Mammalia d'Elisenda Solsona

"Ja sé que et fa molta impressió imaginar-me quan m'operaven, tan petita, com dius tu, amb les costelles obertes com portes de bar de western." (p. 32) 

"Vaig caure de panxa enlaire i vaig sentir com el cop al cap, tan sec, emprovocava un gust de ferro a la boca" (p. 56)

"Vaig tornar a escodrinyar pels foradets i vaig veure com la dona ja era a pocs metres de la finestra. Tenia tanta por que em vaig estirar al llit i em vaig fer l'adormida, de costat, mirant la paret. L'ombra va tapar la poca llum que entrava per la persiana. La sentia respirar. Notava la seva mirada clavada. Em perforava la pell." (p. 69)

"Aquest espasme a la panxa el sentia idèntic quan seia a la taula de la cuina d'Olesa. als matins, a punt d'anar a l'escola. Quant tant era l'estació que fos perquè tot feia olor de tardor i de començament de curs..." (p. 89)