dimarts, 29 de gener de 2013

Les partícules elementals de Michel Houellebecq (1998)

"Els investigadors en biologia molecular solen ser bons tècnics sense geni, que llegeixen Le Nouvel Observatour i somien vacances a Groenlàndia. La recerca en biologia molecular no necessita cap creativitat, cap invenció; de fet, és una activitat completament rutinària o gairebé, que només exigeix aptituds intel·lectuals raonables, de segona fila. La gent fa doctorats, llegeix tesis, i això que amb dos anys d'estudis en tindrien de prou i de sobra per fer anar els aparells." (pàg. 19)

"L'univers petitburgès, l'univers dels empleats i dels tècnics era més tolerant, més acollidor i més obert que l'univers dels joves marginals representats en aquells temps pels hippies. -Puc disfressar-me de tècnic respectable, i ser acceptat entre ells. -Li agradava dir a Burno-. Per això n'hi ha prou que em compri un trajo, una corbata i una camisa [...]. En cavi, no em serviria de res disfressar-me de marginal: no sóc ni prou jove ni prou guapo ni prou ben parit. Em cauen els cabells, tinc tendència a engreixar-me; i com més vell em faig, més angoixat i sensible em torno, més pateixo dels signes de rebuig i menyspreu. En una paraula, no sóc prou natural, és a dir prou animal - i això és una tara sense remei: digui el que digui, faci el que faci, compri el que compri, no me'n sortiré mai de superar aquest handicap, perquè tota la força d'un handicap animal." (pàg. 60)

"Els fills per la seva banda eren la transmissió d'un estat, d'unes regles i d'un patrimoni. Era els cas, ni cal dir-ho, en les capes feudals, però també entre els comerciants, els pagesos, els menestrals; de fet, en totes les classes de la societat. Avui dia tot això no existeix: cobro un sou, pago un lloguer, no tinc res per transmetre al meu fill. No tinc cap ofici per ensenyar-li, ni tant sols sé a què es podria dedicar més endavant; les regles que he conegut ja no seran vàlides per a ell, viurà en un altre univers." (pàg. 157)

"No serveixo per res. No tinc cap noció de com es fabriquen les salsitxes, les forquilles o els telèfons mòbils. Tots aquests objectes que em rodegen, que utilitzo o que devoro, sóc incapaç de produir-los; no sóc capaç ni d'entendre'n el procés de producció. Si s'hagués d'aturar la industria, si un bon dia s'extingissin els enginyers i els tècnics especialitzats, seria incapaç de reactivar res. Situat fora del complex economico-industrial, no estaria en condicions ni d'assegurar la meva supervivència: no sabria com alimentar-me, com vestir-me, com protegir-me de la intempèrie; les meves competències tècniques personals són francament inferiors a les de l'home de Neandertal." (pàg. 186)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada