XXVI Premi Vent de Port 2019

Reunit el dia 16 de novembre, el jurat d’excepcionalitat de la 26ª edició del Premi Vent de Port, compost per Vicenç Llorca, Ada Castells, Joan Graell i Josep Fabà; després d’examinar la totalitat dels contes presentats a la convocatòria d’enguany, acorda classificar com a finalistes els treballs següents:

Adrià Aguacil Portillo  En Martí i el submarí
Àngels Farrero i Biel   El llegat
Carles Castell Puig     El meu primer japonés
Farners Casas Fontcuberta       Jo demano pel Lluís Puigdefolch Cabestany
Jacint Bofias i Alberch         Ífaris, el Primer
Joan Pinyol Colom       El meu Cristino
Joan Vicenç i Pueyo     Un dia a la vida de Mi Senyara Josep
Joaquim Casal Fàbrega   Les papallones
Josep M. Seró Domènech  Error celestial
M. Carmen Saez Lorente  La tenacitat
Marta Amigo i Olmos     Vellut vermell
Marta Tarrés Abella     La dona més bonica del món
Montse Milan Moliné     El davantal brut
Pol Borell Falcó        Maig de 1348
Ramon Gallart Palau     Trenta-dos peus

I atorga per majoria el premi a l’obra Els camins de Déu de Rosa Gurrera Martínez.

High Fidelity de Nick Hornby (1995)

 I guess you could see it as bitterness, if you wanted to. I don't think of myself as bitter, but I have disappointed myself; I thought I was going to turn out to be worth a bit more than this, and maybe that disappointment comes out all wrong. It's not just the work; it's not just the thirty-five-and-single thing, although none of this helps. It's . . . oh, I don't know. Have you ever  looked at a picture of yourself when you were a kid? Or pictures of famous people when they were kids? It seems to me that they can either make you happy or sad. There's a lovely picture of Paul McCartney as a little boy, and the first time I saw it, it  made me feel good: all that talent, all that money, all those years of blissed-out domesticity, a rock-solid marriage and lovely kids, and he doesn't even know it yet. (...)

  Over the last couple of years, the photos of me when I was a kid, the ones that I never wanted old girlfriends to see . . . well,   they've started to give me a little pang of something, not unhappiness, exactly, but some kind of quiet, deep regret. There's one of me in a cowboy hat, pointing a gun at the camera, trying to look like a cowboy but failing, and I can hardly bring myself to look at it now. Laura thought it was sweet (she used that word! Sweet, the opposite of sour!) and pinned it up in the  kitchen, but I've put it back in a drawer. I keep wanting to apologize to the little guy: 'I'm sorry, I've let you down. I was the person who was supposed to look after you, but I blew it: I made wrong decisions at bad times, and I turned you into me.'See, he would have wanted to see Barry's band; he wouldn't have worried too much about Ian’s dungarees or Penny's flashlight-pen (he would have loved Penny's flashlight-pen) or Charlie's trips to the States. He wouldn't have understood, in fact, why I was so down on all of them. If he could be here now, if he could jump out of that photo and into this shop, he'd run straight out of the door and back to 1967 as fast as his little legs would carry him.

Treasure Island de Robert Louis Stevenson (1883)

 I got bodily into the apple barrel, and found there was scarce an apple left; but sitting down there in the dark, what with the sound of the waters and the rocking movement of the ship, I had either fallen asleep or was on the point of doing so when a heavy man sat down with rather a clash close by. The barrel shook as he leaned his shoulders against it, and I was just about to jump up when the man began to speak. It was Silver's voice, and before I had heard a dozen words, I would not have shown myself for all the world, but lay there, trembling and listening, in the extreme of fear and curiosity, for from these dozen words I understood that the lives of all the honest men aboard depended upon me alone.

https://www.gutenberg.org/files/120/120-h/120-h.htm

Cirurgies d'Elisenda Solsona Margarit (2016)

4.

