dissabte, 4 de gener de 2014

Cançons d'amor i de pluja de Sergi Pàmies (2013)

Reconsagrada capitana que arengues als increduls, que intentes contagiar-los el compromís amb les idees enfront de la solitud d'un cinema on, en plena guerra, la gent s'evadeix per compartir un univers en el qual Fu Manxú és una amenaça, sí, però una amenaça de mentida. (pàg. 24)

Encara que l'home ha especulat sobre quines poden ser les causes del plor, no se li ha acudit pensar que la dona és una actriu de teatre. De fet, aquest hauria d'haver estat el desenllaç del conte. Tu, lector, i l'home que mira per la finestra hauríeu d'haver descobert plegats que els plors de la dona no eren causats per cap drama sinó per la disciplina en la preparació d'un personatge. La coordinació de l'argument del conte, però, s'ha desajustat perquè l'autor no ha estat prou competent i, quan encara no tocava, tu t'has assabentat d'una cosa que el protagonista encara ignora." (pàg. 34)

No és just que pugui donar el meu cos a la ciència i no a les lletres. (pàg. 67)

"Vosaltres a casa també podeu jugar-hi". El locutor ho repeteix com si parlés per fer temps, com si s'esforcés perquè no se li noti el pànic. El pànic d'adonar-se que ningú no l'escolta, que ningú no li trucarà, que tots els telèfons de la comarca, del país i del món han deixat de funcionar. (pàg. 73)

Finalment, ens presentem a la casa, la Sílvia amb el somriure que la identifica i una ampolla de vi; jo, suat i amb una bola de nervis a l'estómac. (pàg. 86)

El meu anglès és tan defectuós que durant el sopar callo, escolto i somric, caçant frases al vol que probablement mal interpreto. Com que Auster també parla francès, té la deferència de canviar d'idioma, però no sé què és pitjor, si patir per no entendre res o patir per no saber què dir. Ell se'n deu adonar perquè, a mesura que passen els minuts, és cada vegada més cordial. (pàg. 89)

Si creu que escriure és un ofici tan digne (o indigne) com qualsevol altre, el més coherent és actuar amb naturalitat. Quan el dentista aconsegueix treure't dos queixals, en acabat no recita una llista emocionada d'agraïments. (pàg. 153)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada