diumenge, 15 d’abril de 2012

On Chesil Beach d'Ian McEwan (2007)

A la platja de Chesil tracta temes d’interès universal –innocència, desil·lusió, desig i repressió, oportunitats perdudes o rebutjades- i crea un petit però complet univers al seu voltant. La prosa de McEwan és més magistral que mai, aconsegueix el delicat i sorprenent equilibri entre la indiferència i la simpatia, i amb el seu to sec és capaç de despertar una profunda compassió.
Amb l’estil angoixant i detallat a què McEwan ens té avesats, A la platja de Chesil assoleix una tensió dramàtica esplèndida. Construïda a partitr de la contraposició dels pensaments del nuvi i la núvia, dos personatges que s’enfronten a una nova vida, l’obra manté el pols des de la primera línia i fins al final, i deixa el lector amb la sensació que McEwan té un domini extraordinari de l’art d’explicar la vida a partir dels gestos mai fets i les paraules no dites.

2 comentaris:

  1. És una obra mestra, McEwan s'ha convertit en un dels meus autors de referència des que vaig llegir "A la platja de Chesil".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel comentari i per visitar el blog, i més tenint en compte la qualitat del teu racoperllegir amb ressenyes pròpies i personals. El meu blog, només conté textos de contraportada directament copiats i enganxats. De fet només és un historial de les meves lectures, quasi per ús personal.
      Salutacions

      Elimina