Només terra, només pluja, només fang de Montse Albets (2025)

 

A Ca la Viuda, un petit mas dels afores d’un poble instal·lat en la rutina, fa temps que no s’hi acosta ningú. Al seu interior, però, hi batega l’essència de tots aquells que hi van viure i que esperen pacientment el retorn de l’última dona de la família. I un dia hi arriba la Maria, arrossegant una gelor colossal. Mig viva i mig morta; completament desconcertada. El seu aïllament només es veurà destorbat per les visites de dos veïns: en Manel, un home discret, i la seva companya, la Cristineta, que irromp com una riuada en la vida dels altres.

Només terra, només pluja, només fang afronta la pèrdua i aprofundeix en la necessitat humana de l’altre. Mentre el poble es remou entre la desconfiança i la incomoditat, els protagonistes d’aquesta història rebusquen en el passat per trobar l’impuls que els torni a la vida.

L'inoblidable viatge a Grècia de Carles Riba (2023)

Dues vegades, en aquest viatge, he hagut de fer un esforç violent per no plorar com una criatura... o com un heroi antic. L'una a l'embarcament de Marsella, quan pressentia la meva Grècia a través d'una boira rosada i lila; l'altra a l'embarcament de Patres, quan per fi anava a conèixer la Ítaca de l'Odissea, del llibre més bell del món"
 

Reliquia de Pol Guasch (2026)

Hauria agraït una nota.

Doblegada en quatre plecs, amb errates i paraules esborrades, en un full reciclat d’un altre dia, en un fragment de paper qualsevol, en un tovalló vell, sobre una carta oberta, tant és, una nota abans de fer-ho. Sovint penso què hi hauries escrit: «T’estimo». «Cuida’t de ta mare, dels germans. Oblida aquest moment. Prova d’oblidar que ja ho sabies, que quan has sortit de casa per cercar-me, quan heu agafat el cotxe i us heu aturat a la benzinera, ja sabies que tenia la sang congelada, la porta oberta, és gener, a fora, tinc les mans gastades d’aquest fred i ara el cos glaçat, els peus glaçats, sense sabates. Prova d’oblidar-me.» Una nota entre les mans, damunt la cadira, on fos, una nota i només una frase: «Fill, prova d’oblidar-me».

The Sheltering Sky de Paul Bowles (1949)

“He did not think of himself as a tourist; he was a traveler. The difference is partly one of time, he would explain. Whereas the tourist generally hurries back home at the end of a few weeks or months, the traveler, belonging no more to one place than to the next, moves slowly, over periods of years, from one part of the earth to another.”

“the sky here's very strange. I often have the sensation when I look at it that it's a solid thing up there, protecting us from what's behind . . . [from] nothing, I suppose. Just darkness. Absolute night.”

“Death is always on the way, but the fact that you don't know when it will arrive seems to take away from the finiteness of life. It's that terrible precision that we hate so much. But because we don't know, we get to think of life as an inexhaustible well. Yet everything happens a certain number of times, and a very small number, really. How many more times will you remember a certain afternoon of your childhood, some afternoon that's so deeply a part of your being that you can't even conceive of your life without it? Perhaps four or five times more. Perhaps not even. How many more times will you watch the full moon rise? Perhaps twenty. And yet it all seems limitless.”

The Two Towers de JRR Tolkien (1954)

En aquest segon volum de la trilogia, Les Dues Torres, el lector podrà seguir les aventures apassionants d'en Frodo, el seu servidor Sam i l'enigmatic Gol-lum mentre travessen les terres enemigues camí de Mórdor. Al mateix temps, l'Àragorn, en Légolas i en Guimli, tot intentant rescatar en Merry i en Pippin de mans dels orcs, es retroben sorprenentment amb un antic membre de la Germandat i s'alien amb els homes de Ròhan en el moment en què les forces del Mal comencen a posar setge a Góndor. Tot això juntament amb la insolita i simpatica empresa dels hobbits al bosc de Fangorn, on, conduits per en Barbarbrat, esdevenen testimonis excepcionals de la fi d'Ísengard.

The Fellowship of the Ring de JRR Tolkien (1954)

 

A la història de la literatura hi ha pocs llibres tan singulars i imaginatius com El Senyor dels Anells (1954), una fantasia èpica on es relata la titànica lluita que sostenen els Pobles Lliures de la Terra Mitjana contra les forces del Mal liderades per en Sàuron, el Senyor dels Anells, que pretén apropiar-se l’Anell del Poder i dur la destrucció i la mort a tota la Terra Mitjana. En aquesta imposant epopeia, l’escriptor britànic John Ronald Reuel Tolkien (1892-1973) ens mostra que la desmesurada ambició de poder acaba corrompent a qui la pateix i que aquesta avidesa només es pot combatre amb la pràctica de virtuts com la humilitat, la camaraderia, el coratge i la perseverança. Aquests valors són els que permetran a homes, elfs, nans i hòbbits vèncer tota mena d’obstacles i anihilar finalment l’exèrcit sinistre d’en Sàuron.

La primera pedra de Sergi Pàmies (1990)

La primera pedra és la història d’un lampista que juga a futbol i és amant d’una dona casada, i que assumeix la seva condició de suplent no sols en l’àmbit esportiu, sinó també en el familiar, en el laboral i en el sentimental. Amb una mirada lúcida i tendra alhora, observa com les circumstàncies el porten a conviure, successivament, amb la fidelitat a la família, amb l’entusiasme d’un mariachi o amb les servituds de la feina. La prosa audaç i cenyida de Sergi Pàmies explota aquí tota la seva capacitat de suggestió i, sense faramalles, fa avançar amb seguretat una història de passions contingudes, en què cada detall impressiona i convenç per la minuciositat amb què està descrit. Amb aquesta novel·la, Pàmies ens mostra un món en què els tòpics deixen de ser un recurs superflu per convertir-se en un punt de partida.