divendres, 22 de febrer de 2013

L'home de la maleta de Ramón Solsona (2011)

"En aquella època era habitual que un músic toqués uns quants instruments, sobretot de la mateixa família. Quins fenòmens! Hi entenien, de música, i no com ara, que qualsevol mitja burilla fot quatre rots a tot volum i diu que és música." (pàg. 26)

"Un dia li vaig dir a un dels meus néts que la màquina d'escriure és millor que un ordinador perquè imprimeix al mateix temps que tu escrius. Em va mirar amb cara de pena" (pàg. 33)

"No puc sofrir que els homes portin melenetes, cuetes i mariconades d'aquestes. Em fot malícia que cada vegada siguem més fandilletes i menos homes, com si tenir lo que tenim entre les cames fos un pecat." (pàg 99)

"No és que anés amb malandandos, no però sempre se'ls buscava hippies, com ella. Aixís no madurarà mai. A certa edat, canviar un marit o un casi marit hippy per un altre també hippy és com canviar pets per merda" (pàg. 100)

"Els que ens hem criat en temps de puces i xinxes, que ens rentaven el cap amb petroli i ens dutxaven amb aigua gelada no fem escarafalls si a un lavabo li falta un bon baldeio. La majoria de cases ni en tenien, de dutxes, allavòrens. Quan anàvem pels pobles a tocar, ens teníem de quedar a dormir en cases particulars i allavors molta gent no tenien ni aigua corrent. I per fer les necessitats hi havien unes comunes que donaven directament als femers." (pàg. 122)

"—Què busques? Et falta alguna cosa?
  —Sal.
  —No, sal no.
  —Sal sí, collons!
  Cagada, pastoret. No tenies d'haver donat un cop de puny a la taula. Però la culpa és teva. Amb tota aquesta grimègia del menjar sa has conseguit enfurismar-se. I mira que m'he aguantat!
  —A veure, papa. Amb crits no ens entendrem.
  —És que jo no vull entendre res. Només vull sal. Sal! Sal! No saps lo que és la sal?" (pàg. 146)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada