Dies de frontera de Vicenç Pagès Jordà (2014)

Aquesta novel·la comença amb un petó llarg davant la porta d’uns grans magatzems, entre vianants carregats amb bosses de plàstic. Qui són ells dos? Tardarem a saber-ho. Els protagonistes de la novel·la es diuen Pau i Teresa i són membres d’una parella de fet que es va prorrogant de manera automàtica, fins que es produeix el que ell anomena “la relliscada”, que té com a conseqüències un daltabaix emocional, un canvi de domicili i també un viatge a la frontera. En Pau i la Teresa es troben en trànsit, però no saben cap a on. Al capdavall, la provisionalitat també és provisional.

L'home de la maleta de Ramón Solsona (2011)

"En aquella època era habitual que un músic toqués uns quants instruments, sobretot de la mateixa família. Quins fenòmens! Hi entenien, de música, i no com ara, que qualsevol mitja burilla fot quatre rots a tot volum i diu que és música." (pàg. 26)

"Un dia li vaig dir a un dels meus néts que la màquina d'escriure és millor que un ordinador perquè imprimeix al mateix temps que tu escrius. Em va mirar amb cara de pena" (pàg. 33)

"No puc sofrir que els homes portin melenetes, cuetes i mariconades d'aquestes. Em fot malícia que cada vegada siguem més fandilletes i menos homes, com si tenir lo que tenim entre les cames fos un pecat." (pàg 99)

"No és que anés amb malandandos, no però sempre se'ls buscava hippies, com ella. Aixís no madurarà mai. A certa edat, canviar un marit o un casi marit hippy per un altre també hippy és com canviar pets per merda" (pàg. 100)

"Els que ens hem criat en temps de puces i xinxes, que ens rentaven el cap amb petroli i ens dutxaven amb aigua gelada no fem escarafalls si a un lavabo li falta un bon baldeio. La majoria de cases ni en tenien, de dutxes, allavòrens. Quan anàvem pels pobles a tocar, ens teníem de quedar a dormir en cases particulars i allavors molta gent no tenien ni aigua corrent. I per fer les necessitats hi havien unes comunes que donaven directament als femers." (pàg. 122)

"—Què busques? Et falta alguna cosa?

  —Sal.

  —No, sal no.

  —Sal sí, collons!

  Cagada, pastoret. No tenies d'haver donat un cop de puny a la taula. Però la culpa és teva. Amb tota aquesta grimègia del menjar sa has conseguit enfurismar-se. I mira que m'he aguantat!

  —A veure, papa. Amb crits no ens entendrem.

  —És que jo no vull entendre res. Només vull sal. Sal! Sal! No saps lo que és la sal?" (pàg. 146)

Tina Vallès, Francesc Garriga i Màrius Serra guanyadors de la 62a Nit de Santa Llúcia

El premi Mercè Rodoreda 2012, dotat amb 6.000 euros, ha estat per a 'Un llarg parèntesi', de Tina Vallès (Barcelona, 1976). “En els meus tres primers llibres m’havia basat en la realitat immediata, però aquí he trencat amb tot això –ha dit l'autora–: ara invento trames i personatges, sense deixar de banda la ironia”. Vallès es va donar a conèixer l'any 2006 amb 'L'aeroplà del Raval' (Labreu edicions), i des de llavors ha publicat 'Maic' (Baula, 2011) i 'Un altre got d'absenta' (Labreu, 2012). “Tots els contes són com un parèntesi en la vida dels personatges, que així ho han volgut o els ho han imposat des de fora.” Si tenen algun tret en comú els personatges del recull és que “tots pensen molt, encara que externament no passa res”. Francesc Ardolino, membre del jurat, destaca la “maduresa narrativa” d'aquesta autora, així com la “varietat de veus narradores i de tipologia dels mateixos contes”.

El Carles Riba, un dels premis de poesia més prestigiosos de les lletres catalanes dotat amb 3.000 euros, ha estat per a Francesc Garriga i el poemari 'Tornar és lluny'. “El títol del llibre no és meu: és un vers de Thomas Bernhard, que va escriure poca poesia, però que és molt bona –ha dit Garriga–. Escric sobre mi amb la intenció que els lectors pensin que parlo d’ells. Només així hi ha poesia o literatura. Marcial ja ho va dir: ‘No escriu aquell els versos del qual no llegeix ningú’. Escric per desfogar-me, per trobar resposta als problemes, per fer-los presents o per objectivar-los”.

L'escriptor barceloní Màrius Serra ha guanyat el premi Sant Jordi de novel·la amb la novel·la 'Plans de futur', una reinvenció de la vida del matemàtic català Ferran Sunyer, mort el 1967 després d'haver-se convertit en un científic de prestigi internacional malgrat haver hagut de lluitar contra una disminució física (una tetraplegia) i del seu caràcter d'autodidacte marginat per la universitat del franquisme. El Sant Jordi (dotat amb 60.000 euros) es publicarà, igual que la resta de guardons de la Nit de Santa Llúcia, les setmanes prèvies al 23 d'abril.