Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Prudenci Bertrana de novel·la. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Prudenci Bertrana de novel·la. Mostrar tots els missatges

dijous, 22 de setembre del 2016

XLIX Premi Prudenci Bertrana de novel·la

L’escriptor Xevi Sala ha guanyat el 49 Premi Prudenci Bertrana amb una novel·la que relata les aventures d’uns personatges que desmunten els “clixés de la Transició” i demostren que l’amistat està per sobre de tot.


Els membres del jurat, Xavier Cortadellas, Guillem Terribas, Llucia Ramis, Albert Villaró i Glòria Gasch, han escollit l’obra de Sala, que comença amb l’arribada a L’Estartit (Girona) del sergent Elias Barrera des DELS EUA per assistir al funeral del seu pare, un militar que va servir en la base Loran.


La novel·la de Sala, recompensada amb 30.000 euros, serà publicada per Columna Edicions i, segons l’autor, actual director adjunt del grup El Punt Avui, és “la més llegidora” que ha escrit. Herois anònims, antagonismes que desemboquen en grans amistats i ficcions que interfereixen en la realitat sense alterar-la són “els tres grans eixos d’una obra que pot entendre’s com una crònica de l’antifranquisme o com un cant als ideals i al valor de les segones oportunitats”, va explicar Sala en un acte que va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

L’aparició de personalitats com Josep Pla, Salvador Dalí, Santiago Carrillo, Kirk Douglas, Raimon o Georges Brassens a les pàgines d’ I ens vam menjar el món reforça la convicció del guardonat que la ficció ha de ser versemblant. Basant-se en la seva experiència, Sala també va tenir unes paraules per als altres 71 autors que optaven al premi. “Quedar fora no vol dir perdre, vol dir que ho has de tornar a intentar”, va dir.

dimarts, 18 de setembre del 2012

L'udol del griso al caire de les clavagueres de Quim Monzó (1976)

Quim Monzó nasqué a Barcelona el 1952. Participà en diverses mostres de dibuix i grafisme —a Barcelona, Milà, Madrid i Lisboa­—, i realitzà films en 16mm, dels que —­temps era temps—­ anomenàvem alternatius. Ha viatjat per Europa, l'Amèrica de Dalt i la de Baix, el Sud-Est d'Àsia i l'Àfrica de l'Índic. Com a corresponsal publicà ­—amb l'Albert Abril—­ reportatges sobre merders bèl·lics de Vietnam, Cambodja, Irlanda i l'Àfrica austral, a Tele/eXprés, Flashmen i Oriflama. Ha col·laborat ­dissenyant, escrivint o dibuixant comic strips­ a Tecstuat, Canigó i d'altres revistes, d'alguna de les quals val més oblidar-se. L'any 1976 guanyà el premi de narrativa Art i Lletres —­a Premià de Dalt—­ i el de novel·la Prudenci Bertrana, aquest darrer pel volum que teniu entre dits, volum que renunciem a resumir-vos a) perquè teniu l'espaterrant oportunitat de llegir-lo, previ pagament o robatori, i b) perquè com diu Boris Vian, tothom sap que és l'autor qui redacta la contraportada, i fóra inútil dir merescudes lloances que ningú creuria. Entre els seus projectes més immediats es troben: tenir un flirt amb na Dominique Sanda i escriure la crònica de l'alliberament dels Països Catalans. Així sia.