El primer arlequí de Pere Calders (1936)

Calders ha de ser considerat per damunt de tot un narrador, és a dir, un contador d'històries. En un moment en què les formes convencionals del gènere narratiu per excel·lència, la novel·la, havien entrat en crisi (novel·la realista i novel·la psicològica), Calders assaja una doble solució a les seves necessitats narratives: d'una banda, el conreu del conte (gènere que, per la seva flexibilitat, no està tan subjecte a les lleis que han definit el model de novel·la tradicional) i, d'una altra, una rèplica desmitificadora —pròxima a la paròdia— de la novel·la convencional. Aquesta doble temptativa cristal·litza ja en els dos primers títols que publica, significativament el mateix any 1936: El primer arlequí, recull de vuit contes, i La Glòria del doctor Larén, novel·la que, en la seva trama argumental, pot semblar una aproximació caricaturesca al tema "bovarinesc" de l'adulteri. El primer arlequí enceta una línia narrativa que continuarà i es depurarà en títols posteriors (Cròniques de la veritat oculta, Demà a les tres de la matinada, Invasió subtil i altres contes, Tot s'aprofita, De teves a meves, Un estrany al jardí, El barret fort... ) i que, de fet, ha consolidat la imatge de Calders com a autor de contes. Tota aquesta extensa producció contística posa de manifest l'interès de l'autor per construir una història a partir de la ficció pura, alliberat de la servitud d'haver de traduir fidelment la realitat immediata (en pocs d'aquests contes hi trobarem referències a escenaris concrets —i, quan n'hi ha, ho són de llocs distants, si no exòtics— o descripcions físiques o caracterització psicològica dels personatges).

 Article de Joan Melcion publicat a l'Avui (30/11/00)

Ficciones de Jorge Luis Borges (1944)

Ficciones consta de dues parts: El jardín de senderos que se bifurcan i Artificios. Malgrat la separació en parts, aquestes no difereixen en estil (l'única diferencia palpable son les dates en que van aparèixir els textos i que Artificios és lleugerament més breu que El jardín). Per altra part, no sense certa ironía, Borges anota al pròleg de Artificios que els relats inclosos en aquesta part són "de execució menys maldestre" (Borges, 1995:119) que els de El Jardín. La divisió del llibre en dos es degut a que la primera part havía estat publicada originalment tres anys abans, el 1941, com un libro individual.
A la sèrie de contes que constituien El jardín de senderos que se bifurcan Borges va agregar sis contes més, agrupats sota el títol general de Artificios, per a diferenciar-los d'alguna manera dels contes de El jardín i les dues parts, aleshores, prengueren el nom de Ficciones.
El 1956, Borges afegiria encara tres contes més a la col·lecció (o a "la sèrie", com ell prefería anomenar-la) i els inclouria en l'apartat de Artificios.

XIV Premi Roc Boronat

L'escriptora Bel Olid, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona i col·laboradora de l'ARA ha guanyat la XIV edició del Premi de literatura en català Roc Boronat amb el recull contes 'Celobert amb papallones'. El guardó, atorgat per l'ONCE de Catalunya, està dotat amb 6.000 euros. El llibre guanyador, un recull de 13 contes, serà editat pròximament per l'editorial Proa.

Bel Olid és traductora i professora de llengua didàctica a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) des de 2005. El 2010 va guanyar el premi Documenta amb la novel·la 'Una terra solitària', així com el premi Rovelló amb l'assaig 'Las heroínas contraatacan: modelos literarios sobre el universo masculino'. Articulista de diversos diaris i revistes, el 2009 va obtenir el premi Qwerty al millor llibre infantil amb el conte 'Crida ben fort, Estela!'.

En les categories per a escriptors cecs o amb discapacitat visual greu, la guanyadora en l'apartat de contes, dotat amb 900 euros, ha estat Piedad Martos Lorente, amb l'obra 'Camí de la Vall'.
En l'apartat de poesia, dotat amb 600 euros, l'obra guanyadora ha estat 'Poemes i dedicatòries dels meves memòries', de Maria del Roser Rubiella i Albert.

L'acte de lliurament dels premis tindrà lloc demà i en el mateix es rendirà homenatge a la trajectòria de l'escriptora Maria Barbal, que rebrà un exemplar en braille de l'obra 'Emma' i un altre en suport sonor de l'obra 'Pedra de tartera'.

El jurat dels premis el van integrar Xavier Grau, Delegat de l'ONCE a Catalunya, Vicenç Villatoro, escriptor i Director de l'Institut Ramon Llull; Yvonne Griley, directora general de Política Lingüística de la Generalitat, Leandro Lamor, Delegat de l'Agència EFE a Catalunya, Josep Lluch, editor de Proa, David Nel·lo, escriptor i guanyador de l'última edició i el professor Marc Oriol. L'ONCE-Catalunya convoca aquests premis literaris en memòria de l'escriptor i polític republicà Roc Boronat, promotor del Sindicat de Cecs de Catalunya.

48è Premi Recvll 2012 de Blanes

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, presideix a Blanes l’acte de lliurament de la 48a edició dels premis literaris Recvll. Rodolfo del Hoyo de Santa Coloma de Gramanet ha estat el guanyador del premi de narració amb l’obra “Llegir al metro”, un recull de relats que tenen com a punt de contacte persones que caminen cap a sí mateixes després de patir un problema. Del Hoyo va aprofitar l’acte per reivindicar el paper dels autors que es dediquen a la literatura infantil i juvenil. El premi està dotat amb 2.500 euros. La publicació de l’obra guanyadora està patrocinada per Ràdio Marina. 

