Els 5 millors llibres llegits al 2011

• Veus de la nova narrativa catalana (2010)
• Si menges una llimona sense fer ganyotes, Sergi Pàmies (2006)
• Tretze tristos tràngols, Albert Sánchez-Piñol (2008)
• Pell d'armadillo, Jordi Puntí (1998)
• El Gaucho insufrible, Roberto Bolaño (2003)

Llista del cinc millors llibres llegits aquest any d'un total  de 23

Bon Nadal!

El Nadal d'un nen a Gal·les de Dylan Thomas

Dylan Thomas, una de les grans veus de la poesia en llengua anglesa, evoca com eren els dies de Nadal en un poblet de la costa de Gal·les, tal com els va viure de petit: coberts de neu, poblats de gats i de carters amb el nas vermell com una cirera, amb l’olor de rostit que sortia de totes les cuines, i cigarretes de xocolata i bufandes de ratlles que després es donaven fins als peus, i també amb tietes que cantaven davant la xemeneia, i botes d’aigua acabades d’estrenar que grinyolaven sobre el gel i deixaven unes petjades que eren com d’hipopòtam, i a mitja tarda el te amb el pastís de gelat, i un rajolinet de rom. I la casa, que semblava més petita i s’hi estava molt calent...

Comprar-lo

El llibre de La Marató de TV3 (2011)

En aquesta edició el llibre de La Marató de TV3 compta amb la col·laboració d’onze magnífiques plomes que s’han volgut sumar a les diferents demostracions solidàries de la societat catalana.
Centrada en la regeneració i el trasplantament d’òrgans i teixits, La Marató de TV3 celebra enguany el seu vintè aniversari.

Des d’òptiques, estils i gèneres ben diferents, Joan Barril, Flavia Company, Albert Espinosa, Joan Margarit, Eduard Márquez, Joana Martos, Sergi Pàmies, Jordi Puntí, Juanjo Sáez, Care Santos i Teresa Solana ens presenten onze històries originals que conviden a la més absoluta reflexió. Hi trobareu realisme, hi trobareu fantasia, hi trobareu denúncia, hi trobareu compromís, però per damunt de tot hi trobareu emoció.


Comprar-lo

IV Premi Helena Jubany

Reunits a la Llibreria Robafaves de Mataró a les 8 del vespre del dia 7 de novembre de 2011, els membres del Jurat –format per Elvira Carrió, Pep Duran, Lluïsa Esteve, Núria Ribas, Roser Ros, Llorenç Soldevila, Roser Trilla, Jordi Solé i Joan Jubany, que actua com a secretari amb veu però sense vot– inicien les deliberacions per triar, d’entre els 52 treballs presentats, l’obra guanyadora del IV Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per a ser explicats.

Per començar, cada membre del jurat manifesta quins són els textos que, un cop examinats, considera dignes d’aspirar al premi.

Els originals que els membres del Jurat posen sobre la taula com a aspirants al premi són els següents, relacionats per ordre de presentació dels treballs: Fra Colobres, Les cares de l’amor, L’habitació de Mary, El lladre del photoshop, Amunt, Mals d’animals, Rajoles de xocolata, viatge de Xerès i Et portaré un ram de ginesta.

Cadascun del membres del Jurat exposa les raons a favor dels originals que ha destacat; es comproven les coincidències de criteri entre diferents membres del Jurat i es contrasten enraonadament les qualitats de les obres: el manteniment de la qualitat literària al llarg de tota l’obra, la riquesa lingüística, l’originalitat del tema, la progressió de l’argument, l’interès que generen i si el text flueix oralment sense necessitat de posteriors adaptacions.

Un cop fetes les comprovacions i deliberacions pertinents, el Jurat tria els quatre finalistes següents: Fra Colobres, El Lladre del photoshop, Amunt i Mals d’animals.

Tot seguit, la reunió prossegueix amb l’anàlisi d’aquestes quatre obres finalistes, fragments de les quals són llegits en veu alta per membres del Jurat o escoltats dels registres orals aportats i finalment, i el jurat acorda per majoria atorgar el “IV Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per a ser explicats” a l’obra titulada Amunt de Marina Guardiola i Bufí per la progressió de l’argument i el ritme que dóna a l’acció amb un vocabulari i girs lingüístics encertats que recullen diversitat de parlars; pels trets d’oralitat que acompanyen tot el text implicant-hi el lector/escoltant; i per la plasticitat d’un llenguatge que, amb un aire naïf, evoca tot un seguit d’imatges.

XVIII Premi Vent de Port (Tremp)

Reunit el dia 20 de novembre de 2011, el jurat de la 18ª edició del Premi Vent de Port, compost per Jordi Mir, Vicenç Llorca, Ada Castells, Ramon Pardina i Joan Carretero, després d’examinar la totalitat dels contes presentats a la convocatòria d’enguany (167), acorda classificar com a finalistes els treballs següents:

AUTOR	TÍTOL	PROCEDÈNCIA	ANY
Marta Amigo i Olmos	A lavanda ten o aroma da brisa dos soños (L’espígol té l’aroma de la brisa dels somnis)	Santa Coloma de Cervelló	1967
Joan Boher Frigola	Lookingforyou.com	Barcelona	1976
Neus Bonet Farran	Rèquiem	Lleida	1949
Elies C. P.	Molta merda	Olesa de Montserrat	1975
Lluís Carbó Arribas	Amor als 13	L’Escala	1965
Anna Carrión Nos	La caiguda o l’art dels trapezis	Alcanar	1977
Miquel Darnés i Cirera	Tres tristos tràngols a Les Deux Magots	Torelló	1953
Octavi Egea Climent	Ma(i)ls d’amor	Premià de Mar	1946
Narcís Juanola Roura	Pantone	Girona	1958
Maite López Farell	La meva taula, el meu territori	Castellar del Vallès	1954
Núria Martí Constans	Festa Major	Girona	1966
Carles Navarrete Canals	El foc més antic del món	Barcelona	1982
Miquel Pascal i Pujadas	El complot Newton	Olot	1975
Joan Pinyol Colom	Fages, l’aprenent	Capellades	1966
Xavier Serra Guasch	Irina i el transsiberià	Barcelona	1973
Núria Torres Molet	L’agència	Valls	1978

I atorga per majoria el premi a l’obra “Resurrecció” de Jordi Masó Rahola (1967), de La Roca del Vallès.

El gaucho insufrible de Roberto Bolaño (2003)

Roberto Bolano ha reunit en aquest llibre cinc contes i dues conferències. En Jim relata la trobada amb l'americà més trist del món, amb El gaucho insofrible seguim a Pereda, un exemplar advocat argentí que es va reconvertir en gaucho de les pampes, al policia de les rates, Pepe el Tira, detectiu, ens informa sobre la política sinistra de les clavegueres, El viatge d'Alvaro Rousselot ens revela l'inusual fat d'un escriptor argentí dels anys cinquanta, inesperadament filmat o plagiat per un cineasta francès. Dos contes catòlics dóna compte del atzarós trobada entre un adolescent i un assassí en sèrie, posseïts tots dos per la religió. De les dues conferències, Literatura + malaltia = malaltia ens esglaia amb el seu humor i la seva intel·ligència, i en Els mites de Cthulhu roden uns quants caps de l'escena literària actual. 

Enemigues de l'ànima de Clara Soley (2010)

Contes incisius, entre realistes i sarcàstics, sobre l'ambigüitat de les relacions personals en la vida contemporània

Jugant amb llums i ombres, Clara Soley ens conta històries de la vida quotidiana en què gairebé res no és el que sembla. Els personatges d’Enemigues de l’ànima diverteixen i commouen, es despullen i despullen també el lector, que es veurà reflectit en els moviments de l’ànima que inspiren el llibre: enveja i tendresa, ràbia i desig, por i esperança... Clara Soley ha escrit un llibre sobre les relacions personals contemporànies, fresc i imaginatiu, però també esmolat com una navalla.

Comprar-lo

Antologia de narrativa fantàstica catalana (1998)

L’abundància i la qualitat de la narrativa fantástica catalana són similars al que és usual a les grans literatures; però ha estat molt negligida per la història i la crítica amb l’excepció d’uns pocs noms (com ara joan Perucho o Joan Santamaria). Els altres autors catalans d’alt nivell que han incidit en el gènere, sovint reiteradament, són, però, prou nombrosos perquè aquesta antología s’hagi de considerar com una primera mostra orientada a donar a conèixer l’existència d’un cos voluminós i sòlid de narrativa fantástica escrita en cátala. Els autors inclosos són, per ordre cronològic: Martí Genís i Aguilar, Raimon Casellas, Joaquim Ruyra, Diego Ruiz, Joan Santamaria, Ernest Martínez Ferrando, Joan Duch, C.A. Jordana, J.V. Foix, Agustí Esclatasans, Ferran Canyameres, Joan Oliver, Mercè Rodoreda, Pere Calders, Salvador Espriu, Manuel de Pedrolo, Joan perucho i Jordi Sarsanedas.

