Normal People de Sally Rooney (2018)

En Connell i la Marianne han crescut al mateix poble de l’interior d’Irlanda, però en realitat provenen de dos mons molt diferents. La Marianne és una noia orgullosa, inadaptada i solitària. En Connell és un dels nois més populars de l’institut. També és el fill de la dona de fer feines de la mansió on viu la Marianne. Quan, tot i les diferències socials, sorgeix entre ells una connexió especial, provaran de mantenir-la oculta.

Gent normal és una història delicada sobre com una persona pot transformar la vida d’una altra. És també una novel·la contundent sobre la incomunicació, sobre com ens sentim, sobre com necessitem els altres per ser qui som i, sobretot, quines relacions de poder i domini s’estableixen dins les relacions amoroses. És irònica i seductora, perspicaç i atrevida.

Coal Black Mornings de Brett Anderson (2018)

Brett Anderson came from a world impossibly distant from rock star success, and in Coal Black Mornings he traces the journey that took him from a childhood as 'a snotty, sniffy, slightly maudlin sort of boy raised on Salad Cream and milky tea and cheap meat' to becoming founder and lead singer of Suede. 

Anderson grew up in Hayward's Heath on the grubby fringes of the Home Counties. As a teenager he clashed with his eccentric taxi-driving father (who would parade around their council house dressed as Lawrence of Arabia, air-conducting his favourite composers) and adored his beautiful, artistic mother.

He brilliantly evokes the seventies, the suffocating discomfort of a very English kind of poverty and the burning need for escape that it breeds.
Anderson charts the shabby romance of creativity as he travelled the tube in search of inspiration, fuelled by Marmite and nicotine, and Suede's rise from rehearsals in bedrooms, squats and pubs. And he catalogues the intense relationships that make and break bands as well as the devastating loss of his mother.

Coal Black Mornings is profoundly moving, funny and intense - a book which stands alongside the most emotionally truthful of personal stories..

Say Nothing de Patrick Radden Keefe (2018)

 El desembre del 1972, a Belfast, uns homes amb passamuntanyes es van emportar Jean McConville de casa seva. No la van tornar a veure. Tenia trenta-vuit anys i era mare de deu fills. Aquest és només un dels molts episodis ocorreguts durant el conflicte que es coneix com els Troubles. 

Aquest llibre sobre el conflicte nord-irlandès i les seves repercussions utilitza el cas McConville com a punt de partida per mostrar una societat devastada. La violència brutal no només va deixar marca en persones com els fills de McConville, sinó també en membres de l’IRA ressentits per una pau que estava lluny d’aconseguir una Irlanda unida, i els va obligar a plantejar-se si les morts que havien provocat no eren sinó mers assassinats.

Permagel d'Eva Baltasar (2018)

Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l’heroïna d’aquest llibre. Una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d’una persona en formació. El món exterior amenaça, cal atrevir-se a sortir de la cel·la familiar, desactivar la mare obsessa de la salut, la germana obsessa de la felicitat, negar-se a pagar el deute del que han invertit en tu: no hi ha res a esperar d’una lesbiana suïcida. Després, reunir forces: no fer res més que follar i llegir. Trobar un lloc on la mentida no sigui necessària, on el glaç s’esquerdi. I començar.

“La força de la por és la suma de cada petit somni reduït a pols”, diu l’heroïna, i es posa a caminar sense agafadors. La seva vida lliure, mortalment sorprenent, tiba de banda a banda d’aquesta novel·la com la corda del funambulista a cent metres d’altura. Eva Baltasar la camina amb el desafiament i l’elegància dels escriptors de raça.

La voga de la literatura de dones fa tant més oportuna la publicació d’aquest llibre com la veu que el sosté no té res de tòpicament feminista. Poques obres han sabut parlar com aquesta de què significa viure en un cos dotat d’un cony —paraula lícita en una prosa cruament elegant. Més enllà d’una subtil xarxa de relacions entre dones d’una mateixa família i entre dones amants, la gran protagonista d’aquesta novel·la és la vida com a força que assetja i rebenta l’escut que li oposes —el permagel.