El llop estepari de Herman Hesse (1927)

El llop estepari és una recreació turmentada, poètica, gairebé fàustica, d’una mena de misantrop que topa frontalment amb la societat burgesa. Es tracta d’un individu dolorosament escindit entre l’home lúcid, inclinat al bé, i l’ésser instintiu, salvatge i ferotge, talment un llop.

L'obra ens explica la història de Harry Haller, un home desenganyat que no arriba a integrar-se en una societat que no se li assembla gens. L'home es defineix així com un llop de l'estepa, animal solitari, extraviat en un món que li sembla incomprensible. La seva trobada amb diversos personatges li permetrà afrontar la seva desil·lusió, especialment gràcies a un "viatge" iniciàtic que li permetrà descobrir diferents aspectes de la seva personalitat.

Semblava de seda i altres contes de Mercè Rodoreda (1978)

Un recull amb contes d’èpoques ben diverses que ofereix la possibilitat de seguir de prop l’escriptura de l’autora, al llarg d’uns relats de gran força expressiva.

Els contes utilitzen tècniques diferents, des de l’objectiva, posada en circulació per la novel·la nord-americana, fins a la més intimista i fins i tot fantàstica, ben present al conte que dóna títol al recull. L’autora demostra que, bona lectora atenta a les novetats literàries, és alhora una escriptora de forta personalitat i gran categoria. Aquests contes, de fet, han estat traduïts a diverses llengües i els trobem, també, en antologies del gènere.

La plaça del diamant de Mercè Rodoreda (1962)

"Explicar la gènesi de La plaça del Diamant potser seria interessant, però ¿és que es pot explicar com es forma una novel·la, quins impulsos la provoquen, quina voluntat tan forta aconsegueix que es continuï, que s'hagi d'acabar amb lluita el que s'ha començat fàcilment? ¿Dir que la vaig anar rumiant a Ginebra tot mirant la muntanya del Salève o tot passejant per La Perla de LLac, bastaria? […] La vaig escriure febrosament, com si cada dia de treball fos el darrer de la meva vida. Treballava encegada; corregia a la tarda el que havia escrit al matí, procurant que, malgrat les presses amb què escrivia, el cavall no se'm desboqués, aguantant bé les regnes perquè no es desviés del camí. […] fou una època d'una gran tensió nerviosa, que em va deixar mig malalta"

La meva Cristina i altres contes de Mercè Rodoreda (1967)

La meva Cristina i altres contes va constituir, a la seva publicació l'any 1967, un dels èxits més assenyalats de la carrera literària de Mercè Rodoreda. En principi, cap de les narracions que inclou no explica una història travada, amb un argument plantejat segons les normes clàssiques del gènere, sinó que es limiten a descriure gairebé ingènuament una situació, mig evocativa.

   

“Quin mal vol que facin amb el cap de porcellana o de cartó, els ossos de ferro colat, les cames de fusta i el ventre ple de serradures...”. I les paraules l'escanyaven. La sala de les nines

El meu oncle Oswald de Roald Dahl (1979)

Aquesta obra recull les vivències del llegendari oncle Oswald, milionari, hedonista, bon vivant i seductor incombustible. De molt jove, Oswald obté una gran fortuna gràcies a una descoberta accidental: amb la pols d’un escarabat sudanès inventa unes píndoles d’extraordinàries virtuts afrodisíaques, funda un banc d’esperma i, amb l’ajut de l’encantadora Yasmin, es llança a captivar les celebritats de l’època per aconseguir-ne l’esperma i vendre’l després a dones riques que desitgin tenir fills amb pedigree. Les aventures picaresques, a moments escabroses i sempre delirants, se succeiran a ritme trepidant; Yasmin, amb les peculiars píndoles sota el braç, seduirà personatges com Renoir, Picasso, Joyce, o Proust, entre moltes altres personalitats.

Recuerdos inventados d'Enrique Vila-Matas (1994)

En aquesta antologia en la qual el propi autor s'ha decidit a reunir els seus relats preferits, i ho ha fet conscient que es tractava d'un joc literari - aquest mateix volum és vist com un record més inventat -, i no ignorant Vila-Matas que ningú pot compilar una antologia que sigui molt més que un museu de les seves simpaties i diferències, i que en realitat només el pas del temps acaba per editar antologies admirables, el lector trobarà l'encant d'unes pàgines que es saben triades i molt representatives de l'art narratiu de qui, havent destacat en els últims anys en el relat curt com un veritable mestre del gènere; (JA Masoliver Ródenas), reuneix en aquest volum una primera selecció dels seus contes, incloent alguns inèdits i altres que darrerament semblaven extraviats. 

Pugeu la biga mestra, fusters i Seymour, una introducció de J. D. Salinger (1963)

Raise high the roof beam, carpenters (Pugeu la biga mestra, fusters, 1955; traducció catalana d'Antoni Pigrau), (Seymour: an introduction 1963; traducció catalana de Manuel de Pedrolo). Ambdues s'ambienten al voltant de Seymour i la seva família, que s'inicia amb el magistral relat del seu casament i culmina amb l'auto-descripció de la seva destrucció