Diario de abordo de Cristòfor Colom (s XV)

 Sábado, 13 de octubre

« Luego que amaneció vinieron a la playa muchos de estos hombres, todos mancebos, como dicho tengo, y todos de buena estatura, gente muy hermosa: los cabellos no crespos, salvo corredios y gruesos, como sedas de caballo, y todos de la frente y cabeza muy ancha más que otra generación que hasta aquí haya visto, y los ojos muy hermosos y no pequeños, y ellos ninguno prieto, salvo de la color de los canarios, ni se debe esperar otra cosa, pues está Este Oeste con la isla de Hierro, en Canaria, bajo una línea. Las piernas muy derechas, todos a una mano, y no barriga, salvo muy bien hecha. Ellos vinieron a la nao con almadías, que son hechas del pie de un árbol, como un barco luengo, y todo de un pedazo, y labrado muy a maravilla, según la tierra, y grandes, en que en algunas venían cuarenta o cuarenta y cinco hombres, y otras más pequeñas, hasta haber de ellas en que venía un solo hombre. Remaban con una pala como de hornero, y anda a maravilla; y si se le trastorna, luego se echan todos a nadar y la enderezan y vacían con calabazas que traen ellos. Traían ovillos de algodón hilado y papagayos y azagayas y otras cositas que sería tedio de escribir, y todo daban por cualquier cosa que se los diese. Y yo estaba atento y trabajaba de saber si había oro, y vi que algunos de ellos traían un pedazuelo colgado en un agujero que tienen a la nariz, y por señas pude entender que yendo al Sur o volviendo la isla por el Sur, que estaba allí un rey que tenía grandes vasos de ello, y tenía muy mucho."

Si la memòria no ens falla (2023)

 

Quim Monzó i Sergi Pàmies són dos escriptors popularíssims. Dels seus llibres de narrativa se n’han fet desenes d’edicions. Han col·laborat amb molt d’èxit a la ràdio i a la televisió i han ofert un contrapunt crític i humorístic a temes d’actualitat: del futbol a la cuina creativa i del porno a les manifestacions de l’Onze de Setembre. Fruit de l’amistat que es va iniciar als anys vuitanta, han compartit copes i restaurants, llibres i pel·lícules, obsessions i compulsions.

En una llarga entrevista de més de dotze hores, parlen amb Julià Guillamon de la família i la infantesa, dels progres, de la Barcelona moderna, dels programes de ràdio on han col·laborat, de l’articulisme, de la llengua dels seus llibres i de la seva visió de la literatura.

L'alegria de viure de Sílvia Soler (2022)

 A L'alegria de viure trobem postals de felicitat: tres germans trapelles cantant a tot drap al seient del darrere d'un Gordini blau d'excursió amb els pares, una nena que llegeix compulsivament llibres d'Enid Blyton d'amagat, la noia enjogassada que trova l'amor de la seva vida en una discoteca de Mallorca, la dona conscient del privilegi de veure com surt el sol cada dia pel mar de Badalona caminant al costat d'una amiga, la que aplega llimones del pati de casa i en fa la llimonada més gustosa.

Decididament optimista i activa practicant de la joie de vivre, Sílvia Soler recull en aquest volum deliciós un seguit d'estampes llamineres, plenes de sal de mar i de llum d'estiu. Les cases on ha viscut, les persones que ha conegut, els records plaents de la memòria particular que configuren un mapa personal que és el seu però que podria molt bé ser el nostre.

Escrita durant el confinament que va comportar la pandèmia, i coincidint amb la convalescència d'un càncer, l'obra gira al voltant de diverses qüestions com els records de la infantesa, el primer contacte amb la literatura o les impressions més íntimes de l'autora sobre l'ofici d'escriure. La nostàlgia ocupa també un lloc preeminent en aquesta obra. Una nostàlgia entesa no com un mal que turmenta sinó més aviat com una companya de viatge que sempre hi és per alleugerir les amargors de la vida. L'alegria de viure de Sílvia Soler constitueix la seva obra més personal. A través de les seves pàgines, els lectors podran conèixer els aspectes que l’atenyen més profundament com ara la música que l'ha influenciada o els llocs que l'han captivat al llarg de la seva vida. Un títol ple de tendresa i entusiasme que ens convida a assaborir els millors moments que la vida ens regala. L'alegria de viure va ser un dels títols més venuts durant el Sant Jordi de 2022.

The White Tiger d'Aravind Adiga (2008)

Nascut en un poble del cor fosc de l'Índia, fill d'un tirador de rickshaw, Balram és tret de l'escola per fer d'ajudant en un saló de te. Mentre aixafa carbó i eixuga les taules, va teixint un somni per fugir de la miseria. La gran oportunitat arriba quan un ric propietari el contracta com a xofer per al seu fill. Des del volant d'un Honda, Balram veu Delhi i comença a entendre com el Tigre podria escapar de la gàbia. Qualsevol home d'èxit ha de vessar una mica de sang en el seu camí cap al cim o no? El tigre blanc és una història de dues Índies. El viatge de Balram des de la foscor de la vida del poble fins a la llum de l'èxit empresarial és totalment amoral, brillantment irreverent, profundament entranyable i totalment inoblidable.