En aquesta edició el llibre de La Marató de TV3 compta amb la col·laboració d’onze magnífiques plomes que s’han volgut sumar a les diferents demostracions solidàries de la societat catalana.
Centrada en la regeneració i el trasplantament d’òrgans i teixits, La Marató de TV3 celebra enguany el seu vintè aniversari.
Des d’òptiques, estils i gèneres ben diferents, Joan Barril, Flavia Company, Albert Espinosa, Joan Margarit, Eduard Márquez, Joana Martos, Sergi Pàmies, Jordi Puntí, Juanjo Sáez, Care Santos i Teresa Solana ens presenten onze històries originals que conviden a la més absoluta reflexió. Hi trobareu realisme, hi trobareu fantasia, hi trobareu denúncia, hi trobareu compromís, però per damunt de tot hi trobareu emoció.
Comprar-lo
A diferència dels volums antològics que engloben les obres completes d'un autor, aquest blog no podrà mai recollir tota la narrativa que s'ha escrit i s'escriurà, però inclourà fragments de contes i novel·les. També hi haurà espai per a la poesia, l'assaig, els concursos literaris i en general qualsevol notícia relacionada amb llibres.
diumenge, 18 de desembre del 2011
dissabte, 3 de desembre del 2011
IV Premi Helena Jubany
Reunits a la Llibreria Robafaves de Mataró a les 8 del vespre del dia 7 de novembre de 2011, els membres del Jurat –format per Elvira Carrió, Pep Duran, Lluïsa Esteve, Núria Ribas, Roser Ros, Llorenç Soldevila, Roser Trilla, Jordi Solé i Joan Jubany, que actua com a secretari amb veu però sense vot– inicien les deliberacions per triar, d’entre els 52 treballs presentats, l’obra guanyadora del IV Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per a ser explicats.
Per començar, cada membre del jurat manifesta quins són els textos que, un cop examinats, considera dignes d’aspirar al premi.
Els originals que els membres del Jurat posen sobre la taula com a aspirants al premi són els següents, relacionats per ordre de presentació dels treballs: Fra Colobres, Les cares de l’amor, L’habitació de Mary, El lladre del photoshop, Amunt, Mals d’animals, Rajoles de xocolata, viatge de Xerès i Et portaré un ram de ginesta.
Cadascun del membres del Jurat exposa les raons a favor dels originals que ha destacat; es comproven les coincidències de criteri entre diferents membres del Jurat i es contrasten enraonadament les qualitats de les obres: el manteniment de la qualitat literària al llarg de tota l’obra, la riquesa lingüística, l’originalitat del tema, la progressió de l’argument, l’interès que generen i si el text flueix oralment sense necessitat de posteriors adaptacions.
Un cop fetes les comprovacions i deliberacions pertinents, el Jurat tria els quatre finalistes següents: Fra Colobres, El Lladre del photoshop, Amunt i Mals d’animals.
Tot seguit, la reunió prossegueix amb l’anàlisi d’aquestes quatre obres finalistes, fragments de les quals són llegits en veu alta per membres del Jurat o escoltats dels registres orals aportats i finalment, i el jurat acorda per majoria atorgar el “IV Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per a ser explicats” a l’obra titulada Amunt de Marina Guardiola i Bufí per la progressió de l’argument i el ritme que dóna a l’acció amb un vocabulari i girs lingüístics encertats que recullen diversitat de parlars; pels trets d’oralitat que acompanyen tot el text implicant-hi el lector/escoltant; i per la plasticitat d’un llenguatge que, amb un aire naïf, evoca tot un seguit d’imatges.dissabte, 26 de novembre del 2011
XVIII Premi Vent de Port (Tremp)
Reunit el dia 20 de novembre de 2011, el jurat de la 18ª edició del Premi Vent de Port, compost per Jordi Mir, Vicenç Llorca, Ada Castells, Ramon Pardina i Joan Carretero, després d’examinar la totalitat dels contes presentats a la convocatòria d’enguany (167), acorda classificar com a finalistes els treballs següents:
I atorga per majoria el premi a l’obra “Resurrecció” de Jordi Masó Rahola (1967), de La Roca del Vallès.
AUTOR | TÍTOL | PROCEDÈNCIA | ANY |
| Marta Amigo i Olmos | A lavanda ten o aroma da brisa dos soños (L’espígol té l’aroma de la brisa dels somnis) | Santa Coloma de Cervelló | 1967 |
| Joan Boher Frigola | Lookingforyou.com | Barcelona | 1976 |
| Neus Bonet Farran | Rèquiem | Lleida | 1949 |
| Elies C. P. | Molta merda | Olesa de Montserrat | 1975 |
| Lluís Carbó Arribas | Amor als 13 | L’Escala | 1965 |
| Anna Carrión Nos | La caiguda o l’art dels trapezis | Alcanar | 1977 |
| Miquel Darnés i Cirera | Tres tristos tràngols a Les Deux Magots | Torelló | 1953 |
| Octavi Egea Climent | Ma(i)ls d’amor | Premià de Mar | 1946 |
| Narcís Juanola Roura | Pantone | Girona | 1958 |
| Maite López Farell | La meva taula, el meu territori | Castellar del Vallès | 1954 |
| Núria Martí Constans | Festa Major | Girona | 1966 |
| Carles Navarrete Canals | El foc més antic del món | Barcelona | 1982 |
| Miquel Pascal i Pujadas | El complot Newton | Olot | 1975 |
| Joan Pinyol Colom | Fages, l’aprenent | Capellades | 1966 |
| Xavier Serra Guasch | Irina i el transsiberià | Barcelona | 1973 |
| Núria Torres Molet | L’agència | Valls | 1978 |
I atorga per majoria el premi a l’obra “Resurrecció” de Jordi Masó Rahola (1967), de La Roca del Vallès.
dimecres, 19 d’octubre del 2011
El gaucho insufrible de Roberto Bolaño (2003)
Roberto Bolano ha reunit en aquest llibre cinc contes i dues conferències. En Jim relata la trobada amb l'americà més trist del món, amb El gaucho insofrible seguim a Pereda, un exemplar advocat argentí que es va reconvertir en gaucho de les pampes, al policia de les rates, Pepe el Tira, detectiu, ens informa sobre la política sinistra de les clavegueres, El viatge d'Alvaro Rousselot ens revela l'inusual fat d'un escriptor argentí dels anys cinquanta, inesperadament filmat o plagiat per un cineasta francès. Dos contes catòlics dóna compte del atzarós trobada entre un adolescent i un assassí en sèrie, posseïts tots dos per la religió. De les dues conferències, Literatura + malaltia = malaltia ens esglaia amb el seu humor i la seva intel·ligència, i en Els mites de Cthulhu roden uns quants caps de l'escena literària actual.
dijous, 6 d’octubre del 2011
Enemigues de l'ànima de Clara Soley (2010)
Contes incisius, entre realistes i sarcàstics, sobre l'ambigüitat de les relacions personals en la vida contemporàniaJugant amb llums i ombres, Clara Soley ens conta històries de la vida quotidiana en què gairebé res no és el que sembla. Els personatges d’Enemigues de l’ànima diverteixen i commouen, es despullen i despullen també el lector, que es veurà reflectit en els moviments de l’ànima que inspiren el llibre: enveja i tendresa, ràbia i desig, por i esperança... Clara Soley ha escrit un llibre sobre les relacions personals contemporànies, fresc i imaginatiu, però també esmolat com una navalla.
Comprar-lo
dimarts, 27 de setembre del 2011
Antologia de narrativa fantàstica catalana (1998)
L’abundància i la qualitat de la narrativa fantástica catalana són
similars al que és usual a les grans literatures; però ha estat molt
negligida per la història i la crítica amb l’excepció d’uns pocs noms
(com ara joan Perucho o Joan Santamaria). Els altres autors catalans
d’alt nivell que han incidit en el gènere, sovint reiteradament, són,
però, prou nombrosos perquè aquesta antología s’hagi de considerar com
una primera mostra orientada a donar a conèixer l’existència d’un cos
voluminós i sòlid de narrativa fantástica escrita en cátala. Els autors
inclosos són, per ordre cronològic: Martí Genís i Aguilar, Raimon
Casellas, Joaquim Ruyra, Diego Ruiz, Joan Santamaria, Ernest Martínez
Ferrando, Joan Duch, C.A. Jordana, J.V. Foix, Agustí Esclatasans, Ferran
Canyameres, Joan Oliver, Mercè Rodoreda, Pere Calders, Salvador Espriu,
Manuel de Pedrolo, Joan perucho i Jordi Sarsanedas.
dijous, 1 de setembre del 2011
Imagina un carrer de Guillem Sala Lorda (2007)
Al carrer de l'Allau, atemporal i ageogràfic, hi trobem els veïns de
tota la vida; personatges singulars amb vides peculiars que van
discorrent tranquil·les dins de la seva rutina poc corrent. Tot canvia,
però, quan l'últim crit en neurotecnologia, el fabulós Cinemind,
s'instal·la al carrer. L'invent trasbalsarà la curiosa quotidianitat
dels habitants d'un carrer que no s'assembla a cap altre però que en el
fons seria possible trobar en qualsevol de les nostres ciutats.Guillem Sala Lorda reflexiona sobre la incomunicació en un món on els mitjans de comunicació s'han erigit en els principals proveïdors d'emocions. Una reivindicació lúcida de l'actualment poc valorada capacitat humana d'imaginar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


