A la platja de Chesil tracta temes d’interès universal
–innocència, desil·lusió, desig i repressió, oportunitats perdudes o
rebutjades- i crea un petit però complet univers al seu voltant. La
prosa de McEwan és més magistral que mai, aconsegueix el delicat i
sorprenent equilibri entre la indiferència i la simpatia, i amb el seu
to sec és capaç de despertar una profunda compassió.Amb l’estil angoixant i detallat a què McEwan ens té avesats, A la platja de Chesil assoleix una tensió dramàtica esplèndida. Construïda a partitr de la contraposició dels pensaments del nuvi i la núvia, dos personatges que s’enfronten a una nova vida, l’obra manté el pols des de la primera línia i fins al final, i deixa el lector amb la sensació que McEwan té un domini extraordinari de l’art d’explicar la vida a partir dels gestos mai fets i les paraules no dites.