El premi de poesia ha estat per a l’obra “Esquelet” de l’autora italiana resident a Barcelona, Lucia Pietrelli. Es tracta d’un poemari que relaciona la duresa d’una escultura amb la fragilitat del cos humà. Pietrelli creu que amb aquest premi queda demostrat que el català l’ha acceptat. La dotació econòmica del premi és de 1.500 euros.

Jordi Portal de Barcelona ha estat el guanyador del premi de teatre (dotat amb 2.000 euros), amb l’obra Nebraska. Portals ha dedicat fins ara la major part de la seva activitat literària a la narració curta i al teatre infantil.
 
El premi de periodisme ha estat per J. Victor Gay de Girona pel treball “Girona i Ruyra, un gran silenci”.  Amb aquest treball, Gay, demana que Girona reconegui l’obra de Ruyra. El finalista ha estat el periodista de Ràdio Marina Francesc Fàbrega amb un treball sobre l’alzheimer.

Jordi Llavina de Vilafranca del Penedès s’ha emportat el premi de retrat literari amb el treball “L’home que encara fa servir barret”, un treball dedicat a l’escriptor Joan Rendé. Els premis de periodisme i retrat literari estan dotats amb 800 euros.

Enguany s’han presentat un total de 203 obres, 55 treballs més que l’any anterior, això vol dir que any rere any aquests premis es van consolidant més dins el marc cultural del nostre país, així com participació de la Comunitat Valenciana i les illes. Un total de 44 treballs opten al premi de teatre, 10 retrat literari , 14 al periodisme, 72 a poesia i 63 a narració.
El president del jurat dels premis Recull, Vicenç Llorca, ha assenyalat que l'entitat estava molt "satisfeta" amb el nombre de projectes rebuts. "Normalment rebíem unes 140 obres però aquest any hem saltat fins a 203", ha ressaltat Llorca. Segons el president, aquest augment de projectes és una forma de mostrar que els autors i escriptors "tenen en compte la importància i rellevància dels premis Recull

2666 de Roberto Bolaño (2004)

A quatre professors de literatura, Pelletier, Morini, Espinoza i Norton, els uneix la seva fascinació per L'obra de Beno von Archimboldi, un enigmàtic escriptor alemany el prestigi del qual creix a tot el món. La complicitat es torna un vodevil intel·lectual i desemboca en un pelegrinatge a Santa Teresa (transsumpte de Ciudad Juárez), on diuen que Archimboldi ha estat vist. Un cop allí, Pelletier i Espinoza s'assabenten que la ciutat ha estat escenari d'una llarga cadena de crims: en els abocadors apareixen cadàvers de dones amb senyals d'haver estat violades i torturades. Són els primers indicis de la novel·la amb els seus procel·losos cabals, plens de personatges memorables amb històries que, a cavall entre el riure i l'horror, abasten dos continents i inclouen un vertiginós viatge per la història Europea del Segle XX. 
2666 és la confirmació del veredicte de Susan Sontag: «El més influent i admirat novel·lista en llengua espanyola de la seva generació. La seva mort, als cinquanta anys, és una gran pèrdua per la literatura». 

Putas asesinas de Roberto Bolaño (2001)

"Les dones són putes assassines, Max, són micos balbs de fred que contemplen l'horitzó des d'un arbre malalt, són princeses que et cerquen en la foscor, plorant, indagant les paraules que mai podran dir. Vivim l''equívoc i planegem en els nostres cicles de vida ", diu el personatge (una assassina?, una puta?, ambdues coses?) del conte que dóna títol a aquest llibre. A "Últims capvespres a la terra" es narra un viatge a Acapulco que es converteix gradualment en un descens als inferns. A "Dentista" s'explica la història d'un adolescent misteriós i dos adults, ja de tornada de tot, que l'observen des del precipici. A "Buba" s'explica una història de futbol en tres parts; la d'un futbolista sud-americà, la d'un futbolista africà i la d'un espanyol, i la sorprenent història del seu equip, que bé podria ser el Barcelona. A "Carnet de ball" es donen 69 raons per no parlar amb Pablo Neruda. A "Prefiguració de Lalo Cura", per contra ens submergeix en una història de narcotraficants i directors de cinema porno, i "Fotos", un dels últims relats, ens porta una vegada més a Arturo Belano, el protagonista de "Els detectius salvatges "

Llamadas telefónicas de Roberto Bolaño (1997)

Les històries d'aquest autor viatgen per tot el món, transiten des de ciutats populoses fins a tot tipus de pampes, deserts i erms pels quals els personatges deambulen, es perden, s'amaguen, fugen i, sobretot, es troben en perpètua recerca, encara que la majoria de les vegades no sàpiguen amb certesa de què ... encara que és molt probable que s'estiguin buscant a si mateixos.
Els contes de Roberto Bolaño habiten un temps inventat per ell, en què les situacions més corrents i quotidianes es tenyeixen d'un halo oníric que els transforma en misteris inquietants, en què les trames més estranyes transcorren amb tanta tranquil·litat que ens semblen la cosa més normal del món. Els seus protagonistes són poetes, escriptors i aspirants, cosa lògica en un autor per al qual la literatura és l'únic que l'interessa de debò. Els contes de Bolaño són la introducció perfecta per a aquells que encara no s'han aventurat en el peculiar univers de l'escriptor, o el complement ideal per als que ja s'han enfrontat a les seves grans obres.


Comprar-lo