Imagina un carrer de Guillem Sala Lorda (2007)

Al carrer de l'Allau, atemporal i ageogràfic, hi trobem els veïns de tota la vida; personatges singulars amb vides peculiars que van discorrent tranquil·les dins de la seva rutina poc corrent. Tot canvia, però, quan l'últim crit en neurotecnologia, el fabulós Cinemind, s'instal·la al carrer. L'invent trasbalsarà la curiosa quotidianitat dels habitants d'un carrer que no s'assembla a cap altre però que en el fons seria possible trobar en qualsevol de les nostres ciutats.

Guillem Sala Lorda reflexiona sobre la incomunicació en un món on els mitjans de comunicació s'han erigit en els principals proveïdors d'emocions. Una reivindicació lúcida de l'actualment poc valorada capacitat humana d'imaginar.

Pell d'armadillo, de Jordi Puntí (1998)

Quan els missioners van descriure per primera vegada un armadillo, semblava que parlessin d’una bèstia impossible. La inharmonia dels seus membres i la raresa del seu aspecte, una cuirassa agressiva per a un ésser inofensiu, insinuaven una burla de la naturalesa. Sota aquesta Pell d’armadillo, Jordi Puntí presenta situacions quotidianes, personatges normals i corrents (o no tant), com ara la família que fa cua a l’autopista o el nen en un concurs per a superdotats. Deu contes sorprenents que posen, sense estridències, la fel a tocar del somriure. Pell d’armadillo va merèixer el Premi a la Creació Fundació Enciclopèdia Catalana 1995 i Quim Monzó va dir-ne: «Un llibre bo, fresc, recomanable.»

Dormir amb Winona Ryder d'Edgar Cantero (2006)

Un aspirant a escriptor que vol reciclar els seus somnis en contes descobreix, per una estranya epifania, que la font de la seva inspiració és una persona que només ha vist en un parell de pel·lícules, que no ha conegut mai, que viu a més de cinc mil quilòmetres i que es diu Winona Ryder. Així el protagonista comença un viatge rere el rastre de la seva musa al llarg d'una cadena de personatges estrafolaris: amics, professors, artistes, punks, creadors de fanzines, una ideòloga feminista, un cantant de heavy metal, un productor, un caçatalents i tot el repartiment d'una road movie sobre amor, cinema i cultura pop. Jorge Luis Borges va establir el 1941 les pautes d'una hipotètica novel·la filosòfica i policial que ara pren cos amb Dormir amb Winona Ryder: una història feta de somnis, pel·lícules i diàlegs insòlits sobre «la recerca d'una ànima a través dels reflexos que deixa en les altres».

T'hauria de caure la cara de vergonya de Sergi Pàmies (1986)

«Els contes de Pàmies són com petits vasos d'alcohol molt fort, molt sec, que ens empassem d'un glop les nits de spleen per donar una mica de color i de calor a l'existència».
Pierre Lepape, Le Monde

«Sergi Pàmies ha publicat aquest llibre de contes perquè el lector amb ganes de ficar-se a les entranyes de l'urbà ho faci a través del llenguatge ràpid i precís, la ironia feliç i la imaginació juganera i tendra d'un autor que immediatament vénen ganes d'incorporar-lo al llibre dels amics i dels entranyables».
Pablo di Masso, Playboy

Defensa pròpia de Borja Bagunyà (2007)

Defensa pròpia és un dels debuts literaris més prometedors dels últims anys. Borja Bagunyà va guanyar el premi Mercè Rodoreda 2006 amb aquesta obra de maduresa sorprenent que enlluerna per la seva força i imaginació. Defensa pròpia ens introdueix en la vida interior d’uns personatges moralment ambigus que malden per explicar-se a si mateixos. L’autor exhibeix la seva versatilitat donant veu a una adolescent o a una jubilada amb un gran domini de l’oralitat. Els contes de Defensa pròpia posen al descobert les fal·làcies i les trampes amb què emmascarem els nostres discursos públics i privats.

Borja Bagunyà Costes va nèixer el 20 d’abril de 1982 a Barcelona i va guanyar el seu primer certamen literari de narrativa breu als nou anys.
Des de llavors, ha rebut una vintena de premis –entre d’altres, el Domènec Guansé de Ciutat de Tarragona en tres edicions consecutives, la del 1999, el 2000 i el 2001, el Valldoreix 2000 i el Mercè Rodoreda 2006 amb aquest llibre–, ha estudiat Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra i Teoria de la Literatura a la Universitat de Barcelona.

Comprar-lo | Altres llibres

La bicicleta estàtica de Sergi Pàmies (2010)

Els naufragis de la maduresa són al centre d’aquest nou recull de vint relats de Sergi Pàmies. Les fatalitats individuals i col·lectives, la capacitat de sobreviure-hi i les emocions de tota mena que provoquen són tractades amb l’estil obsessiu i sobri que ha caracteritzat els últims llibres de l’autor i que ha aconseguit atrapar milers de lectors. Per primera vegada, Pàmies construeix ficcions a partir de materials autobiogràfics, i retrata les dificultats existencials d’uns personatges que, amb una determinació tan absurda com heroica, tenen esma per pedalar sense moure’s del lloc.

L'últim llibre de Sergi Pàmies (2000)

L'últim llibre de Sergi Pàmies conté nou relats agermanats per un estil precís i sobri. La família, la por i la mort són els protagonistes d'aquesta intensa reflexió sobre l'amenaça dels presagis i l'atracció dels desitjos. Del present al futur, de pares a fills, de l'efervescència de l'amor a la rutina de la solitud, de l'èxit al fracàs, els personatges d'aquestes històries s'esforcen a domar el desconcert i el pànic que, sovint, els fan estimar-se més el camí de la conveniència que no pas la promesa de la felicitat. Punyent i continguda, la prosa de Sergi Pàmies retrata la complexitat dels mecanismes anímics i mentals que, amb una cuirassa de distanciament, ironia i perplexitat, ajuden a emmascarar tant l'alegria com el dolor.

Animals tristos de Jordi Puntí (2002)

Animals tristos presenta un mosaic extraordinari de personatges que són víctimes del fràgil equilibri de l’amor. Trenades dins la mateixa atmosfera, les històries que compnonen aquesta comèdia humana ens revelen amb precisió les petites grans sotragades que amaga la vida de parella: les il•lusions i ressentiments, records funestos i teràpies contra la solitud, fracassos latents i existències somortes com un diumenge a la tarda animen aquest retaule de la Barcelona actual.
Quatre anys després del seu primer recull, Pell d’armadillo, tan celebrat per lectors i crítica, Jordi Puntí confirma ara la seva maduresa literària. Amb una prosa dúctil i precisa, vesteix els seus personatges amb ironia i tnedresa, i alhora els despulla amb una aguda capacitat d’observació. Sota la seva mirada, tots ells conflueixen en la tristesa insondable que els inunda després de l’amor. Tal com ja diagnosticaven els antics: Post coitum, animal triste

Comprar-lo

XI Premis Llavor de lletres 2011

El divendres 3 de juny es va celebrar al Saló Reial de Caves Freixenet, a Sant Sadurní, l’acte final dels Premis Llavor de Lletres 2011 al donar-se a conèixer el veredicte dels jurats de les quatre convocatòries, concedir-se els guardons i acabant amb el clàssic Sopar de Lletres.

Enguany la categoria de creació literària d'adults ha registrat un rècord absolut de participació amb 115 treballs arribats de diferents punts dels Països Catalans i fins i tot algun de l’estranger. Després d’una tasca encomiable, llegint-se acuradament tots i cadascun dels treballs, els membres del jurat de Creació Literària han decidit que són mereixedors de premi els següents cinc autors:

- 1r premi, diploma, ploma i 2.000 €: Miquel Torres Gascón, de Castelló de la Plana, pel treball “Els diumenges”.
- 2n premi, diploma, ploma i 1.000 €: Carles Castell Puig, de Barcelona, pel treball“Matrioska”.
- 3r premi, diploma, ploma i 750 €: Maria Pilar López Bastida, de Reus, pel treball “Bressol de núvols”.
- 1r Accèssit, diploma, ploma i 500 €: Montserrat Cosp Sabadell, de Vilanova i la Geltrú, pel treball “Com un encanteri”.     
- 2n Accèssit, diploma, ploma i 500 €: David Dot Cervera, de Vilafranca del Penedès, pel treball “Us he vist”.

La Gran Novel·la de Barcelona de Sergi Pàmies (1997)

Que La gran novel·la sobre Barcelona sigui un llibre de contes confirma que no podem refiar-nos de les aparences. Les quinze històries que componen aquesta intensa experiència narrativa aporten una visió profunda i perspicaç de diverses passions humanes. L'amor, els vicis, la fatalitat o la perplexitat de viure en un món feliçment caòtic són qüestions que, tractades amb una prosa que defuig la transcendència, permeten al lector fruir d'un espectacle d'una inusual força literària, en el qual Sergi Pàmies aconsegueix un equilibri perfecte entre la satisfacció d'escriure i el plaer de llegir.

Les edats d'or d'Albert Sánchez Piñol (2001)

S'ha dit que un bon conte és com un poema, on cap element no hi sobra i tot funciona amb un equilibri tan ajustat, que el moviment més lleu (una línia més, una frase menys) el fa trontollar fins al desmanegament i l'ensulsiada. Els contes que conformen Les edats d'or participen d'aquesta filosofia, i així ho demostren els cops d'efecte dels dos relats que obren el conjunt: "Torna aviat" i "La cuca del Congo". Després, la força d'una narrativitat original i fresca s'endú el lector cap a una experiència plaent i torbadora, singular i divertida. Albert Sánchez es mostra com un narrador ple de maduresa, un escriptor amb un món propi, i un autor amb un discurs coherent i amb coses a dir en el panorama de la narrativa catalana d'ara mateix.

Contes per Vells Adolescents de Miquel de Palol (1998)

"No deixa de ser inquietant constatar que hi ha vegades que, per necessitat, quan fingeixes, quan parles amb algú que sap que estàs mentint, estàs dient, en part, una veritat que, en els termes de la conversa real amb aquella persona, mai no hauries gosat de dir. Queda tan sols per veure com ho rebrà ella, si apreciarà la mentida de la veritat aparent, o dins d'aquesta mentida, la veritat profunda."

Obra guanyadora del Premi Víctor Català 1997, Contes per Vells Adolescents recull vint-i-cinc narracions de registres diversos, nouvelle i apòleg, monòleg interior i diàleg filosòfic, faula i somni, que endinsaran el lector en els riquíssims universos temàtics de Palol.

Comprar-lo | Altres llibres de Miquel de Palol

La pell freda d'Albert Sánchez Piñol (2002)

Mai no som infinitament lluny d'aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai no serem absolutament a prop d'aquells qui estimem. Quan el van desembarcar a la platja amb una xalupa, el va sorprendre que l'únic habitant de l'illa no sortís a rebre'l. Però aviat descobreix que apareixen cada nit molts visitants misteriosos i amenaçadors. Des d'aquest moment, la seva vida -que haurà de compartir amb el brutal Batís Caffó i Aneris, la de la pell freda- es converteix en una lluita frenètica amb ell mateix i amb els altres, on es barregen els sentiments de rebuig i de desig, de crueltat i d'amor, de por i d'esperança.

La  novel·la La pell freda (Edicions La Campana, 2002) ha suposat l'entrada d'Albert Sánchez Piñol en el camp novel·lístic amb una obra sorprenent per la seva força i la seva originalitat. Ha aconseguit un èxit excepcional de venda i crítica i els  drets de traducció han estat venuts a 37 llengües.

Tretze tristos tràngols d'Albert Sánchez Piñol (2008)

Hi ha un esquimal que fuig d’un ós, ¿o potser és l’ós qui fuig de l’esquimal? I un armari que s’empassa misteriosament una dona. I un espantaocells que vol fer-se amic dels corbs. I l’excèntrica tripulació d’un vaixell fantasma. Són tretze faules modernes en què l’autor combina magistralment la fantasia, l’humor i l’existència quotidiana.

Amb La pell freda i Pandora al Congo, Albert Sánchez Piñol és el novel·lista català que «ha emergit com un destacat autor europeu» (The Guardian).

«L’originalitat de Sánchez Piñol destaca per l’elecció dels seus temes i l’excel·lent estructura de la trama... Admirable i molt poc convencional.» (The Independent).

La traducció a 37 llengües –del xinès a l’indi, de l’eslovè al coreà– és un fet que per la seva universalitat i la seva rapidesa no té precedents en la literatura catalana. Aquest excepcional escriptor publica ara Tretze Tristos Tràngols, tretze contes que estimulen la nostra imaginació. Tan sorprenents i diversos que, a més de la força narrativa de l’autor, només tenen en comú que són tretze, que són tristos i que els seus personatges passen tràngols.

Comprar-lo | Altres llibres d'Albert Sánchez Piñol

"Diuen que el conte no ven" Isidre Grau (El Punt)

D'acord que anem de gent seriosa, que no està per cuentos, però no cal que passem del conte literari. Si l'ignorem ens perdrem uns concentrats d'intel·ligència narrativa i unes quantes històries que en poca estona ens poden dur molt enllà. És cert que cada dia hi ha més cercles de lectors (sobretot internautes) convençuts de les seves excel·lències, però el conte continua lluny de la normalitat editorial. La prova és que si un autor busca editor amb una novel·la a una mà i un recull a l'altra, sap que se li quedarà la novel·la (no fos que amagués un nou fenomen) i que, dels contes, ja en parlaran més endavant. El conte no ven, se sentirà dir.

