La meva Cristina i altres contes va constituir, a la seva publicació l'any 1967, un dels èxits més assenyalats de la
carrera literària de Mercè Rodoreda. En principi, cap de les narracions que inclou no explica una història
travada, amb un argument plantejat segons les normes clàssiques del gènere, sinó que es limiten a descriure
gairebé ingènuament una situació, mig evocativa.
“Quin
mal vol que facin amb el cap de porcellana o de cartó, els
ossos de ferro colat, les cames de fusta i
el ventre ple de serradures...”. I les paraules l'escanyaven. La sala de les nines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada