XXIII Premi Vent de Port 2016

Reunit el dia 17 de desembre, el jurat de la 23ª edició del Premi Vent de Port, compost per Vicenç Llorca, Jordi Mir, Ada Castells, Marta Boleda i Josep Fabà, després d’examinar la totalitat dels 130 contes presentats a la convocatòria d’enguany, acorda classificar com a finalistes els treballs següents:

AUTOR	TÍTOL
Clara Centenera Ribas	Metamorfosi
Enriqueta Hernández Farell	Sota la sal
Farners Casas Fontcuberta	La filla de la modista
Ramon Esquerré Cirera	No et matis mai en hora punta
Robert Siscart Rodríguez	Una visita funesta
Montse Rubinat Sindreu	Si encara hi fossis
Marta Amigo Olmos	Espera’m a la platja
Ivan Carbonell Iglesias	Qui besà Mònica Tur
Josep Casals Arbós	La contraportada
Joan Pinyol Capellades	El toll de les nimfes
Elies C P	De casa vingueren
Xavier Serra	La tora blava
Gemma Bachs Prim	Individus en aquari
Josep Rafart Canals	Ni piu
Carles Castell Puig	Operació pentagrama

I atorga per majoria el premi a l’obra “Una conversa amb Damià Sindreu” de Jordi Masó Rahola.

IX Premi Helena Jubany 2016

Els membres del Jurat –format per Imma Cabré, Elvira Carrió, Pep Duran, Lluïsa Esteve, Núria Ribas, Roser Ros, Llorenç Soldevila, Roser Trilla i Joan Jubany, que actua com a secretari amb veu però sense vot– inicien el procediment per triar, d’entre els 65 treballs presentats, l’obra guanyadora del VII Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per a ser explicats.
Els textos que els membres del Jurat mencionen com a aspirants al premi són els següents, relacionats per nombre de mencions i ordre de presentació al concurs:

Amb una menció: Vénen, El profeta del temps, Llums opaques i ombres il·luminades, Música, sisplau, Simplement havíem d’esperar, Trifulgues poètiques d’en Bragi i Ens falta temps per acabar les històries.

Amb dues mencions: I a tu, qui t’ha dit que no pots?, Un amor ideal, Criatures colpidores, Somriure d’Alexandrie, Perdre el tren i Exulansi.

Amb tres mencions: De l’amor i altres misèries, La paraula perduda, Objectiu desenfocat, Va per tu, Marianela, L’anell de Déu i Potser demà.

Amb cinc mencions: L’escriptor i l’escombriaire.    

Un cop oberta la plica que acompanya els originals, resulta que l’autor de l’obra premiada és Xavier Vidal i Alemany.

XLIX Premi Prudenci Bertrana de novel·la

L’escriptor Xevi Sala ha guanyat el 49 Premi Prudenci Bertrana amb una novel·la que relata les aventures d’uns personatges que desmunten els “clixés de la Transició” i demostren que l’amistat està per sobre de tot.

Els membres del jurat, Xavier Cortadellas, Guillem Terribas, Llucia Ramis, Albert Villaró i Glòria Gasch, han escollit l’obra de Sala, que comença amb l’arribada a L’Estartit (Girona) del sergent Elias Barrera des DELS EUA per assistir al funeral del seu pare, un militar que va servir en la base Loran.

La novel·la de Sala, recompensada amb 30.000 euros, serà publicada per Columna Edicions i, segons l’autor, actual director adjunt del grup El Punt Avui, és “la més llegidora” que ha escrit. Herois anònims, antagonismes que desemboquen en grans amistats i ficcions que interfereixen en la realitat sense alterar-la són “els tres grans eixos d’una obra que pot entendre’s com una crònica de l’antifranquisme o com un cant als ideals i al valor de les segones oportunitats”, va explicar Sala en un acte que va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

L’aparició de personalitats com Josep Pla, Salvador Dalí, Santiago Carrillo, Kirk Douglas, Raimon o Georges Brassens a les pàgines d’ I ens vam menjar el món reforça la convicció del guardonat que la ficció ha de ser versemblant. Basant-se en la seva experiència, Sala també va tenir unes paraules per als altres 71 autors que optaven al premi. “Quedar fora no vol dir perdre, vol dir que ho has de tornar a intentar”, va dir.

Els primers contes de Truman Capote (2016)

Dues dones que elucubren sobre l’art d’assassinar marits, un pres fugitiu, dos nanos perduts en una zona pantanosa, una vella incompresa, una dona negra del sud que viatja a Nova York per fer-hi de cuinera... Són alguns dels personatges dels primers contes de Truman Capote, rescatats recent- ment i reunits en aquest volum. Són les primeres temptatives de qui es va convertir, al cap de poc, en un dels grans narradors del segle XX. Textos d’adolescència i de la primera joventut, des dels relats que van veure la llum a la revista de l’institut on estudiava fins als ambientats ja a Nova York, on es va instal·lar decidit a triomfar com a escriptor.

