El llop estepari de Herman Hesse (1927)

El llop estepari és una recreació turmentada, poètica, gairebé fàustica, d’una mena de misantrop que topa frontalment amb la societat burgesa. Es tracta d’un individu dolorosament escindit entre l’home lúcid, inclinat al bé, i l’ésser instintiu, salvatge i ferotge, talment un llop.

L'obra ens explica la història de Harry Haller, un home desenganyat que no arriba a integrar-se en una societat que no se li assembla gens. L'home es defineix així com un llop de l'estepa, animal solitari, extraviat en un món que li sembla incomprensible. La seva trobada amb diversos personatges li permetrà afrontar la seva desil·lusió, especialment gràcies a un "viatge" iniciàtic que li permetrà descobrir diferents aspectes de la seva personalitat.

El castell de Franz Kafka (1926)

En aquesta novel·la, el personatge principal, K., de qui no se'n sap res, arriba a un poble situat al peu d'un castell. La resta de la història explica els esforços desesperats de K. per dur a terme la seva feina, en va. Han sigut donades diverses interpretacions d'aquesta novel·la. Hi ha qui veu en El castell una metàfora de l'estat i de l'administració -de la seva distància i rigidesa-; d'altres, més metafísics, veuen en aquest castell inaccessible una representació del Paradís, el personatge es troba en una mena de purgatori. El laberint burocràtic del Castell pot també representar la confusió mental sense sortida que hi ha en tots els éssers humans. La traducció catalana és de Lluís Solà a Edicions Proa (biblioteca A tot vent,
70).

El procés de Franz Kafka (1925)

La novel·la comença amb l'arrest, un matí en sa casa, de Josef K., per un crim que ni tan sols coneix. Des d'este moment, K. s'endinsa en un autèntic malson per tal d'esbrinar de què se l'acusa, trobant només, una volta i una altra, que les instàncies més altes a les quals pretén apel·lar no són sinó les més humils i limitades, creant-se així un clima d'inaccessibilitat a la "justícia" i a la "llei".

En El Procés, més que en les seves altres obres, Kafka usa un estil que serveix per a fer esdevenir la narració despersonalitzant i anguniosa. Els personatges són indicats sovint amb sigles, com el mateix protagonista. La trama presenta algunes contradiccions, que no es poden atribuir, però, al fet que l'obra estiga inacabada: en efecte, estan introduïdes a fi de posar en dubte qualsevol punt de referència segur per al lector i transportar-lo així a un estat gairebé oníric

D'aquesta novel·la procedeix el famós relat kafkià "Davant la llei", que ve a ser l'essència del "malson kafkià", en el qual un home arribat de lluny pretén travessar la porta de la Llei, però un guardià li ho impedix.
La traducció catalana és de Gabriel Ferrater a Edicions Proa

Amèrica de Franz Kafka (1927)

Un jove alemany viatja a Nova York, convidat pel seu oncle, deixant enrere un passat vergonyós que el convertiria en pare.

Karl Rossmann va a desenvolupar la seva vida a Nova York com a immigrant, s'haurà de sotmetre a adaptacions, no sempre grates, malgrat la seva obstinació per aconseguir-ho.

Una recorreguda geogràfica per Amèrica, pels seus diferents escenaris socials, acompanyat per personatges que van aconseguir fer fortuna i altres que van deixar els seus somnis enfonsats en l'oblit i devorats per la misèria. Però el nostre protagonista conserva l'esperança.