dimecres, 5 de desembre de 2012

Nocilla dream d'Agustín Fernández Mallo (2006)

Nocilla dream, que pot suportar sense recança l'etiqueta indie, és una de les apostes narratives més arriscades dels últims anys. Hi proliferen les referències al cinema independent nord-americà, a la història del collage, l'art conceptual, a l'arquitectura pragmàtica, a l'evolució dels PC i a la decadència de la novel·la. Agustín Fernández Mallo es fixa en els outsiders del segle XXI i sobretot en la misteriosa connexió entre algunes vides alternatives i globalitzades que transiten per escenaris de Sèrie B: rosses de bordell que somien que algun client les porti cap a l'Est, àcrates que habiten en estranyes micronacions, ancians xinesos addictes al surf, un argentí que viu en un aparthotel de Las Vegas i construeix un singular monument a Jorge Luis Borges ... Tots ells atrapats en la metàfora conductora dels deserts i en la bellesa del buit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada