Paris no se acaba nunca d'Enrique Vila-Matas (2003)

13 consells de Marguerite Duras a Enrique Vila-Matas:

 

1.- Problemas de estructura

2.- Unidad y armonía

3.- Trama e historia

4.- El factor tiempo

5.- Efectos textuales

6.- Verosimilitud

7.- Técnica narrativa

8.- Personajes

9.- Diálogo

10.- Escenarios

11.- Estilo

12.- Experiencia

13.- Registro lingüístico

Suicidios ejemplares d'Enrique Vila-Matas (1991)

"Hace unos años comenzaron a aparecer unos graffiti misteriosos en los muros de la ciudad nueva de Fez, en Marruecos. Se descubrió que los trazaba un vagabundo, un campesino emigadro que no se había integrado en la vida urbana y que para orientarse debía marcar itinerarios de su propio mapa secreto, superponiéndolos a la topografia de la ciudad moderna que le era extraña y hostil" (pàg. 7)

"Me sentaré a esperar, habrá una silla para mí en esta ciudad, y en ella se me podrá ver todos los atardeceres, callado, practicando la saudade, la mirada fija en la línea del horizonte, esperando a la muerte que ya se dibuja en mis ojos y a la que aguardaré serio y callado todo el tiempo que haga falta, sentado frente a este infinito azul de Lisboa, sabiendo que a la muerte le sienta bien la tristeza leve de una severa espera" (pàg. 24)

"La cosa mejor que ha hecho la ley eterna es que, habiéndonos dado una sola entrada a la vida, nos ha procurado miles de salidas." Séneca, Cartas morales a Lucilio (pàg. 77)

"Es Barrymore, me dijo de repente, sonriendo como en los viejos tiempos. Eso me alivió y por un momento pensé que había ella recobrado la memoria. Pero luego me pareció que más bién era todo lo contrario. Era como si pequeños trozos o fragmentos de su memoria se estuvieran desprendiendo de su frente y pudiera asistirse al insólito espectáculo de ver cómo allí mismo, en aquellos precisos instantes, su mente se iba vaciando en público, lentamente se iba quedando en blanco, desposeída trágicamente de todo recuerdo" (pàg. 118)

Hijos sin hijos d'Enrique Vila-Matas (1993)

El llibre conté cites de l'obra de Kafka i referències a l'escriptor i a la seva ciutat. Segons Enrique Vila-Matas són 41 cites però ell mateix en una entrevista diu que en són moltes menys. Aquí en podeu trobar unes quantes amb el número de pàgina on apareix (edició de Compactos Anagrama).

1. Natación Cita textual dels Diaris de Kafka 
2. Los de abajo (Sa Rápita, 1992) Referència a la narració Onze fills (pàg. 11) 
3. Mandando todo al diablo (Granada, 1968) 
4. Un alma desocupada (Meudon, 1974) Referència indirecta a Praga o a El castell (pàg 35)
5. La familia suspendida (Zaragoza, 1952) Referència a El procés (pàg. 45)
   
6. El paseo repentino (Cáceres, 1956) Cita textual de Carta al pare (pàg. 69)
   
7. Azorín de la selva (Arive, 1989) Referència a Un metge rural (pàg. 81)
   
8. Una estrecha tumba para tres (Lugo, 1960) Cita de Cartes a Felice (pàg. 104)
   
9. Señas de identidad (Port de la Selva, 1977) Ressenya de Walter Benjamin sobre Amerika
   
10. El hijo del columpio (Barcelona, 1981) Cita textual de El veredicte (pàg. 132)
    
11. Volver a casa (Alkiza, 1970) Referència a La transformació (pàg. 155)
    
12. Te manda saludos Dante (Salamanca, 1975) Referència directa a Kafka (pàg. 175)
    
13. Fútbol (Toledo, 1978) 
14. El vampiro enamorado (Sevilla, 1957) 
15. Mirando al mar y otros temas (Palma de Mallorca, 1991) Múltiples referències directes a Praga i cita textual de Desig de convertir-se en indi (pàg. 214)
    
16. Televisión (Valencia, 1963)

Recuerdos inventados d'Enrique Vila-Matas (1994)

En aquesta antologia en la qual el propi autor s'ha decidit a reunir els seus relats preferits, i ho ha fet conscient que es tractava d'un joc literari - aquest mateix volum és vist com un record més inventat -, i no ignorant Vila-Matas que ningú pot compilar una antologia que sigui molt més que un museu de les seves simpaties i diferències, i que en realitat només el pas del temps acaba per editar antologies admirables, el lector trobarà l'encant d'unes pàgines que es saben triades i molt representatives de l'art narratiu de qui, havent destacat en els últims anys en el relat curt com un veritable mestre del gènere; (JA Masoliver Ródenas), reuneix en aquest volum una primera selecció dels seus contes, incloent alguns inèdits i altres que darrerament semblaven extraviats. 

Chet Baker piensa en su arte d'Enrique Vila-Matas (2011)

El criteri de selecció d'aquesta nova antologia de contes de l'autor ha sigut vertebrar un llibre que sintetitzés l'evolució de l'univers literari de Vila-Matas en els seus moments privilegiats i més genuïns.
'Una casa para siempre', 'El efecto de un cuento', 'Mar de fondo' i 'Dos viejos conyuges' pertanyen al llibre Una casa para siempre; 'Rosa Schwarzer vuelve a la vida', 'El arte de desaparèixer' i 'Me dicen que diga quien soy' van aparèixer a Suicidios ejemplares; 'El hijo del columpio' i 'Señas de identidad' pertanyen a Hijos sin hijos; ‘Nunca voy al cine’ es va publicar a Nunca voy al cine; ‘La gallina robada. Un cuento de Navidad’ va aparèixer a El traje de los domingos; ‘Recuerdos inventados’ va donar títol al llibre en què es va publicar; ‘Porque ella no lo pidió’ sorgeix de Exploradores del abismo; ‘Chet Baker piensa en su arte’ es publica en aquest llibre per primera vegada i ‘Sucesores de Vok’ es va publicar al diari El País el 25 de juliol de 2010.