Els originals trobats, amb correccions del mateix autor, mostren la seva obsessió per aconseguir una prosa clara, vigorosa i lleugera alhora. A més, permeten resseguir la construcció d’un univers literari propi –amb ecos tant del gòtic del sud dels Estats Units com del cosmopolitisme de l’est–, profundament empàtic amb persones en certa manera marginals, en tot cas diferents. I així, en aquestes pàgines hi ha nens i vells solitaris, persones desarrelades i sobretot diversos retrats femenins molt matisats. Per damunt de tot, els primers contes de Capote evidencien de manera rotunda el seu talent.

26è Premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler de novel·la.

Els Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2015-2016 han arribat al seu punt àlgid amb la presentació pública dels guanyadors i amb la destacada participació de 326 propostes: 82 per al Pin i Soler, 224 per al Tinet i 20 per al Vidal Alcover 20. El lliurament de premis va tenir lloc al Teatre Metropol de la ciutat i va venir acompanyat per l’acte d’homenatge a l’escriptora Olga Xirinacs, preparat amb motiu del seu vuitantè aniversari.

   

El premi de novel·la, que enguany arriba a la seva 26a edició, ha estat per a l’escriptor mallorquí Carles Rebassa, que proposa, amb Cavallers dins la tempesta (títol provisional), i segons n’informa el jurat, “una bona història que descriu el pas de l’adolescència a la joventut”.

XIX Premi Tinet de narrativa breu 2016

Dels 225 treballs presentats, el jurat fa una selecció de 14 contes per ser publicats:

1. Amor cec
2. De la mà de la memòria
3. Demà serà diferent
4. Dents noves
5. Devoció
6. Dones ocupades
7. El diari de Jane
8. El passat dels llangardaixos
9. En Peter i en Paul
10. Fesonomies
11. Final d’estudis
12. Mamadou el pescador
13. Maricín
14. Walk Away

i acorda concedir el premi a l’obra presentada amb el títol:

Found Footage de l'autor Guillem Latorre Toral

pel fet que el relat presenta una bona història carregada de significat que inicia la narració en el moment àlgid i que es resol de manera sorprenent. Ben escrit, amb una descripció acurada de l’ambient és una obra suggerent que cerca la complicitat del lector. En definitiva, una bona història, ben narrada i ben resolta.

El misterio de la cripta embrujada d'Eduardo Mendoza (1978)

"En aquella época me entretenía leer novelas policíacas. Acababa de leer una de Ross McDonald cuyo nombre no recuerdo, y tuve el capricho de seguir sus pasos a mi manera, más como un homenaje que como parodia. Así empecé y acabé, casi de un tirón, en el plazo de una semana, "El misterio de la cripta embrujada". Nunca más he vuelto a escribir con tanta despreocupación ni con tanto placer ni con tanto aprovechamiento de las horas." Eduardo Mendoza.

Las enigmáticas desapariciones de niñas del colegio d elas madres Lazaristas de San Gervasio son el punto de inicio de la aventura indagatoria que tiene como protagonista a un cliente del manicomio, quien, obligado a convertirse en investigador, se verá envuelto en toda clase de percances de los que logrará salir llevando a cabo su cometido y descubriendo una intrincada farse de gente pudiente.

Aparentemente nivelada y lisa, la escritura de Mendoza constituye un espléndido ejemplo de investigación literaria personal, ajena a todo mimetismo, que ahonda en las posibilidades de volver del revés, sin infringirlas a primera vista, las posibilidades del relato tradicional, e indagar así, como un buen detective, o como un personaje de Henry James en el dibujo que se nos muestra al dorso del tapiz de la trama. Una farsa burlesca y una sátira moral y social que tiene sus raíces últimas en la picaresca y en el modelo cervantino.

