Cirurgies d'Elisenda Solsona Margarit (2016)

4.

Eren les tres de la matinada.
Dormia.
Però al tercer intent em vaig despartar, vaig despenjar el telèfon i aquella frase, mare, va ser una bala que em va perforar el timpà.
—Males notícies —vas dir—, ha mort.
A l'instant, les meves costelles es van esbatanar com una porta de bar de western.
Com aquells que miràvem els diumenges d'hivern a la tarda amb l'estómac ple.

On era el xèrif del poble ara que tant el necessitava?

La ciutat cansada de Maria Cabrera (2016)

El sospir de pols sobre els cotxes abandonats, que em miro sempre amb l’ai al cor
no fos cas que m’encomanessin la resignació de ser com són, de ser com som.
I saludar sempre, sempre, els avions quan creuen el cel des de terra,
i saludar sempre, sempre, la terra des de la finestra dels avions: i que em faci, no sé per què,
una mena de mal com un forat menut a la butxaca.
I el darrer metro dels dilluns que arriba, una mica més vell,
més brut i més pobre i inexorablement
se’ns endú, i dintre els vagons semblem tots bèsties de càrrega en un camp de farratge anglès,
cavalls d’ulls tristos que tot ho suporten, que ho aguanten tot. I, repetir-se, entre dents, ben mastegada, la cançó:
som carreteres que no van enlloc.

Els primers contes de Truman Capote (2016)

Dues dones que elucubren sobre l’art d’assassinar marits, un pres fugitiu, dos nanos perduts en una zona pantanosa, una vella incompresa, una dona negra del sud que viatja a Nova York per fer-hi de cuinera... Són alguns dels personatges dels primers contes de Truman Capote, rescatats recent- ment i reunits en aquest volum. Són les primeres temptatives de qui es va convertir, al cap de poc, en un dels grans narradors del segle XX. Textos d’adolescència i de la primera joventut, des dels relats que van veure la llum a la revista de l’institut on estudiava fins als ambientats ja a Nova York, on es va instal·lar decidit a triomfar com a escriptor.

Els originals trobats, amb correccions del mateix autor, mostren la seva obsessió per aconseguir una prosa clara, vigorosa i lleugera alhora. A més, permeten resseguir la construcció d’un univers literari propi –amb ecos tant del gòtic del sud dels Estats Units com del cosmopolitisme de l’est–, profundament empàtic amb persones en certa manera marginals, en tot cas diferents. I així, en aquestes pàgines hi ha nens i vells solitaris, persones desarrelades i sobretot diversos retrats femenins molt matisats. Per damunt de tot, els primers contes de Capote evidencien de manera rotunda el seu talent.