Sally Rooney (2024)

 Intermezzo és la quarta novel·la de l’autora irlandesa Sally Rooney, publicada per Faber & Faber el 24 de setembre de 2024. Ambientada a Dublín i a zones rurals d’Irlanda, la novel·la segueix dos germans després de la mort del seu pare: l’Ivan, un antic prodigi dels escacs de 22 anys que inicia una relació amb la Margaret, una directora de programes artístics de 36 anys, i en Peter, un advocat de drets humans de 32 anys que afronta relacions complicades tant amb la seva parella més jove, la Naomi, com amb la seva exparella, la Sylvia. La novel·la explora temes com el dol, les relacions amb diferència d’edat, la dinàmica entre germans i les estructures de poder dins de les relacions romàntiques.

El llibre representa un canvi respecte a les obres anteriors de Rooney pel seu enfocament en protagonistes masculins i les relacions fraternals. Rooney va desenvolupar la història a partir d’una escena inicial d’una exhibició d’escacs en un centre artístic, inspirant-se en la seva experiència mirant tutorials d’escacs durant els confinaments per la COVID-19. El títol Intermezzo fa referència tant a interludis musicals com a terminologia dels escacs.

Intermezzo marca una desviació estilística important respecte a les obres prèvies de Rooney. Les seves novel·les anteriors, especialment Beautiful World, Where Are You, es caracteritzen per narratives netes, centrades en els diàlegs i amb una narració omniscient i distant, però Intermezzo utilitza tècniques narratives variades i veus diferenciades per als tres personatges principals: les seccions d’en Peter presenten frases tallades i fragmentades, que recorden el Leopold Bloom de James Joyce; la narració de l’Ivan té un to més fred i humorístic; i els passatges de la Margaret són més lents i deliberats. La crítica ha destacat que els fragments en flux de consciència d’en Peter representen especialment un experiment estilístic per a Rooney, amb frases més curtes i menys verbs que creen un ritme entretallat però consistent, reminiscent d’autors com Eimear McBride i Samuel Beckett.

Mammalia d'Elisenda Solsona (2025)

"Ja sé que et fa molta impressió imaginar-me quan m'operaven, tan petita, com dius tu, amb les costelles obertes com portes de bar de western." (p. 32) 

"Vaig caure de panxa enlaire i vaig sentir com el cop al cap, tan sec, emprovocava un gust de ferro a la boca" (p. 56)

"Vaig tornar a escodrinyar pels foradets i vaig veure com la dona ja era a pocs metres de la finestra. Tenia tanta por que em vaig estirar al llit i em vaig fer l'adormida, de costat, mirant la paret. L'ombra va tapar la poca llum que entrava per la persiana. La sentia respirar. Notava la seva mirada clavada. Em perforava la pell." (p. 69)

"Aquest espasme a la panxa el sentia idèntic quan seia a la taula de la cuina d'Olesa. als matins, a punt d'anar a l'escola. Quant tant era l'estació que fos perquè tot feia olor de tardor i de començament de curs..." (p. 89)

Beautiful World, Where Are You de Sally Rooney (2021)

L’obra narra la història d’Alice Kelleher, una novel·lista irlandesa, i la seva millor amiga, Eileen Lydon, editora d’una revista literària. En capítols alterns es descriuen les seves vides i els correus electrònics que s’envien mútuament. Els altres dos personatges importants són el nou amant de Kelleher, Felix Brady, que treballa en un magatzem, i Simon Costigan, amic de Lydon, que treballa per a una agència de refugiats. 

L’Alice, en Felix, l’Eileen i en Simon encara són joves, però la vida els comença a atrapar. Es desitgen, s’enganyen entre ells, s’ajunten, es separen. Tenen relacions, s’amoïnen per les relacions, es preocupen per les seves amistats i pel món on viuen. Estan potser a l’última sala il·luminada abans de la foscor, essent testimonis d’alguna cosa? Trobaran una manera de creure en un món bell?

Bangkok Days de Lawrence Osborne (2009)

A few years ago I lived in a neighborhood called Wang Lang. From where I sit now, watching trains cross to Manhattan on the Brooklyn Bridge, my river balcony in Bangkok seems like a patch of paradise forever lost. Disassembled and stowed away in a hopeless corner of the mind, where it's bound to rot. 

At this very hour, when New York seems filled with threatening drama and artificial colors, the Chao Phraya River is filled with gentle monks bobbing around on water taxis. The two cities couldn't be more different. 

There, saffron is the color of dusk. The river brings peace. The monks got off at Wang Lang pier with their umbrellas and mala rosaries, which traditionally contain 108 beads for the 108 passions of men enumerated by Avalokiteshvara. They looked up at the farang drinking his gin and tonic on the balcony, and that look contained both amusement and distance as it asked, "Is that a lonely man?" 

