El llop estepari és una recreació turmentada, poètica, gairebé fàustica, d’una mena de misantrop que topa frontalment amb la societat burgesa. Es tracta d’un individu dolorosament escindit entre l’home lúcid, inclinat al bé, i l’ésser instintiu, salvatge i ferotge, talment un llop.
L'obra ens explica la història de Harry Haller, un home desenganyat que
no arriba a integrar-se en una societat que no se li assembla gens.
L'home es defineix així com un llop de l'estepa, animal solitari,
extraviat en un món que li sembla incomprensible. La seva trobada amb
diversos personatges li permetrà afrontar la seva desil·lusió,
especialment gràcies a un "viatge" iniciàtic que li permetrà descobrir
diferents aspectes de la seva personalitat.
A diferència dels volums antològics que engloben les obres completes d'un autor, aquest blog no podrà mai recollir tota la narrativa que s'ha escrit i s'escriurà, però inclourà fragments de contes i novel·les. També hi haurà espai per a la poesia, l'assaig, els concursos literaris i en general qualsevol notícia relacionada amb llibres.
dilluns, 26 de novembre del 2012
dilluns, 12 de novembre del 2012
Semblava de seda i altres contes de Mercè Rodoreda (1978)
Un recull amb contes d’èpoques ben diverses que ofereix la possibilitat de seguir de prop l’escriptura de l’autora, al llarg d’uns relats de gran força expressiva.
Els contes utilitzen tècniques diferents, des de l’objectiva, posada en circulació per la novel·la nord-americana, fins a la més intimista i fins i tot fantàstica, ben present al conte que dóna títol al recull. L’autora demostra que, bona lectora atenta a les novetats literàries, és alhora una escriptora de forta personalitat i gran categoria. Aquests contes, de fet, han estat traduïts a diverses llengües i els trobem, també, en antologies del gènere.
dimarts, 6 de novembre del 2012
La plaça del diamant de Mercè Rodoreda (1962)
"Explicar la gènesi de La plaça del Diamant potser seria
interessant, però ¿és que es pot explicar com es forma una novel·la,
quins impulsos la provoquen, quina voluntat tan forta aconsegueix que es
continuï, que s'hagi d'acabar amb lluita el que s'ha començat
fàcilment? ¿Dir que la vaig anar rumiant a Ginebra tot mirant la
muntanya del Salève o tot passejant per La Perla de LLac,
bastaria? […] La vaig escriure febrosament, com si cada dia de treball
fos el darrer de la meva vida. Treballava encegada; corregia a la tarda
el que havia escrit al matí, procurant que, malgrat les presses amb què
escrivia, el cavall no se'm desboqués, aguantant bé les regnes perquè no
es desviés del camí. […] fou una època d'una gran tensió nerviosa, que
em va deixar mig malalta"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)