Reliquia de Pol Guasch (2026)

 Hauria agraït una nota.

Doblegada en quatre plecs, amb errates i paraules esborrades, en un full reciclat d’un altre dia, en un fragment de paper qualsevol, en un tovalló vell, sobre una carta oberta, tant és, una nota abans de fer-ho. Sovint penso què hi hauries escrit: «T’estimo». «Cuida’t de ta mare, dels germans. Oblida aquest moment. Prova d’oblidar que ja ho sabies, que quan has sortit de casa per cercar-me, quan heu agafat el cotxe i us heu aturat a la benzinera, ja sabies que tenia la sang congelada, la porta oberta, és gener, a fora, tinc les mans gastades d’aquest fred i ara el cos glaçat, els peus glaçats, sense sabates. Prova d’oblidar-me.» Una nota entre les mans, damunt la cadira, on fos, una nota i només una frase: «Fill, prova d’oblidar-me».

The Sheltering Sky de Paul Bowles (1949)

“He did not think of himself as a tourist; he was a traveler. The difference is partly one of time, he would explain. Whereas the tourist generally hurries back home at the end of a few weeks or months, the traveler, belonging no more to one place than to the next, moves slowly, over periods of years, from one part of the earth to another.”

“the sky here's very strange. I often have the sensation when I look at it that it's a solid thing up there, protecting us from what's behind . . . [from] nothing, I suppose. Just darkness. Absolute night.”

“Death is always on the way, but the fact that you don't know when it will arrive seems to take away from the finiteness of life. It's that terrible precision that we hate so much. But because we don't know, we get to think of life as an inexhaustible well. Yet everything happens a certain number of times, and a very small number, really. How many more times will you remember a certain afternoon of your childhood, some afternoon that's so deeply a part of your being that you can't even conceive of your life without it? Perhaps four or five times more. Perhaps not even. How many more times will you watch the full moon rise? Perhaps twenty. And yet it all seems limitless.”

The Two Towers de JRR Tolkien (1954)

En aquest segon volum de la trilogia, Les Dues Torres, el lector podrà seguir les aventures apassionants d'en Frodo, el seu servidor Sam i l'enigmatic Gol-lum mentre travessen les terres enemigues camí de Mórdor. Al mateix temps, l'Àragorn, en Légolas i en Guimli, tot intentant rescatar en Merry i en Pippin de mans dels orcs, es retroben sorprenentment amb un antic membre de la Germandat i s'alien amb els homes de Ròhan en el moment en què les forces del Mal comencen a posar setge a Góndor. Tot això juntament amb la insolita i simpatica empresa dels hobbits al bosc de Fangorn, on, conduits per en Barbarbrat, esdevenen testimonis excepcionals de la fi d'Ísengard.

The Fellowship of the Ring de JRR Tolkien (1954)

 

A la història de la literatura hi ha pocs llibres tan singulars i imaginatius com El Senyor dels Anells (1954), una fantasia èpica on es relata la titànica lluita que sostenen els Pobles Lliures de la Terra Mitjana contra les forces del Mal liderades per en Sàuron, el Senyor dels Anells, que pretén apropiar-se l’Anell del Poder i dur la destrucció i la mort a tota la Terra Mitjana. En aquesta imposant epopeia, l’escriptor britànic John Ronald Reuel Tolkien (1892-1973) ens mostra que la desmesurada ambició de poder acaba corrompent a qui la pateix i que aquesta avidesa només es pot combatre amb la pràctica de virtuts com la humilitat, la camaraderia, el coratge i la perseverança. Aquests valors són els que permetran a homes, elfs, nans i hòbbits vèncer tota mena d’obstacles i anihilar finalment l’exèrcit sinistre d’en Sàuron.

La primera pedra de Sergi Pàmies (1990)

La primera pedra és la història d’un lampista que juga a futbol i és amant d’una dona casada, i que assumeix la seva condició de suplent no sols en l’àmbit esportiu, sinó també en el familiar, en el laboral i en el sentimental. Amb una mirada lúcida i tendra alhora, observa com les circumstàncies el porten a conviure, successivament, amb la fidelitat a la família, amb l’entusiasme d’un mariachi o amb les servituds de la feina. La prosa audaç i cenyida de Sergi Pàmies explota aquí tota la seva capacitat de suggestió i, sense faramalles, fa avançar amb seguretat una història de passions contingudes, en què cada detall impressiona i convenç per la minuciositat amb què està descrit. Amb aquesta novel·la, Pàmies ens mostra un món en què els tòpics deixen de ser un recurs superflu per convertir-se en un punt de partida.

Intermezzo de Sally Rooney (2024)

 Intermezzo és la quarta novel·la de l’autora irlandesa Sally Rooney, publicada per Faber & Faber el 24 de setembre de 2024. Ambientada a Dublín i a zones rurals d’Irlanda, la novel·la segueix dos germans després de la mort del seu pare: l’Ivan, un antic prodigi dels escacs de 22 anys que inicia una relació amb la Margaret, una directora de programes artístics de 36 anys, i en Peter, un advocat de drets humans de 32 anys que afronta relacions complicades tant amb la seva parella més jove, la Naomi, com amb la seva exparella, la Sylvia. La novel·la explora temes com el dol, les relacions amb diferència d’edat, la dinàmica entre germans i les estructures de poder dins de les relacions romàntiques.

El llibre representa un canvi respecte a les obres anteriors de Rooney pel seu enfocament en protagonistes masculins i les relacions fraternals. Rooney va desenvolupar la història a partir d’una escena inicial d’una exhibició d’escacs en un centre artístic, inspirant-se en la seva experiència mirant tutorials d’escacs durant els confinaments per la COVID-19. El títol Intermezzo fa referència tant a interludis musicals com a terminologia dels escacs.

Intermezzo marca una desviació estilística important respecte a les obres prèvies de Rooney. Les seves novel·les anteriors, especialment Beautiful World, Where Are You, es caracteritzen per narratives netes, centrades en els diàlegs i amb una narració omniscient i distant, però Intermezzo utilitza tècniques narratives variades i veus diferenciades per als tres personatges principals: les seccions d’en Peter presenten frases tallades i fragmentades, que recorden el Leopold Bloom de James Joyce; la narració de l’Ivan té un to més fred i humorístic; i els passatges de la Margaret són més lents i deliberats. La crítica ha destacat que els fragments en flux de consciència d’en Peter representen especialment un experiment estilístic per a Rooney, amb frases més curtes i menys verbs que creen un ritme entretallat però consistent, reminiscent d’autors com Eimear McBride i Samuel Beckett.

Mammalia d'Elisenda Solsona (2025)

"Ja sé que et fa molta impressió imaginar-me quan m'operaven, tan petita, com dius tu, amb les costelles obertes com portes de bar de western." (p. 32) 

"Vaig caure de panxa enlaire i vaig sentir com el cop al cap, tan sec, emprovocava un gust de ferro a la boca" (p. 56)

"Vaig tornar a escodrinyar pels foradets i vaig veure com la dona ja era a pocs metres de la finestra. Tenia tanta por que em vaig estirar al llit i em vaig fer l'adormida, de costat, mirant la paret. L'ombra va tapar la poca llum que entrava per la persiana. La sentia respirar. Notava la seva mirada clavada. Em perforava la pell." (p. 69)

"Aquest espasme a la panxa el sentia idèntic quan seia a la taula de la cuina d'Olesa. als matins, a punt d'anar a l'escola. Quant tant era l'estació que fos perquè tot feia olor de tardor i de començament de curs..." (p. 89)