Però aquesta és una veritat que de tant en tant queda desmentida quan el contista supervendes de torn treu novetat, amb tota l'orquestra mediàtica i l'entronització com a personatge. Cada època té els seus contistes, i ara és la de Monzó, Pàmies i Moliner, amb mèrits ben demostrats, que esgoten edicions en poques setmanes. Més enllà, el desert. El conte continua ostentant l'etiqueta de no comercial, i els contistes vocacionals (o els que l'utilitzen com a laboratori de la novel·la) han de conformar-se amb la difusió en xarxa o en publicacions molt restringides (aquí cal destacar la bona feina de webs com Relatsencatalà o revistes com la valenciana La Lluna en un Cove, entre d'altres), o anar fent currículum a la loteria dels premis de narrativa, que funcionen més com un test de superació personal que com un accés al públic. Tot, a l'espera d'aconseguir un premi a tot un recull, publicable en una editorial de difusió normal, que és quan l'autor comença a guanyar quotes d'existència.

Ara mateix tenim a l'abast tres llibres de contes que acaben de saltar el llistó de l'anonimat gràcies als premis. El de més prestigi continua sent el Mercè Rodoreda, hereu de l'històric Víctor Català, la millor plataforma per a un contista, que en la darrera edició ha descobert una narradora inèdita, saludada per tothom com una veu personal i prometedora. Em refereixo a Alba Dedeu (Granollers, 1984), que a Gats al parc aplega set relats (més que contes) que acrediten una sorprenent maduresa, no tan sols per la tensió amb què manté les situacions mínimes que explora, gràcies al focus posat en el detall, sinó també per algunes frases pròpies d'algú amb més experiència vital de la que se li podria suposar. Són obedients al patró històries sense història, i fascinaran els partidaris de la immersió en universos interiors de persones corrents, però amb molta capacitat de suggerir-nos matisos que ens afecten.

Clara Soley (Sabadell, 1967) ha publicat el recull Enemigues de l'ànima amb l'aval del Ciutat de Badalona (amb el mèrit d'imposar-se en un premi obert a les novel·les). Són vint-i-una històries més properes a la concepció habitual del conte, d'extensió breu i amb l'accent en un desenllaç poc o molt sorprenent. Soley no és una debutant, ja que el 2001 va publicar el recull El vestit d'Emilie Flöge, però ara el premi li permetrà sumar els lectors que es mereix per la varietat de temes que tracta, la sensibilitat i la perspicàcia narrativa que posa en marxa.

Un altre cas molt digne d'atenció és el narrador Ramon Pardina (Barcelona, 1977), que ara treu L'home més feliç del món, premi Recull de narració Joaquim Ruyra (el mateix que va descobrir Carme Riera amb el seu famós Te deix, amor, la mar com a penyora), amb una col·lecció de nou històries de signe ben diferent. Els sibarites del gènere hi podran trobar ressonàncies de Pere Calders, Robert Coover i Quim Monzó, però assimilades per una veu cada vegada més perfilada i personal. Amb Ramon Pardina tenim un bon exemple del militant del conte que el va perfeccionant amb la paciència d'un orfebre, sempre fidel a propòsits estilístics: mostrar la perplexitat d'individu modern davant dels absurds de l'existència quotidiana. Aquesta labor de formiga ja ha tingut previs reconeixements amb el premi Miquel Àngel Riera 2005, per La novel·la que no he escrit mai, i amb el Premi Joan Santamaria 2007, per El jugador de futbolí que volia córrer la banda.

Són tres maneres d'abordar el conte que donen fe de la diversitat de registres assumits per la literatura catalana i que l'enriqueixen sense complexos. Hem d'agrair als premis que hagin pogut sortir del calaix, i només hem de lamentar que tants altres contistes s'hagin de continuar sentint: “Escrius molt bé. Potser si em portes una novel·la...”.

Text: Isidre Grau. Il·lustració: Guillem Cifré
Publicat al diari El Punt (21/04/2011)

Si menges una llimona sense fer ganyotes de Sergi Pàmies (2006)

Als vint contes de Si menges una llimona sense fer ganyotes s'hi barregen situacions quotidianes i fantàstiques que aprofundeixen en emocions comunes. L'amor no correspost, la desconfiança, els lligams familiars, l'excés de solitud o de companyia són alguns dels elements que identifiquen aquest llibre. Amb una mirada irònica, penetrant i continguda, Sergi Pàmies tracta de les servituds d'uns personatges vulnerables, esclaus d'unes circumstàncies, com les llimones, combinen l'acidesa amb les propietats refrescants.