Satèl·lits d'Elisenda Solsona (2019)

 Una nit, sense avís previ, la lluna no surt. Sota aquest cel inesperat transcorren vuit històries íntimes sobre separacions i retrobaments, narracions prenyades d’una bellesa estranya en què no hi manca el punt de fuga màgic. Històries com la dels amants que es busquen per una estació d’esquí abandonada durant la nit més fosca, o la del nen albí que espia el cel amb el telescopi del seu veí; com la de la noia a qui totes les amistats li recomanen que se separi, o la del primer sopar a casa els pares de la parella, una família amb uns rituals pertorbadors. Elisenda Solsona aconsegueix seduir el lector amb uns arguments brillants, on res no és el que sembla, per acabar submergint-lo en un univers emotiu i evocador, capaç de remoure i sorprendre a parts iguals. Són contes que assenyalen la incomprensió mútua com l’escull amb què topen, una vegada i una altra, les relacions humanes. La potència, la força i el talent incontestable amb què estan escrits ens fan saludar la seva autora com una de les veus narratives més enlluernadores dels últims anys, i confiem que el lector es donarà l’oportunitat de descobrir-la.

Normal People de Sally Rooney (2018)

En Connell i la Marianne han crescut al mateix poble de l’interior d’Irlanda, però en realitat provenen de dos mons molt diferents. La Marianne és una noia orgullosa, inadaptada i solitària. En Connell és un dels nois més populars de l’institut. També és el fill de la dona de fer feines de la mansió on viu la Marianne. Quan, tot i les diferències socials, sorgeix entre ells una connexió especial, provaran de mantenir-la oculta.

Gent normal és una història delicada sobre com una persona pot transformar la vida d’una altra. És també una novel·la contundent sobre la incomunicació, sobre com ens sentim, sobre com necessitem els altres per ser qui som i, sobretot, quines relacions de poder i domini s’estableixen dins les relacions amoroses. És irònica i seductora, perspicaç i atrevida.

Blancor de Jon Fosse (2023)

Un home condueix sense saber on va. Gira a l’esquerra i a la dreta, alternativament, i a la fi s’endinsa en un bosc per una pista forestal plena de bonys. No s’atura fins que el cotxe queda encallat al fang, incapaç d’avançar o retrocedir. Comença a nevar, enfosqueix i fa fred, però en lloc d’anar a buscar ajuda, l’home camina per un corriol del bosc, malgrat que ja ha enfosquit tant que amb prou feines pot veure res entre els arbres. Cada cop s’endinsa més en la foscor. Està cansat i mort de fred quan, al cor de la foscor del bosc, es troba amb una presència lluminosa. 

Blancor és una novel·la brillant sobre la frontera entre la vida i la mort..

Don Quijote de la Mancha de Miguel de Cervantes (s XVII)

Capítulo XIX

Con esto se fue el bachiller, y don Quijote preguntó a Sancho que qué le había movido a llamarle el Caballero de la Triste Figura, más entonces que nunca.

-Yo se lo diré -respondió Sancho-: porque le he estado mirando un rato a la luz de aquella hacha que lleva aquel malandante, y verdaderamente tiene vuestra merced la más mala figura, de poco acá, que jamás he visto; y débelo de haber causado, o ya el cansancio deste combate, o ya la falta de las muelas y dientes.

-No es eso -respondió don Quijote-; sino que el sabio, a cuyo cargo debe de estar el escribir la historia de mis hazañas le habrá parecido que será bien que yo tome algún nombre apelativo, como lo tomaban todos los caballeros pasados: cual se llamaba el de la Ardiente Espada; cuál, el del Unicornio; aquél, el de las Doncellas; aquéste, el del Ave Fénix; el otro, el Caballero del Grifo; estotro, el de la Muerte; y por estos nombres e insignias eran conocidos por toda la redondez de la tierra. Y así, digo que el sabio ya dicho te habrá puesto en la lengua y en el pensamiento ahora que me llamases el Caballero de la Triste Figura, como pienso llamarme desde hoy en adelante, y para que mejor me cuadre tal nombre, determino de hacer pintar, cuando haya lugar, en mi escudo una muy triste figura.

Longitude de Dava Sobel (1995)

"El problema de la longitud" era el dilema científic més espinós del segle XVIII, i ho havia estat durant segles. Sense la capacitat de mesurar la seva longitud, els mariners de les edats d'exploració s'havien perdut literalment al mar tan bon punt perdien de vista la terra. Milers de vides i les fortunes de les nacions depenien de la resolució d'aquest problema. Un home, John Harrison, en completa oposició a la comunitat científica, es va atrevir a imaginar una solució mecànica: un rellotge que mantingués l'hora precisa al mar, cosa que cap rellotge havia pogut fer mai a terra.

Longitude és la dramàtica història humana d'una recerca científica èpica i de l'obsessió de quaranta anys d'Harrison per construir el seu cronometrador perfecte, conegut avui com el cronòmetre. Plena d'heroisme i trucs, també és una breu història fascinant de l'astronomia, la navegació i la rellotgeria.