Incèrta Glòria de Joan Sales (1971)

     Entre tants i tants déus, l’únic que m’interessa és aquest que es va fer home; ¿per què els altres ens interessarien, si ells no s’han interessat mai per nosaltres? Si hi ha Déu, s’ha hagut de fer home, ¿per què no se n’hauria fet? ¿Com ens hauria deixat tan sols, amb això tan horrible que és la intel·ligència —la lucidesa davant el nores, una lluerna insignificant perduda al fons de la fosca eterna i sense fi que ens envolta? Si fos així, si estiguéssim sols, quan mirem el cel de nit l’espai interestel·lar ens hauria de glaçar de terror: un espai buit, fred més enllà de l’imaginable, eternament tenebrós, incomprensible teló de fons de l’univers.

     ¿Per què, doncs, la visió del cel de nit ens asserena, ens fa companyia, ens omple de confiança?¿Per què? ¿Qui és que ens fa companyia? ¿Qui?

     Eixteixen tantes coses sense suc ni bruc, ¿i Déu no existiria?

Will You Please Be Quiet Please? de Raymond Carver (1976)

Amb la seva primera col·lecció de contes, Raymond Carver va donar nova vida al conte americà. Carver  mostra l'humor i la tragèdia que habita en els cors de la gent comuna; les seves històries són els clàssics del nostre temps.

 "[Històries de Carver] ... poden explicar-se entre les obres mestres de la literatura americana." The New York Times Book Review 

"Un dels grans contistes del nostre temps i de qualsevol moment." -The Philadelhpia Inquirer 

"Tota la col·lecció deixa fora de combat. Pocs escriptors poden igualar l'estil entramat de Raymond Carver i el llenguatge. "-The Dallas Morning News

El misterio de la cripta embrujada d'Eduardo Mendoza (1978)

"En aquella época me entretenía leer novelas policíacas. Acababa de leer una de Ross McDonald cuyo nombre no recuerdo, y tuve el capricho de seguir sus pasos a mi manera, más como un homenaje que como parodia. Así empecé y acabé, casi de un tirón, en el plazo de una semana, "El misterio de la cripta embrujada". Nunca más he vuelto a escribir con tanta despreocupación ni con tanto placer ni con tanto aprovechamiento de las horas." Eduardo Mendoza.

Las enigmáticas desapariciones de niñas del colegio d elas madres Lazaristas de San Gervasio son el punto de inicio de la aventura indagatoria que tiene como protagonista a un cliente del manicomio, quien, obligado a convertirse en investigador, se verá envuelto en toda clase de percances de los que logrará salir llevando a cabo su cometido y descubriendo una intrincada farse de gente pudiente.

Aparentemente nivelada y lisa, la escritura de Mendoza constituye un espléndido ejemplo de investigación literaria personal, ajena a todo mimetismo, que ahonda en las posibilidades de volver del revés, sin infringirlas a primera vista, las posibilidades del relato tradicional, e indagar así, como un buen detective, o como un personaje de Henry James en el dibujo que se nos muestra al dorso del tapiz de la trama. Una farsa burlesca y una sátira moral y social que tiene sus raíces últimas en la picaresca y en el modelo cervantino.

Semblava de seda i altres contes de Mercè Rodoreda (1978)

Un recull amb contes d’èpoques ben diverses que ofereix la possibilitat de seguir de prop l’escriptura de l’autora, al llarg d’uns relats de gran força expressiva.

Els contes utilitzen tècniques diferents, des de l’objectiva, posada en circulació per la novel·la nord-americana, fins a la més intimista i fins i tot fantàstica, ben present al conte que dóna títol al recull. L’autora demostra que, bona lectora atenta a les novetats literàries, és alhora una escriptora de forta personalitat i gran categoria. Aquests contes, de fet, han estat traduïts a diverses llengües i els trobem, també, en antologies del gènere.

El meu oncle Oswald de Roald Dahl (1979)

Aquesta obra recull les vivències del llegendari oncle Oswald, milionari, hedonista, bon vivant i seductor incombustible. De molt jove, Oswald obté una gran fortuna gràcies a una descoberta accidental: amb la pols d’un escarabat sudanès inventa unes píndoles d’extraordinàries virtuts afrodisíaques, funda un banc d’esperma i, amb l’ajut de l’encantadora Yasmin, es llança a captivar les celebritats de l’època per aconseguir-ne l’esperma i vendre’l després a dones riques que desitgin tenir fills amb pedigree. Les aventures picaresques, a moments escabroses i sempre delirants, se succeiran a ritme trepidant; Yasmin, amb les peculiars píndoles sota el braç, seduirà personatges com Renoir, Picasso, Joyce, o Proust, entre moltes altres personalitats.

L'udol del griso al caire de les clavagueres de Quim Monzó (1976)

Quim Monzó nasqué a Barcelona el 1952. Participà en diverses mostres de dibuix i grafisme —a Barcelona, Milà, Madrid i Lisboa­—, i realitzà films en 16mm, dels que —­temps era temps—­ anomenàvem alternatius. Ha viatjat per Europa, l'Amèrica de Dalt i la de Baix, el Sud-Est d'Àsia i l'Àfrica de l'Índic. Com a corresponsal publicà ­—amb l'Albert Abril—­ reportatges sobre merders bèl·lics de Vietnam, Cambodja, Irlanda i l'Àfrica austral, a Tele/eXprés, Flashmen i Oriflama. Ha col·laborat ­dissenyant, escrivint o dibuixant comic strips­ a Tecstuat, Canigó i d'altres revistes, d'alguna de les quals val més oblidar-se. L'any 1976 guanyà el premi de narrativa Art i Lletres —­a Premià de Dalt—­ i el de novel·la Prudenci Bertrana, aquest darrer pel volum que teniu entre dits, volum que renunciem a resumir-vos a) perquè teniu l'espaterrant oportunitat de llegir-lo, previ pagament o robatori, i b) perquè com diu Boris Vian, tothom sap que és l'autor qui redacta la contraportada, i fóra inútil dir merescudes lloances que ningú creuria. Entre els seus projectes més immediats es troben: tenir un flirt amb na Dominique Sanda i escriure la crònica de l'alliberament dels Països Catalans. Així sia.

Uf, va dir ell de Quim Monzó (1978)

Un coit que es perllonga durant lustres i lustres; un incansable devorador de lletres; un trist oficinista a Lloret, tractant de lligar; un contrabandista de papallones; quatre lladregots de mig pèl; Déu creant -força matusserament- l'univers; un nàufrag frustat; una noia amb sines farcides d'ocells i de vegetació; un tastaolletes que viu després de mort... Tot aquest prodigiós ventall imaginatiu ha estat treballat fins a convertir cada conte en una obra perfecta, rodona, indefugible.

L'altre procés de Kafka d'Elias Canetti (1974)

El juliol de 1914, Felice Bauer, la promesa de Franz Kafka, va trencar el seu compromís en un tribunal públic humiliant, envoltada dels seus amics i familiars, i l'altra dona de qui Kafka s'havia recentment enamorat. 

Decebut, Kafka, en l'apogeu de la seva escriptura, va convertir l'experiència en la seva obra mestra, El procés, on els seus amants es van convertir en els fiscals sense rostre de Josef K. 

En L'altre procés de Kafka, Canetti explora cada carta que Kafka va escriure la seva nòvia, des dels seus primers moments tendres junts fins a la seva última carta i la negativa a conciliar. En aquest llibre, Canetti ens ofereix la possibilitat de conèixer millor la creativitat de Franz Kafka i el turment que va patir com a home, amant, i escriptor.

Invasió subtil i altres contes de Pere Calders (1978)

Invasió subtil i altres contes de Pere Calders va ser publicat per primera vegada l’any 1978 a la col·lecció "Antologia Catalana" d’Edicions 62. El llibre va ser guardonat amb la Lletra d’Or de 1979, i va ser reeditat posteriorment diverses vegades.

Les narracions d’Invasió subtil i altres contes ens mostren l’actitud de Calders davant la realitat, una actitud presidida, sobretot, pel sentit de l’humor, però que també inclou una mirada irònica i lleugerament pessimista sobre el comportament humà. Amb una escriptura extraordinàriament àgil i plena de troballes de llenguatge, Calders aconseguirà que la imaginació i la fantasia acabin per posar un interrogant a les nostres conviccions sobre l’aparença "normal" de les coses. 



Comprar-lo | Altres llibres de Pere Calders