L'autor barceloní ha trigat sis anys a enllestir un nou recull de contes a Quaderns Crema. Aquest és el cinquè recull de contes que publica Pàmies, després de T'hauria de caure la cara de vergonya, Infecció, La gran novel•la sobre Barcelona i L'últim llibre de Sergi Pàmies. També és autor de les novel•les La primera pedra, L'instint i Sentimental.

Sergi Pàmies ha estat guardonat amb diversos premis; Premi de la Crítica Serra D'or; Premi Icaro; Premi Prudenci Bertrana; traduït al francés, al castellà i a l'alemany i col•laborador regular en diversos mitjans de comunicació.
Altres llibres de Sergi Pàmies

XVII Premi de narrativa Frederica Montseny de Manlleu

El dia 4 de març, es va fer l’acte de lliurament dels premis del XVII Premi de narrativa Frederica Montseny de Manlleu. Dels 83 treballs presentats, en va resultar guanyador amb el primer premi, dotat amb 1.000 euros, el barceloní Jordi Portals Casanovas, amb l’obra “En temps de guerra”.

El segon premi, dotat amb 500 euros, el va obtenir la menorquina de Ciutadella Pilar Vinent Barcelona, amb l’obra “El portamonedes de plata”.

En l’acte, que es va fer a la sala d’exposicions de Can Puget, hi van participar l’alcalde de Manlleu, Pere Prat, el regidor de Cultura, Josep Mas, i les membres del jurat, Pilar Cabot, Josefa Contijoch, Montserrat Llorens i Rosa Sayós, totes vinculades al món de les lletres i de la literatura.

Els membres de jurat van destacar la molt bona qualitat general, la bona llengua i el bon nivell narratiu i van agrair la participació a totes les persones que s’han presentat en aquesta edició del Premi de narrativa Frederica Montseny.

Un cop acabat el lliurament dels premis es va procedir a la inauguració de l’exposició “Detalls”, de dones artistes manlleuenques.

Contes per llegir en deu minuts (2010)

¿Creus que endinsar-te en una història captivadora demana massa temps? Aquest volum et proposa vint contes que et convenceran del contrari. Tots vint tenen en comú un seguit d’aspectes. Per començar, són petites obres mestres del gènere. En segon lloc, els seus vint autors es compten entre els més grans escriptors de contes de tots els temps. I, finalment, cadascun dels relats és capaç d’atrapar-te i impedir que aixequis els ulls del llibre fins que l’hagi acabat d’una tirada. En molt pocs minuts assaboriràs amb intensitat l’enorme plaer de la lectura.

Els autors d’aquesta antologia són set catalans (Emili Vilanova, Narcís Oller, Joaquim Ruyra, Víctor Català, Josep Pla, Mercè Rodoreda i Pere Calders); dos nord-americans (Nathaniel Hawthorne i Edgar Allan Poe); un anglès (Rudyard Kipling); una neozelandesa (Katherine Mansfield); tres italians (Luigi Pirandello, Massimo Bontempelli i Dino Buzzati); dos russos (Anton P. Txékhov i Isaak Bàbel); un brasiler (Joaquim Maria Machado de Assís); un portuguès (José Maria Eça de Queirós); un francès (Guy de Maupassant) i un txec (Karel Čapek).

Comprar-lo

XXI Premi Santa Perpètua de Poesia i Contes Breus

Feliciano Ramos amb la poesia Abrazando mi cosecha ha estat el guanyador del primer Premi Santa Perpètua de Poesia i Contes Breus valorat en 1.200 euros. El jurat, format pels escriptors Rosa Capmany i Jesús Ávila i per l'editor Manel Xicota, va decidir declarar desert el primer premi de contes breus. No obstant van concedir tres accèssits de 300 euros a Xavier Zaragoza amb Una trucada perduda; Josefina Solano amb Desde la noche defiendo la soledad ganada, i José Agustin Blanco per La tierra de mi memoria.

Al premi es van presentar 389 obres, 240 contes breus i 149 poesies. La majoria dels escrits són en llengua castellana i procedeixen de diferents punts de l'Estat i de l'estranger. El veredicto del jurat es va fer públic en el decurs de la Nit de Lletres en la que també es va fer la presentació de la Biblioteca de la Memòria. Es tracta d'un projecte per recuperar la memòria dels perpetuencs, un racó que estarà ubicat a la Biblioteca Josep Jardí i que inicialment conté tres documents. Un d'ells és Temps enrera, en el que Maria Riera Ventura explica la creació i evolució durant més de 30 anys de l'empresa perpetuenca Alfaro. Un altre és Apunts per quan falli la memòria, la biografia de Jeroni Pous. Recollida pel seu fill Antoni, és un diari personal en que explica l'experiència militar a l'exèrcit republicà del jove perpetuenc. El tercer document és un escrit sobre el barri de la Florida. La Nit de lletres també va servir per presentar el tercer volum de l'Ordit, la revista del Centre de Recerques i Estudis Mogoda (CREM), que gira entorn dels refugiats de la guerra civil a Santa Perpètua. El moment més emotiu de la nit va arribar amb l'homenatge al poeta valencià Vicent Andrés Estellés. Després de la lectura d'una glossa amb els principals moments de la vida del poeta, Neus Umbert, de l'Escola Bambalina va interpretar quatre poemes d'Estellés, acompanyada a la guitarra per Sergio García.

