X Premi Helena Jubany

Reunits a la Biblioteca Antoni Comas de Mataró a les set i deu del vespre del dia 21 de novembre de 2017, els membres del Jurat –format per Cristina Valls, Elvira Carrió, Esteve Guardiola, Llorenç Soldevila, Núria Ribas, Roser Trilla, Xavier Vidal i Joan Jubany, que actua com a secretari amb veu però sense vot, i en absència de Roser Ros, que es va excusar per la seva no assistència– inicien el procediment per triar l’obra guanyadora del X Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per a ser explicats, al qual s’han presentat 57 treballs.
Per començar, cada membre del Jurat manifesta quins són els originals que considera que poden optar a ser premiats.
Els textos que els membres del Jurat mencionen com a aspirants al premi són els següents, relacionats per nombre de mencions i ordre de presentació al concurs:
• Amb una menció: Sira, La revolta del nom de les coses, Lletres encadenades, En la mirada, el món, Des d’Alzheimer amb humor i altres contes, Vint-i-un dies per esborrar els mals pensaments i altres contes, La filla de la lluna i Subjectes perduts.
• Amb dues mencions: Cinc contes d’estiu, Anècdotes de quan pensava que l’amor començava i acabava amb tu, Licos, Torna-la a posar, tia, La maleta rosa i El paradigma Manel.
• Amb tres mencions: Gomes de pollastre i Històries obertes.
• Amb quatre o més mencions: Janus (1613 dC), El passeig de la bellesa de la srta. Crisanta, Nas de Perdiguer i El desconcert d’en Boyle.
Tot seguit, els membres del Jurat, després de raonar el perquè de llurs mencions, decideixen centrar-se en la valoració de les obres que n’han obtingut tres o més. Exposen, llavors, i comenten críticament les característiques i valors de cadascuna d’elles i els aspectes, tant els positius com els negatius, i en llegeixen fragments. Finalment, després de successives elminacions acorden per unanimitat atorgar el X Premi Helena Jubany a l’obra titulada El descocert d’en Boyle de  Carles Torres, veí de Formentera.

La invención de Morel d'Adolfo Bioy Casares (1953)

Un fugitiu assetjat per la justícia arriba en un bot de rems a una illa deserta sobre la qual s'alcen algunes construccions abandonades. Però un dia, aquest home solitari sent que ja no ho és, perquè a l'illa han aparegut altres éssers humans. Els observa, els espia, segueix les seves passes i intenta esbrinar les seves converses. Aquest és el punt de partida del misteri, del trànsit continu de la realitat a l'al·lucinació, que a poc a poc porta el fugitiu fins a l'aclariment de tots els enigmes. Aquest llibre es pot comparar, per dret propi, amb els relats més perfectes d'Edgar Allan Poe. La seva trama enginyosa, sàviament desplegada i, sobretot, l'admirable originalitat de la idea entorn de la qual gira l'acció, han convertit a La invención de Morel en una de les obres mestres indiscutibles de la literatura fantàstica.