XVIII Premi Vent de Port (Tremp)

Reunit el dia 20 de novembre de 2011, el jurat de la 18ª edició del Premi Vent de Port, compost per Jordi Mir, Vicenç Llorca, Ada Castells, Ramon Pardina i Joan Carretero, després d’examinar la totalitat dels contes presentats a la convocatòria d’enguany (167), acorda classificar com a finalistes els treballs següents:

AUTOR	TÍTOL	PROCEDÈNCIA	ANY
Marta Amigo i Olmos	A lavanda ten o aroma da brisa dos soños (L’espígol té l’aroma de la brisa dels somnis)	Santa Coloma de Cervelló	1967
Joan Boher Frigola	Lookingforyou.com	Barcelona	1976
Neus Bonet Farran	Rèquiem	Lleida	1949
Elies C. P.	Molta merda	Olesa de Montserrat	1975
Lluís Carbó Arribas	Amor als 13	L’Escala	1965
Anna Carrión Nos	La caiguda o l’art dels trapezis	Alcanar	1977
Miquel Darnés i Cirera	Tres tristos tràngols a Les Deux Magots	Torelló	1953
Octavi Egea Climent	Ma(i)ls d’amor	Premià de Mar	1946
Narcís Juanola Roura	Pantone	Girona	1958
Maite López Farell	La meva taula, el meu territori	Castellar del Vallès	1954
Núria Martí Constans	Festa Major	Girona	1966
Carles Navarrete Canals	El foc més antic del món	Barcelona	1982
Miquel Pascal i Pujadas	El complot Newton	Olot	1975
Joan Pinyol Colom	Fages, l’aprenent	Capellades	1966
Xavier Serra Guasch	Irina i el transsiberià	Barcelona	1973
Núria Torres Molet	L’agència	Valls	1978

I atorga per majoria el premi a l’obra “Resurrecció” de Jordi Masó Rahola (1967), de La Roca del Vallès.

El gaucho insufrible de Roberto Bolaño (2003)

Roberto Bolano ha reunit en aquest llibre cinc contes i dues conferències. En Jim relata la trobada amb l'americà més trist del món, amb El gaucho insofrible seguim a Pereda, un exemplar advocat argentí que es va reconvertir en gaucho de les pampes, al policia de les rates, Pepe el Tira, detectiu, ens informa sobre la política sinistra de les clavegueres, El viatge d'Alvaro Rousselot ens revela l'inusual fat d'un escriptor argentí dels anys cinquanta, inesperadament filmat o plagiat per un cineasta francès. Dos contes catòlics dóna compte del atzarós trobada entre un adolescent i un assassí en sèrie, posseïts tots dos per la religió. De les dues conferències, Literatura + malaltia = malaltia ens esglaia amb el seu humor i la seva intel·ligència, i en Els mites de Cthulhu roden uns quants caps de l'escena literària actual. 

Enemigues de l'ànima de Clara Soley (2010)

Contes incisius, entre realistes i sarcàstics, sobre l'ambigüitat de les relacions personals en la vida contemporània

Jugant amb llums i ombres, Clara Soley ens conta històries de la vida quotidiana en què gairebé res no és el que sembla. Els personatges d’Enemigues de l’ànima diverteixen i commouen, es despullen i despullen també el lector, que es veurà reflectit en els moviments de l’ànima que inspiren el llibre: enveja i tendresa, ràbia i desig, por i esperança... Clara Soley ha escrit un llibre sobre les relacions personals contemporànies, fresc i imaginatiu, però també esmolat com una navalla.

Comprar-lo

Antologia de narrativa fantàstica catalana (1998)

L’abundància i la qualitat de la narrativa fantástica catalana són similars al que és usual a les grans literatures; però ha estat molt negligida per la història i la crítica amb l’excepció d’uns pocs noms (com ara joan Perucho o Joan Santamaria). Els altres autors catalans d’alt nivell que han incidit en el gènere, sovint reiteradament, són, però, prou nombrosos perquè aquesta antología s’hagi de considerar com una primera mostra orientada a donar a conèixer l’existència d’un cos voluminós i sòlid de narrativa fantástica escrita en cátala. Els autors inclosos són, per ordre cronològic: Martí Genís i Aguilar, Raimon Casellas, Joaquim Ruyra, Diego Ruiz, Joan Santamaria, Ernest Martínez Ferrando, Joan Duch, C.A. Jordana, J.V. Foix, Agustí Esclatasans, Ferran Canyameres, Joan Oliver, Mercè Rodoreda, Pere Calders, Salvador Espriu, Manuel de Pedrolo, Joan perucho i Jordi Sarsanedas.

Imagina un carrer de Guillem Sala Lorda (2007)

Al carrer de l'Allau, atemporal i ageogràfic, hi trobem els veïns de tota la vida; personatges singulars amb vides peculiars que van discorrent tranquil·les dins de la seva rutina poc corrent. Tot canvia, però, quan l'últim crit en neurotecnologia, el fabulós Cinemind, s'instal·la al carrer. L'invent trasbalsarà la curiosa quotidianitat dels habitants d'un carrer que no s'assembla a cap altre però que en el fons seria possible trobar en qualsevol de les nostres ciutats.

Guillem Sala Lorda reflexiona sobre la incomunicació en un món on els mitjans de comunicació s'han erigit en els principals proveïdors d'emocions. Una reivindicació lúcida de l'actualment poc valorada capacitat humana d'imaginar.

Pell d'armadillo, de Jordi Puntí (1998)

Quan els missioners van descriure per primera vegada un armadillo, semblava que parlessin d’una bèstia impossible. La inharmonia dels seus membres i la raresa del seu aspecte, una cuirassa agressiva per a un ésser inofensiu, insinuaven una burla de la naturalesa. Sota aquesta Pell d’armadillo, Jordi Puntí presenta situacions quotidianes, personatges normals i corrents (o no tant), com ara la família que fa cua a l’autopista o el nen en un concurs per a superdotats. Deu contes sorprenents que posen, sense estridències, la fel a tocar del somriure. Pell d’armadillo va merèixer el Premi a la Creació Fundació Enciclopèdia Catalana 1995 i Quim Monzó va dir-ne: «Un llibre bo, fresc, recomanable.»

Dormir amb Winona Ryder d'Edgar Cantero (2006)

Un aspirant a escriptor que vol reciclar els seus somnis en contes descobreix, per una estranya epifania, que la font de la seva inspiració és una persona que només ha vist en un parell de pel·lícules, que no ha conegut mai, que viu a més de cinc mil quilòmetres i que es diu Winona Ryder. Així el protagonista comença un viatge rere el rastre de la seva musa al llarg d'una cadena de personatges estrafolaris: amics, professors, artistes, punks, creadors de fanzines, una ideòloga feminista, un cantant de heavy metal, un productor, un caçatalents i tot el repartiment d'una road movie sobre amor, cinema i cultura pop. Jorge Luis Borges va establir el 1941 les pautes d'una hipotètica novel·la filosòfica i policial que ara pren cos amb Dormir amb Winona Ryder: una història feta de somnis, pel·lícules i diàlegs insòlits sobre «la recerca d'una ànima a través dels reflexos que deixa en les altres».