XII Premi Víctor Mora de Narrativa Breu de l'Escala

Josep Torrent Alabau, olotí, però nascut a Bellcaire d'Empordà, ha estat el guanyador de la dotzena edició del Premi Víctor Mora de Narrativa Breu de l'Escala, amb l'obra "Fotons apaivagats", una història que barreja la ciència ficció, la física i els monuments històrics del país, amb un punt d'humor.

El veredicte s'ha fet públic aquest diumenge a la sala Víctor Mora, de la biblioteca municipal de l'Escala, coincidint amb la presentació del llibre que recull la història guanyadora i quinze contes finalistes més.

Aquesta dotzena edició ha demostrat la consolidació d'aquest premi- convocat per la fundació Víctor Mora-, amb un total de 106 històries presentades, arribades de diversos punts dels Països Catalans.

A més de la narració de Josep Torrent, el llibre recull les històries:

• -Disbauxa, de Marta Barratina (menció especial del jurat)
• -L'endevina, d'Elies C. P.
• -Relliscós Atzar, de Jaume Calatayud Ventura
• -El secret de la tieta Cunegunda, de Jordi Ferré Piñol
• -En una illa grega (rondalla), de Neus Jordi Panadès
• -Caprice des Dieux, (Un plaer diví), de Xavier Jové Lagunas
• -Un concert fora de sèrie, de Joan Mercader Sunyer
• -El lliure albir, de Sergi Monteagudo Cosgaya
• -Cristina (Prínceps Demontòrum), de Jordi Ortiz Casas
• -L'iris i la formiga, de Joan Albert Pascual Gausachs
• -Una sargantana a la butxaca, de Carme Planells Muntaner
• -Dotze botigarres, sisplau, de Manel Romá Roura
• -El maleït bitllet de cent euros, de Joan Ruscalleda Massó
• -Revival (llegeixi's rivàivel), de Mercè Saurina Clavaguera
• -Al fons del carrer, de Jeremias Soler Giménez.

El jurat ha destacat l'alt nivell de les obres presentades i l'alcalde de l'Escala, Estanislau Puig, ha remarcat la consolidació d'aquest premi i la projecció que representa per al municipi.

Fotons apaivagats, premi Narrativa Breu 2010 from Canal 10 Empordà on Vimeo.

Veus de la nova narrativa catalana per Lolita Bosch (2010)

Una antologia que neix de la curiositat lectora de Lolita Bosch i de la seva voluntat de reivindicar una literatura poc visible i sovint maltractada pels prejudicis: la literatura que fan, a casa nostra, els escriptors de les generacions més joves

Veus és una antologia que reuneix textos de quaranta-un autors que escriuen en llengua catalana i vénen d’una tradició comuna: la de Francesc Trabal, Caterina Albert, Mercè Rodoreda o Llorenç Villalonga. Però no està feta amb criteri acadèmic o vocació canònica, sinó que neix de la curiositat lectora de Lolita Bosch i de la seva voluntat d’observar de la vora una literatura que a vegades ens sembla poc visible i sovint és rebuda, fins i tot a casa nostra, amb estereotips literaris sense fonament. Així que Veus és, sobre tot, una invitació a fer una immersió insòlita i poc freqüent en la nova narrativa catalana. I és també el resultat d’un procés de recerca independent, meticulós, honest i molt gratificant.
Contes inèdits i publicats, fragments de novel·la, la prosa d’alguns poetes, escriptors inèdits, veus novíssimes, i d’altres que ja coneixem i admirem... és a dir: la possibilitat de descobrir una literatura enlluernadora i moderníssima en la qual trobarem una voluntat universal, arriscada i radicalment viva. Prop d’una cinquantena de textos d’autors menors de quaranta-cinc anys, amb referents, lectures, gustos i projectes literaris diferents, que Lolita Bosch ha volgut endreçar en un ordre inventat per tal de crear una narració comuna. Un recorregut atípic i original que travessa les veus, diverses, sòlides i personals, de la nostra narrativa contemporània.

Comprar-lo | Altres llibres de Lolita Bosch