Paris no se acaba nunca d'Enrique Vila-Matas (2003)

13 consells de Marguerite Duras a Enrique Vila-Matas:

 

1.- Problemas de estructura

2.- Unidad y armonía

3.- Trama e historia

4.- El factor tiempo

5.- Efectos textuales

6.- Verosimilitud

7.- Técnica narrativa

8.- Personajes

9.- Diálogo

10.- Escenarios

11.- Estilo

12.- Experiencia

13.- Registro lingüístico

XXII Vent de Port 2015

Reunit el dia 21 de novembre de 2015, el jurat de la 22a edició del Premi Vent de Port, format per Vicenç Llorca, Jordi Mir, Ada Castells, Víctor Jiménez i Josep Fabà, després d’examinar la totalitat dels 168 contes presentats a la convocatòria d’enguany, acorda classificar com a finalistes els treballs següents: Una història vienesa, de Vicent Enric Belda Belda (Agullent). Els records cremats, de Francesc Company Soler (Albaida). Capvespre Lema DK, de Joan Carles González Pujalte (Mataró). L’Ermita de Benirrefús, de Pablo Marco Dols (Castelló de la Plana). Vida i mort d’un ésser digital, de Víctor N. Monterrosso (La Floresta). La roda, d’Anna Pascual Vall (Sabadell). Tres raons, de Joan Pinyol (Capellades). Herois del nostre temps, de Ferran R. Palet (Girona). Llàgrimes cò(s)miques, de Josep Rafart Canals (Avià). Adéu, falcó de ponent, de Montse Rubinat Sindreu (Urgell). L’espera, d’Anna Salgot de Marçay (Barcelona). Hotel Avenida Palace, de Xavier Serra Guasch (Barcelona). Les sueques, de Roland Sierra Farreras (Sitges). El factor Zweig, de David Torelló Alsina (Sabadell). Lladres, d’Aleix Tura Vecino (Mollet del Vallès). Record d’un lloc estimat, Pilar Vinent Barceló (Ciutadella). I atorga per majoria el premi a l’obra: Un pla perfecte, de Marta Boleda Montpart (Pobellà)

I Premi llibres Anagrama de Novel·la

El periodista i escriptor Albert Forns (Granollers, 1982) ha guanyat el I Premi Llibres Anagrama de Novel·la amb l’obra ‘Jambalaia’, un llibre de viatges sobre un poblet de pescadors reciclat en un santuari de surfers i ‘hipsters’ de Nova York. La novel·la retrata la història d’un jove escriptor a la recerca de la seva segona novel·la, que acaba teixint un dietari on descriu els seus pensaments mentre que, alhora, intenta mantenir a ratlla una epidèmia d’insectes. ‘Joyce i les gallines’ d’Anna Ballbona (Montmeló, 1980) ha estat la novel·la finalista al tercer premi que impulsa l’editorial Anagrama i que busca descobrir i potenciar la creació literària en llengua catalana.
‘Jambalaia’ és un pla típic de Louisiana a base d’arròs, pollastre, pernil cru i, sobretot, molt pebre. Una barreja de “tot el que un pot trobar a la nevera”, com ho ha definit el guanyador del premi. Sota la idea d’una mescla de moltes històries, Albert Forns narra la història d’un escriptor alter –que reconeix com un ‘alter ego’ seu- a la recerca d’una segona novel·la.
Quan s’hi endinsa, li cau a sobre l'”estigma” que acompanya el procés de creació d’una segona obra. Per sortir-se’n, se’n va a viure a un santuari “exòtic” de joves ubicat en el que havia estat un poblet de pescadors als Estats Units, a Montauk, on també viu Edward Albee, que esdevé l’amfitrió d’aquests joves.
Albert Forns ha teixit una història amb trets propers a l’absurd tenyit d’un to humorístic.

Una síntesi entre el món rural i l’intel·lectual
Anna Ballbona apel·la a ‘Joyce i les gallines’ entre dos mons: un de més intel·lectual i un altre de rural, el de la “perifèria de Barcelona”, sota l’esbós del Vallès Oriental. L’obra esta protagonitzada per la Dora, una periodista “fastiguejada” per les rutines de la professió. En un viatge a Dublín, coneix un personatge que li revela que té dues grans passions, la literatura de Joyce i les gallines com a animal domèstic.
“Les gallines són l’element simbòlic del seu fastigueig, una situació que no sap canviar, fins que, més tard, tornen a prendre el protagonisme per transformar l’entorn on ella viu”, ha explicat Ballbona. Una novel·la travessada per l’absurd que posar focus sobre les rutines periodístiques, els comportaments polítics o ciutadans que no haurien de ser com són.

Editades al castellà
Segons l’editor Jorge Herralde, les novel·les es traduiran al castellà entre la tardor i l’hivern de l’any que ve. Al premi, dotat amb 6.000 euros, s’hi han presentat 41 originals i el jurat ha estat format per Mita Casacuberta, Guillem Gisbert, Imma Monsó, Sergi Pàmies, Isabel Obiols i Jordi Herralde.

Font:  http://www.vilaweb.cat/noticies/albert-forns-guanya-el-i-premi-llibres-anagrama-de-novel%C2%B7la-amb-jambalaia-2/