dissabte, 30 d’abril de 2011

La pell freda d'Albert Sánchez Piñol (2002)

Mai no som infinitament lluny d'aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai no serem absolutament a prop d'aquells qui estimem. Quan el van desembarcar a la platja amb una xalupa, el va sorprendre que l'únic habitant de l'illa no sortís a rebre'l. Però aviat descobreix que apareixen cada nit molts visitants misteriosos i amenaçadors. Des d'aquest moment, la seva vida -que haurà de compartir amb el brutal Batís Caffó i Aneris, la de la pell freda- es converteix en una lluita frenètica amb ell mateix i amb els altres, on es barregen els sentiments de rebuig i de desig, de crueltat i d'amor, de por i d'esperança.

La  novel·la La pell freda (Edicions La Campana, 2002) ha suposat l'entrada d'Albert Sánchez Piñol en el camp novel·lístic amb una obra sorprenent per la seva força i la seva originalitat. Ha aconseguit un èxit excepcional de venda i crítica i els  drets de traducció han estat venuts a 37 llengües.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada