Un coit que es perllonga durant lustres i lustres; un
incansable devorador de lletres; un trist oficinista a Lloret, tractant
de lligar; un contrabandista de papallones; quatre lladregots de mig
pèl; Déu creant -força matusserament- l'univers; un nàufrag frustat; una
noia amb sines farcides d'ocells i de vegetació; un tastaolletes que
viu després de mort... Tot aquest prodigiós ventall imaginatiu ha estat
treballat fins a convertir cada conte en una obra perfecta, rodona,
indefugible.
A diferència dels volums antològics que engloben les obres completes d'un autor, aquest blog no podrà mai recollir tota la narrativa que s'ha escrit i s'escriurà, però inclourà fragments de contes i novel·les. També hi haurà espai per a la poesia, l'assaig, els concursos literaris i en general qualsevol notícia relacionada amb llibres.
dimecres, 12 de setembre del 2012
Uf, va dir ell de Quim Monzó (1978)
Un coit que es perllonga durant lustres i lustres; un
incansable devorador de lletres; un trist oficinista a Lloret, tractant
de lligar; un contrabandista de papallones; quatre lladregots de mig
pèl; Déu creant -força matusserament- l'univers; un nàufrag frustat; una
noia amb sines farcides d'ocells i de vegetació; un tastaolletes que
viu després de mort... Tot aquest prodigiós ventall imaginatiu ha estat
treballat fins a convertir cada conte en una obra perfecta, rodona,
indefugible.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Aquest no l'he llegit, però me l'apunto. Quim Monzó és un geni.
ResponElimina