A diferència dels volums antològics que engloben les obres completes d'un autor, aquest blog no podrà mai recollir tota la narrativa que s'ha escrit i s'escriurà, però inclourà fragments de contes i novel·les. També hi haurà espai per a la poesia, l'assaig, els concursos literaris i en general qualsevol notícia relacionada amb llibres.
dimarts, 27 de setembre del 2011
Antologia de narrativa fantàstica catalana (1998)
L’abundància i la qualitat de la narrativa fantástica catalana són
similars al que és usual a les grans literatures; però ha estat molt
negligida per la història i la crítica amb l’excepció d’uns pocs noms
(com ara joan Perucho o Joan Santamaria). Els altres autors catalans
d’alt nivell que han incidit en el gènere, sovint reiteradament, són,
però, prou nombrosos perquè aquesta antología s’hagi de considerar com
una primera mostra orientada a donar a conèixer l’existència d’un cos
voluminós i sòlid de narrativa fantástica escrita en cátala. Els autors
inclosos són, per ordre cronològic: Martí Genís i Aguilar, Raimon
Casellas, Joaquim Ruyra, Diego Ruiz, Joan Santamaria, Ernest Martínez
Ferrando, Joan Duch, C.A. Jordana, J.V. Foix, Agustí Esclatasans, Ferran
Canyameres, Joan Oliver, Mercè Rodoreda, Pere Calders, Salvador Espriu,
Manuel de Pedrolo, Joan perucho i Jordi Sarsanedas.
dijous, 1 de setembre del 2011
Imagina un carrer de Guillem Sala Lorda (2007)
Al carrer de l'Allau, atemporal i ageogràfic, hi trobem els veïns de
tota la vida; personatges singulars amb vides peculiars que van
discorrent tranquil·les dins de la seva rutina poc corrent. Tot canvia,
però, quan l'últim crit en neurotecnologia, el fabulós Cinemind,
s'instal·la al carrer. L'invent trasbalsarà la curiosa quotidianitat
dels habitants d'un carrer que no s'assembla a cap altre però que en el
fons seria possible trobar en qualsevol de les nostres ciutats.
Guillem Sala Lorda reflexiona sobre la incomunicació en un món on els mitjans de comunicació s'han erigit en els principals proveïdors d'emocions. Una reivindicació lúcida de l'actualment poc valorada capacitat humana d'imaginar.
Guillem Sala Lorda reflexiona sobre la incomunicació en un món on els mitjans de comunicació s'han erigit en els principals proveïdors d'emocions. Una reivindicació lúcida de l'actualment poc valorada capacitat humana d'imaginar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)