dimarts, 22 d’octubre de 2013

Bones notícies de Toni Sala (2001)


Un cotxe fantasma recorre les carreteres de dia i de nit. És invisible. No fa parades. Travessa els pobles per la nacional i les grans ciutats per les principals avingudes. Passa els ports de muntanya per carreteres plenes de corbes. S'embala com un boig per l'autopista, de vegades pel carril contrari. De nit viatja amb els llums apagats.

Si fos visible, seria un cotxe igual que els altres. El metall és fort com el de qualsevol vehicle i el motor li treballa amb la mateixa energia. Les rodes esquitxen quan passen per una bassa, i si mai surten de l'asfalt deixen darrere seu les dues línies paral·leles. Alguns l'hem sentit córrer. Hem notat l'aire remogut pel seu pas.

Quan al telenotícies es parla d'accidents, té més gràcia si algun vehicle s'ha donat a la fuga. El conductor del vehicle s'ha donat a la fuga. No cal valorar-ho. Era una mala persona. El presentador del telenotícies fa una pausa molt breu i ens mira als ulls. El culpable no es mereix ni l'adjectiu. Una mala persona: tots hi estem d'acord.

El cotxe invisible es dóna sempre a la fuga. No se'l pot atrapar. Moltes vegades, però, als atestats es considera que les víctimes són víctimes de si mateixes. De la son, d'una distracció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada