26è Premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler de novel·la.

Els Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2015-2016 han arribat al seu punt àlgid amb la presentació pública dels guanyadors i amb la destacada participació de 326 propostes: 82 per al Pin i Soler, 224 per al Tinet i 20 per al Vidal Alcover 20. El lliurament de premis va tenir lloc al Teatre Metropol de la ciutat i va venir acompanyat per l’acte d’homenatge a l’escriptora Olga Xirinacs, preparat amb motiu del seu vuitantè aniversari.

   

El premi de novel·la, que enguany arriba a la seva 26a edició, ha estat per a l’escriptor mallorquí Carles Rebassa, que proposa, amb Cavallers dins la tempesta (títol provisional), i segons n’informa el jurat, “una bona història que descriu el pas de l’adolescència a la joventut”.

XIX Premi Tinet de narrativa breu 2016

Dels 225 treballs presentats, el jurat fa una selecció de 14 contes per ser publicats:

1. Amor cec
2. De la mà de la memòria
3. Demà serà diferent
4. Dents noves
5. Devoció
6. Dones ocupades
7. El diari de Jane
8. El passat dels llangardaixos
9. En Peter i en Paul
10. Fesonomies
11. Final d’estudis
12. Mamadou el pescador
13. Maricín
14. Walk Away

i acorda concedir el premi a l’obra presentada amb el títol:

Found Footage de l'autor Guillem Latorre Toral

pel fet que el relat presenta una bona història carregada de significat que inicia la narració en el moment àlgid i que es resol de manera sorprenent. Ben escrit, amb una descripció acurada de l’ambient és una obra suggerent que cerca la complicitat del lector. En definitiva, una bona història, ben narrada i ben resolta.

El misterio de la cripta embrujada d'Eduardo Mendoza (1978)

"En aquella época me entretenía leer novelas policíacas. Acababa de leer una de Ross McDonald cuyo nombre no recuerdo, y tuve el capricho de seguir sus pasos a mi manera, más como un homenaje que como parodia. Así empecé y acabé, casi de un tirón, en el plazo de una semana, "El misterio de la cripta embrujada". Nunca más he vuelto a escribir con tanta despreocupación ni con tanto placer ni con tanto aprovechamiento de las horas." Eduardo Mendoza.

Las enigmáticas desapariciones de niñas del colegio d elas madres Lazaristas de San Gervasio son el punto de inicio de la aventura indagatoria que tiene como protagonista a un cliente del manicomio, quien, obligado a convertirse en investigador, se verá envuelto en toda clase de percances de los que logrará salir llevando a cabo su cometido y descubriendo una intrincada farse de gente pudiente.

Aparentemente nivelada y lisa, la escritura de Mendoza constituye un espléndido ejemplo de investigación literaria personal, ajena a todo mimetismo, que ahonda en las posibilidades de volver del revés, sin infringirlas a primera vista, las posibilidades del relato tradicional, e indagar así, como un buen detective, o como un personaje de Henry James en el dibujo que se nos muestra al dorso del tapiz de la trama. Una farsa burlesca y una sátira moral y social que tiene sus raíces últimas en la picaresca y en el modelo cervantino.

Paris no se acaba nunca d'Enrique Vila-Matas (2003)

13 consells de Marguerite Duras a Enrique Vila-Matas:

 

1.- Problemas de estructura

2.- Unidad y armonía

3.- Trama e historia

4.- El factor tiempo

5.- Efectos textuales

6.- Verosimilitud

7.- Técnica narrativa

8.- Personajes

9.- Diálogo

10.- Escenarios

11.- Estilo

12.- Experiencia

13.- Registro lingüístico

XXII Vent de Port 2015

Reunit el dia 21 de novembre de 2015, el jurat de la 22a edició del Premi Vent de Port, format per Vicenç Llorca, Jordi Mir, Ada Castells, Víctor Jiménez i Josep Fabà, després d’examinar la totalitat dels 168 contes presentats a la convocatòria d’enguany, acorda classificar com a finalistes els treballs següents: Una història vienesa, de Vicent Enric Belda Belda (Agullent). Els records cremats, de Francesc Company Soler (Albaida). Capvespre Lema DK, de Joan Carles González Pujalte (Mataró). L’Ermita de Benirrefús, de Pablo Marco Dols (Castelló de la Plana). Vida i mort d’un ésser digital, de Víctor N. Monterrosso (La Floresta). La roda, d’Anna Pascual Vall (Sabadell). Tres raons, de Joan Pinyol (Capellades). Herois del nostre temps, de Ferran R. Palet (Girona). Llàgrimes cò(s)miques, de Josep Rafart Canals (Avià). Adéu, falcó de ponent, de Montse Rubinat Sindreu (Urgell). L’espera, d’Anna Salgot de Marçay (Barcelona). Hotel Avenida Palace, de Xavier Serra Guasch (Barcelona). Les sueques, de Roland Sierra Farreras (Sitges). El factor Zweig, de David Torelló Alsina (Sabadell). Lladres, d’Aleix Tura Vecino (Mollet del Vallès). Record d’un lloc estimat, Pilar Vinent Barceló (Ciutadella). I atorga per majoria el premi a l’obra: Un pla perfecte, de Marta Boleda Montpart (Pobellà)

I Premi llibres Anagrama de Novel·la

El periodista i escriptor Albert Forns (Granollers, 1982) ha guanyat el I Premi Llibres Anagrama de Novel·la amb l’obra ‘Jambalaia’, un llibre de viatges sobre un poblet de pescadors reciclat en un santuari de surfers i ‘hipsters’ de Nova York. La novel·la retrata la història d’un jove escriptor a la recerca de la seva segona novel·la, que acaba teixint un dietari on descriu els seus pensaments mentre que, alhora, intenta mantenir a ratlla una epidèmia d’insectes. ‘Joyce i les gallines’ d’Anna Ballbona (Montmeló, 1980) ha estat la novel·la finalista al tercer premi que impulsa l’editorial Anagrama i que busca descobrir i potenciar la creació literària en llengua catalana.
‘Jambalaia’ és un pla típic de Louisiana a base d’arròs, pollastre, pernil cru i, sobretot, molt pebre. Una barreja de “tot el que un pot trobar a la nevera”, com ho ha definit el guanyador del premi. Sota la idea d’una mescla de moltes històries, Albert Forns narra la història d’un escriptor alter –que reconeix com un ‘alter ego’ seu- a la recerca d’una segona novel·la.
Quan s’hi endinsa, li cau a sobre l'”estigma” que acompanya el procés de creació d’una segona obra. Per sortir-se’n, se’n va a viure a un santuari “exòtic” de joves ubicat en el que havia estat un poblet de pescadors als Estats Units, a Montauk, on també viu Edward Albee, que esdevé l’amfitrió d’aquests joves.
Albert Forns ha teixit una història amb trets propers a l’absurd tenyit d’un to humorístic.

Una síntesi entre el món rural i l’intel·lectual
Anna Ballbona apel·la a ‘Joyce i les gallines’ entre dos mons: un de més intel·lectual i un altre de rural, el de la “perifèria de Barcelona”, sota l’esbós del Vallès Oriental. L’obra esta protagonitzada per la Dora, una periodista “fastiguejada” per les rutines de la professió. En un viatge a Dublín, coneix un personatge que li revela que té dues grans passions, la literatura de Joyce i les gallines com a animal domèstic.
“Les gallines són l’element simbòlic del seu fastigueig, una situació que no sap canviar, fins que, més tard, tornen a prendre el protagonisme per transformar l’entorn on ella viu”, ha explicat Ballbona. Una novel·la travessada per l’absurd que posar focus sobre les rutines periodístiques, els comportaments polítics o ciutadans que no haurien de ser com són.

Editades al castellà
Segons l’editor Jorge Herralde, les novel·les es traduiran al castellà entre la tardor i l’hivern de l’any que ve. Al premi, dotat amb 6.000 euros, s’hi han presentat 41 originals i el jurat ha estat format per Mita Casacuberta, Guillem Gisbert, Imma Monsó, Sergi Pàmies, Isabel Obiols i Jordi Herralde.

Font:  http://www.vilaweb.cat/noticies/albert-forns-guanya-el-i-premi-llibres-anagrama-de-novel%C2%B7la-amb-jambalaia-2/

VIII Premi Helena Jubany

Reunits a l’Institut de Batxillerat Laia l’Arquera de Mataró a les 7 del vespre del dia 19 de novembre de 2015, els membres del Jurat –format per Elvira Carrió, Lluïsa Esteve, Esteve Guardiola, Montse Maestre. Núria Ribas, Roser Ros, Llorenç Soldevila, Roser Trilla i Joan Jubany, que actua com a secretari amb veu però sense vot– inicien el procediment per triar l’obra guanyadora del VIII Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per a ser explicats, al qual s’han presentat 70 treballs.
Per començar, cada membre del Jurat manifesta quins són els originals que considera que poden optar a ser premiats.
Els textos que els membres del Jurat mencionen com a aspirants al premi són els següents, relacionats per nombre de mencions i ordre de presentació al concurs:

•  amb una menció, Qwerty, La signatura del Demiürg,  Una mà blanca, Tot d’un plegat es va fer fosc i Diari màgic;
• amb dues mencions, Contes que explicava als pares quan no podia dormir, El mocador, El cotxe de línia, L’entomòleg, L’última voluntat i Diari d’un viatger del temps;
•  i amb tres mencions, Audrey Ramírez, Els cigrons del golf i La nit que gairebé em converteixo en tiberi...

Després de parlar-ne convenientment, el Jurat decideix centrar el seu debat en els tres relats que han obtingut tres mencions cadascun.
Un cop exposades i comentades les característiques de cadascun d’ells, els membres del Jurat acorden per unanimitat atorgar el VIII Premi Helena Jubany a l’obra titulada La nit que gairebé em converteixo en tiberi... de Dídac Micaló i Rebaque