Eren les tres de la matinada.
Dormia.
Però al tercer intent em vaig despartar, vaig despenjar el telèfon i aquella frase, mare, va ser una bala que em va perforar el timpà.
—Males notícies —vas dir—, ha mort.
A l'instant, les meves costelles es van esbatanar com una porta de bar de western.
Com aquells que miràvem els diumenges d'hivern a la tarda amb l'estómac ple.

On era el xèrif del poble ara que tant el necessitava?

XXII Premi TINET 2019

Veredicte del 22è Premi de narrativa curta per Internet Tinet: d’entre els 190 treballs presentats, el jurat ha premiat el conte Geografies de l'absència, de Xavier Mas Craviotto.
 Els altres relats seleccionats han estat:

• Banys de natura, de Vicent Pellicer Ollés (Tortosa)
• Calcomania, de Francesc Xavier Simarro Montané (Cornellà de Llobregat)
• Cotó de sucre, de Xavier Lluís i Chavarria (Barcelona)
• Del testament d'Herodes, de Jon López de Viñaspre (Barcelona)
• El silenci dins, de Manuel Roig Abad (Ibi)
• Família, només  n'hi ha una, de Pilar Rubio Tugas (Barcelona)
• Glòria, de Blai Felip Palau (Sabadell)
• L'Àngela, de Josep Maria Arnau de Bolós (Barcelona)
• Les rates, de Teresa Baró Xipell (Tarragona)
• Segon premi, de Jaume Planas Perxachs (Blanes)
• Sonata, de Jacint Bofias i Alberch (Calella)
• Un final impropi, d’Antoni Heitzmann Barceló (l'Hospitalet de Llobregat)

En aquesta edició, el jurat del premi ha esta integrat per Noemi Bagés, Andreu Carranza, Teresa Colom, Lurdes Malgrat, Albert Ventura i Amadeu Roig, com a secretari.

XXXIV Premi Vila de Begur 2019

El novel·lista i poeta Xavier Mas Craviotto, de Navàs, ha guanyat el primer premi de la XXXIV edició del Premi Vila de Begur de Narrativa Curta, dotat amb 1.000 euros, amb l’obra “La sort”. Mas, que ha guanyat diferents certàmens literaris en els darrers anys, ha manifestat que “la sort és a tot arreu, però cal buscar-la”.
El finalista del concurs, dotat amb 150 euros, ha estat Joan Ruscalleda amb l’obra Finestra d’emergència”.
Els dos premis s’han entregat aquest dissabte al cinema del Casino de Begur, dins el lliurament d’altres premis literaris organitzats per Cultura i la Biblioteca Salvador Raurich, complementat amb actuacions musicals d’alumnes de l’Aula de Música de Begur.

También esto pasará de Milena Busquets (2015)

"En cualquier momento, pienso, mientras observo por el retrovisor a los niños que ríen y pelean a la vez,voy a ser desenmascarada y enviada con ellos al asiento de atrás. Soy un fraude de adulto, todos mis esfuerzos por salir del patio de recreo son estrepitosos fracasos, siento exactamente como sentía con seis años. [...] Entregaría sin dudarlo mi patética corona de adulto de cartón piedra, que llevo con tan poca gracia, y que cada dos por tres se me cae al suelo y se escapa rodando calle abajo, por volver al asiento de atrás del coche de mi madre, apretujada entre mi hermano Bruno, Marisa, la canguro, Elenita, su hija, que siempre venía de vacaciones con nosotros." 

"Cuando el mundo empieza a despoblarse de la gente que nos quiere,nos convertimos, poco a poco, al ritmo de las muertes, en desconocidos. Mi lugar en el mundo estaba en tu mirada y me parecía tan incontestable y perpetuo que nunca me molesté en averiguar cuál era. No está mal, he conseguido ser una niña hasta los cuarenta años, dos hijos, dos matrimonios, varias relaciones, varios pisos, varios trabajos,esperemos que sepa hacer la transición a adulto y que no me convierta directamente en una anciana. No me gusta ser huérfana, no estoy hecha para la tristeza." 

A Manual for Cleaning Women de Lucia Berlin (2015)