Satèl·lits d'Elisenda Solsona (2019)

 Una nit, sense avís previ, la lluna no surt. Sota aquest cel inesperat transcorren vuit històries íntimes sobre separacions i retrobaments, narracions prenyades d’una bellesa estranya en què no hi manca el punt de fuga màgic. Històries com la dels amants que es busquen per una estació d’esquí abandonada durant la nit més fosca, o la del nen albí que espia el cel amb el telescopi del seu veí; com la de la noia a qui totes les amistats li recomanen que se separi, o la del primer sopar a casa els pares de la parella, una família amb uns rituals pertorbadors. Elisenda Solsona aconsegueix seduir el lector amb uns arguments brillants, on res no és el que sembla, per acabar submergint-lo en un univers emotiu i evocador, capaç de remoure i sorprendre a parts iguals. Són contes que assenyalen la incomprensió mútua com l’escull amb què topen, una vegada i una altra, les relacions humanes. La potència, la força i el talent incontestable amb què estan escrits ens fan saludar la seva autora com una de les veus narratives més enlluernadores dels últims anys, i confiem que el lector es donarà l’oportunitat de descobrir-la.

Afternoons with the Blinds Drawn de Brett Anderson (2019)

The trajectory of Suede - hailed in infancy as both 'The Best New Band in Britain' and 'effete southern wankers' - is recalled with moving candour by its frontman Brett Anderson, whose vivid memoir swings seamlessly between the tender, witty, turbulent, euphoric and bittersweet.

 
Suede began by treading the familiar jobbing route of London's emerging new 1990s indie bands - gigs at ULU, the Powerhaus and the Old Trout in Windsor - and the dispiriting experience of playing a set to an audience of one. But in these halcyon days, their potential was undeniable. Anderson's creative partnership with guitarist Bernard Butler exposed a unique and brilliant hybrid of lyric and sound; together they were a luminescent team - burning brightly and creating some of the era's most revered songs and albums.

 
In Afternoons with the Blinds drawn, Anderson unflinchingly explores his relationship with addiction, heartfelt in the regret that early musical bonds were severed, and clear-eyed on his youthful persona. 'As a young man . . . I oscillated between morbid self-reflection and vainglorious narcissism' he writes. His honesty, sharply self-aware and articulate, makes this a compelling autobiography, and a brilliant insight into one of the most significant bands of the last quarter century.

Canto jo i la muntanya balla d'Irene Solà (2019)

 Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida.

Canto jo i la muntanya balla és una novel·la en què prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per a una certa redempció.

Set d'Amélie Nothomb (2019)

 L’Evangeli segons Jesucrist. O l’Evangeli segons Amélie Nothomb. La novel·lista belga s’atreveix a donar veu
al protagonista i és el mateix Jesús qui ens narra la seva Passió.

En aquestes pàgines apareixen Ponç Pilat, els deixebles, el traïdor Judes, Maria Magdalena, els miracles, la crucifixió, la mort i la resurrecció, les converses de Jesucrist amb el seu pare diví... Personatges i situacions ben coneguts, però que aquí se’ns narren des d’un punt de vista modern, amb un to líric i filosòfic i amb pinzellades d’humor. Jesucrist ens parla de l’ànima i de la vida eterna, però també del cos i del present; d’allò transcendental, però també d’allò mundà. Hi aflora un personatge visionari i reflexiu que coneix l’amor, el desig, la fe, el dolor, la decepció i el dubte.

Aquesta novel·la reinterpreta i humanitza una figura històrica amb una mirada potser transgressora, tal vegada iconoclasta, però que no busca en absolut la provocació per la provocació ni l’escàndol fàcil.

Sacrilegi? Blasfèmia? És simplement literatura, amb la força i la capacitat de seducció a les quals ens té acostumats l’autora.

Another Planet: A Teenager in Suburbia de Tracey Thorn (2019)

 In a 1970s commuter town, Tracey Thorn's teenage life was forged from what failed to happen. Her diaries were packed with entries about not buying things, not going to the disco, the school coach not arriving.

Before she became an acclaimed musician and writer, Tracey Thorn was a typical teenager: bored and cynical, despairing of her aspirational parents. Her only comfort came from house parties, Meaningful Conversations and the female pop icons who hinted at a new kind of living.

Returning more than three decades later to Brookmans Park, scene of her childhood, Thorn takes us beyond the bus shelters and pub car parks, the utopian cul-de-sacs, the train to Potters Bar and the weekly discos, to the parents who wanted so much for their children, the children who wanted none of it. With endearing wit and great insight, Thorn reconsiders the Green Belt post-war dream so many artists have mocked, and yet so many artists have come from.