dissabte, 26 de novembre del 2011

XVIII Premi Vent de Port (Tremp)

Reunit el dia 20 de novembre de 2011, el jurat de la 18ª edició del Premi Vent de Port, compost per Jordi Mir, Vicenç Llorca, Ada Castells, Ramon Pardina i Joan Carretero, després d’examinar la totalitat dels contes presentats a la convocatòria d’enguany (167), acorda classificar com a finalistes els treballs següents:

AUTOR
TÍTOL
PROCEDÈNCIA
ANY
Marta Amigo i Olmos A lavanda ten o aroma da brisa dos soños (L’espígol té l’aroma de la brisa dels somnis) Santa Coloma de Cervelló
1967
Joan Boher Frigola Lookingforyou.com Barcelona
1976
Neus Bonet Farran Rèquiem Lleida
1949
Elies C. P. Molta merda Olesa de Montserrat
1975
Lluís Carbó Arribas Amor als 13 L’Escala
1965
Anna Carrión Nos La caiguda o l’art dels trapezis Alcanar
1977
Miquel Darnés i Cirera Tres tristos tràngols a Les Deux Magots Torelló
1953
Octavi Egea Climent Ma(i)ls d’amor Premià de Mar
1946
Narcís Juanola Roura Pantone Girona
1958
Maite López Farell La meva taula, el meu territori Castellar del Vallès
1954
Núria Martí Constans Festa Major Girona
1966
Carles Navarrete Canals El foc més antic del món Barcelona
1982
Miquel Pascal i Pujadas El complot Newton Olot
1975
Joan Pinyol Colom Fages, l’aprenent Capellades
1966
Xavier Serra Guasch Irina i el transsiberià Barcelona
1973
Núria Torres Molet L’agència Valls
1978

I atorga per majoria el premi a l’obra Resurrecció de Jordi Masó Rahola (1967), de La Roca del Vallès.

dimecres, 19 d’octubre del 2011

El gaucho insufrible de Roberto Bolaño (2003)

Roberto Bolano ha reunit en aquest llibre cinc contes i dues conferències. En Jim relata la trobada amb l'americà més trist del món, amb El gaucho insofrible seguim a Pereda, un exemplar advocat argentí que es va reconvertir en gaucho de les pampes, al policia de les rates, Pepe el Tira, detectiu, ens informa sobre la política sinistra de les clavegueres, El viatge d'Alvaro Rousselot ens revela l'inusual fat d'un escriptor argentí dels anys cinquanta, inesperadament filmat o plagiat per un cineasta francès. Dos contes catòlics dóna compte del atzarós trobada entre un adolescent i un assassí en sèrie, posseïts tots dos per la religió. De les dues conferències, Literatura + malaltia = malaltia ens esglaia amb el seu humor i la seva intel·ligència, i en Els mites de Cthulhu roden uns quants caps de l'escena literària actual

dijous, 6 d’octubre del 2011

Enemigues de l'ànima de Clara Soley (2010)

Contes incisius, entre realistes i sarcàstics, sobre l'ambigüitat de les relacions personals en la vida contemporània

Jugant amb llums i ombres, Clara Soley ens conta històries de la vida quotidiana en què gairebé res no és el que sembla. Els personatges d’Enemigues de l’ànima diverteixen i commouen, es despullen i despullen també el lector, que es veurà reflectit en els moviments de l’ànima que inspiren el llibre: enveja i tendresa, ràbia i desig, por i esperança... Clara Soley ha escrit un llibre sobre les relacions personals contemporànies, fresc i imaginatiu, però també esmolat com una navalla.

Comprar-lo

dimarts, 27 de setembre del 2011

Antologia de narrativa fantàstica catalana (1998)

L’abundància i la qualitat de la narrativa fantástica catalana són similars al que és usual a les grans literatures; però ha estat molt negligida per la història i la crítica amb l’excepció d’uns pocs noms (com ara joan Perucho o Joan Santamaria). Els altres autors catalans d’alt nivell que han incidit en el gènere, sovint reiteradament, són, però, prou nombrosos perquè aquesta antología s’hagi de considerar com una primera mostra orientada a donar a conèixer l’existència d’un cos voluminós i sòlid de narrativa fantástica escrita en cátala. Els autors inclosos són, per ordre cronològic: Martí Genís i Aguilar, Raimon Casellas, Joaquim Ruyra, Diego Ruiz, Joan Santamaria, Ernest Martínez Ferrando, Joan Duch, C.A. Jordana, J.V. Foix, Agustí Esclatasans, Ferran Canyameres, Joan Oliver, Mercè Rodoreda, Pere Calders, Salvador Espriu, Manuel de Pedrolo, Joan perucho i Jordi Sarsanedas.

dijous, 1 de setembre del 2011

Imagina un carrer de Guillem Sala Lorda (2007)

Al carrer de l'Allau, atemporal i ageogràfic, hi trobem els veïns de tota la vida; personatges singulars amb vides peculiars que van discorrent tranquil·les dins de la seva rutina poc corrent. Tot canvia, però, quan l'últim crit en neurotecnologia, el fabulós Cinemind, s'instal·la al carrer. L'invent trasbalsarà la curiosa quotidianitat dels habitants d'un carrer que no s'assembla a cap altre però que en el fons seria possible trobar en qualsevol de les nostres ciutats.

Guillem Sala Lorda reflexiona sobre la incomunicació en un món on els mitjans de comunicació s'han erigit en els principals proveïdors d'emocions. Una reivindicació lúcida de l'actualment poc valorada capacitat humana d'imaginar.

dissabte, 6 d’agost del 2011

Pell d'armadillo, de Jordi Puntí (1998)

Quan els missioners van descriure per primera vegada un armadillo, semblava que parlessin d’una bèstia impossible. La inharmonia dels seus membres i la raresa del seu aspecte, una cuirassa agressiva per a un ésser inofensiu, insinuaven una burla de la naturalesa. Sota aquesta Pell d’armadillo, Jordi Puntí presenta situacions quotidianes, personatges normals i corrents (o no tant), com ara la família que fa cua a l’autopista o el nen en un concurs per a superdotats. Deu contes sorprenents que posen, sense estridències, la fel a tocar del somriure. Pell d’armadillo va merèixer el Premi a la Creació Fundació Enciclopèdia Catalana 1995 i Quim Monzó va dir-ne: «Un llibre bo, fresc, recomanable.»

dilluns, 1 d’agost del 2011

Dormir amb Winona Ryder d'Edgar Cantero (2006)

Un aspirant a escriptor que vol reciclar els seus somnis en contes descobreix, per una estranya epifania, que la font de la seva inspiració és una persona que només ha vist en un parell de pel·lícules, que no ha conegut mai, que viu a més de cinc mil quilòmetres i que es diu Winona Ryder. Així el protagonista comença un viatge rere el rastre de la seva musa al llarg d'una cadena de personatges estrafolaris: amics, professors, artistes, punks, creadors de fanzines, una ideòloga feminista, un cantant de heavy metal, un productor, un caçatalents i tot el repartiment d'una road movie sobre amor, cinema i cultura pop. Jorge Luis Borges va establir el 1941 les pautes d'una hipotètica novel·la filosòfica i policial que ara pren cos amb Dormir amb Winona Ryder: una història feta de somnis, pel·lícules i diàlegs insòlits sobre «la recerca d'una ànima a través dels reflexos que deixa en les altres».