dimarts, 29 de gener del 2013

Les partícules elementals de Michel Houellebecq (1998)

"Els investigadors en biologia molecular solen ser bons tècnics sense geni, que llegeixen Le Nouvel Observatour i somien vacances a Groenlàndia. La recerca en biologia molecular no necessita cap creativitat, cap invenció; de fet, és una activitat completament rutinària o gairebé, que només exigeix aptituds intel·lectuals raonables, de segona fila. La gent fa doctorats, llegeix tesis, i això que amb dos anys d'estudis en tindrien de prou i de sobra per fer anar els aparells." (pàg. 19)

"L'univers petitburgès, l'univers dels empleats i dels tècnics era més tolerant, més acollidor i més obert que l'univers dels joves marginals representats en aquells temps pels hippies. -Puc disfressar-me de tècnic respectable, i ser acceptat entre ells. -Li agradava dir a Burno-. Per això n'hi ha prou que em compri un trajo, una corbata i una camisa [...]. En cavi, no em serviria de res disfressar-me de marginal: no sóc ni prou jove ni prou guapo ni prou ben parit. Em cauen els cabells, tinc tendència a engreixar-me; i com més vell em faig, més angoixat i sensible em torno, més pateixo dels signes de rebuig i menyspreu. En una paraula, no sóc prou natural, és a dir prou animal - i això és una tara sense remei: digui el que digui, faci el que faci, compri el que compri, no me'n sortiré mai de superar aquest handicap, perquè tota la força d'un handicap animal." (pàg. 60)

"Els fills per la seva banda eren la transmissió d'un estat, d'unes regles i d'un patrimoni. Era els cas, ni cal dir-ho, en les capes feudals, però també entre els comerciants, els pagesos, els menestrals; de fet, en totes les classes de la societat. Avui dia tot això no existeix: cobro un sou, pago un lloguer, no tinc res per transmetre al meu fill. No tinc cap ofici per ensenyar-li, ni tant sols sé a què es podria dedicar més endavant; les regles que he conegut ja no seran vàlides per a ell, viurà en un altre univers." (pàg. 157)

"No serveixo per res. No tinc cap noció de com es fabriquen les salsitxes, les forquilles o els telèfons mòbils. Tots aquests objectes que em rodegen, que utilitzo o que devoro, sóc incapaç de produir-los; no sóc capaç ni d'entendre'n el procés de producció. Si s'hagués d'aturar la industria, si un bon dia s'extingissin els enginyers i els tècnics especialitzats, seria incapaç de reactivar res. Situat fora del complex economico-industrial, no estaria en condicions ni d'assegurar la meva supervivència: no sabria com alimentar-me, com vestir-me, com protegir-me de la intempèrie; les meves competències tècniques personals són francament inferiors a les de l'home de Neandertal." (pàg. 186)


divendres, 11 de gener del 2013

Hijos sin hijos d'Enrique Vila-Matas (1993)

El llibre conté cites de l'obra de Kafka i referències a l'escriptor i a la seva ciutat. Segons Enrique Vila-Matas són 41 cites però ell mateix en una entrevista diu que en són moltes menys. Aquí en podeu trobar unes quantes amb el número de pàgina on apareix (edició de Compactos Anagrama).

  1. Natación Cita textual dels Diaris de Kafka 
  2. Los de abajo (Sa Rápita, 1992) Referència a la narració Onze fills (pàg. 11) 
  3. Mandando todo al diablo (Granada, 1968) 
  4. Un alma desocupada (Meudon, 1974) Referència indirecta a Praga o a El castell (pàg 35)
  5. La familia suspendida (Zaragoza, 1952) Referència a El procés (pàg. 45)
  6. El paseo repentino (Cáceres, 1956) Cita textual de Carta al pare (pàg. 69)
  7. Azorín de la selva (Arive, 1989) Referència a Un metge rural (pàg. 81)
  8. Una estrecha tumba para tres (Lugo, 1960) Cita de Cartes a Felice (pàg. 104)
  9. Señas de identidad (Port de la Selva, 1977) Ressenya de Walter Benjamin sobre Amerika
  10. El hijo del columpio (Barcelona, 1981) Cita textual de El veredicte (pàg. 132)
  11. Volver a casa (Alkiza, 1970) Referència a La transformació (pàg. 155)
  12. Te manda saludos Dante (Salamanca, 1975) Referència directa a Kafka (pàg. 175)
  13. Fútbol (Toledo, 1978) 
  14. El vampiro enamorado (Sevilla, 1957) 
  15. Mirando al mar y otros temas (Palma de Mallorca, 1991) Múltiples referències directes a Praga i cita textual de Desig de convertir-se en indi (pàg. 214)
  16. Televisión (Valencia, 1963)

diumenge, 6 de gener del 2013

Premi Josep Pla 2013

El periodista manresà Genís Sinca ha guanyat el Premi Josep Pla amb una tragicomèdia sobre dues nissagues catalanes. El jurat d’enguany, integrat per Sebastià Alzamora, Berta Bruna, Rosa Cabré, Antoni Pladevall i Àlex Susanna, ha valorat el to humorístic de la novel·la 'Una família exemplar', del periodista Genís Sinca (Manresa, 1970). “La importància del llinatge i de la història familiar es tracta amb un inusual registre irònic que desmitifica el gènere de les grans nissagues familiars”, s'ha fet saber aquest diumenge durant el sopar a l’hotel Palace de Barcelona.

A 'Una família exemplar', Sinca se centra en un pediatre tortosí de renom, el doctor Bou, que està a punt de casar la filla gran amb l’hereu dels Mirabaix, una família benestant de Manresa. La fascinació inicial de Bou no triga a derivar cap a sentiments menys eufòrics quan s’adona que el seu gendre pot posar en perill no únicament el seu patrimoni, sinó també –i sobretot– la nissaga familiar.

Abans de decidir-se a explorar la ficció, Sinca ha escrit les biografies d'Heribert Barrera, de Francesc Candel i del doctor Joan Uriach. L’any 2009 va publicar 'Vida secreta dels nostres metges' (Angle), on explicava de forma entenedora les principals aportacions de quinze dels metges catalans més destacats del segle XX. Hi havia, entre altres, Santiago Dexeus, Moisès Broggi, Josep Trueta, Antoni Puigvert, Ramon Sarró o la nissaga dels Vilardell.


El periodista cultural Sergio Vila-Sanjuán s'ha endut el Premi Nadal amb la novel·la 'Estaba en el aire' que té com a eix vertebrador un programa de ràdio dels anys 60.