A diferència dels volums antològics que engloben les obres completes d'un autor, aquest blog no podrà mai recollir tota la narrativa que s'ha escrit i s'escriurà, però inclourà fragments de contes i novel·les. També hi haurà espai per a la poesia, l'assaig, els concursos literaris i en general qualsevol notícia relacionada amb llibres.
diumenge, 30 de setembre del 2018
XVII Premi literari de Valldoreix
La 17a edició del Premi Literari de Valldoreix ja té guanyadors. Els
guardonats són Dario Alberca amb l’obra ‘Licos’ i Anna Funke amb ‘Dolors
el 1948’. Enguany, han participat 157 escriptors a aquest certamen que
està dotat en 2.000 euros i del qual l'EMD publica els textos. L'entrega
del premi tindrà lloc l'11 de novembre.
dijous, 23 d’agost del 2018
The Martian Chronicles de Ray Bradbury (1950)
On nights when the wind comes over the dead sea bottoms and through the hexagonal graveyard,
over four old crosses and one new one, there is a light burning in the low stone hut, and in that hut, as
the wind roars by and the dust whirls and the cold stars burn, are four figures, a woman, two
daughters, a son, tending a low fire for no reason and talking and laughing.
Night after night for every year and every year, for no reason at all, the woman comes out and looks at the sky, her hands up, for a long moment, looking at the green burning of Earth, not knowing why she looks, and then she goes back and throws a stick on the fire, and the wind comes up and the dead sea goes on being dead.
https://archive.org/stream/Ray_Bradbury_Collection/Ray%20Bradbury%20-%20The%20Martian%20Chronicles_djvu.txt
Night after night for every year and every year, for no reason at all, the woman comes out and looks at the sky, her hands up, for a long moment, looking at the green burning of Earth, not knowing why she looks, and then she goes back and throws a stick on the fire, and the wind comes up and the dead sea goes on being dead.
https://archive.org/stream/Ray_Bradbury_Collection/Ray%20Bradbury%20-%20The%20Martian%20Chronicles_djvu.txt
dijous, 7 de juny del 2018
Últimas tardes con Teresa de Juan Marsé (1966)
EL
MONTE
CARMELO ES UNA COLINA DESNUDA
y árida situada al noroeste de la
ciudad. Manejados los invisibles hilos por expertas
manos de niño, a menudo se ven
cometas de brillantes colores en el azul del cielo,
estremecidas por el viento, asomando por
encima de la cumbre igual que escudos que anunciara
n un sueño guerrero. En los grises
años de la postguerra, cuando el estómago vacío y e
l piojo verde exigían cada día algún
sueño que hiciera más soportable la realidad, el Mo
nte Carmelo fue predilecto y fabuloso
campo de aventuras de los desarrapados niños de los
barrios de Casa Baró, del Guinardó y
de La Salud. Subían a lo alto, donde silba el vient
o, a lanzar cometas de tosca fabricación
casera, hechas con pasta de harina, cañas, trapos y
papel de periódico: durante mucho
tiempo temblaron, coletearon furiosamente en el cie
lo de la ciudad, fotografías y noticias
del avance alemán en los frentes de Europa, reinaba
la muerte y la desolación, el
racionamiento semanal de los españoles, la miseria
y el hambre
[...]
Quién sabe si al ver llegar a los r
efugiados de los años cuarenta, jadeando
como náufragos, quemada la piel no sólo por el sol
despiadado de una guerra perdida, sino
también por toda una vida de fracasos, tuvieron al
fin conciencia del naufragio nacional, de
la isla inundada para siempre, del paraíso perdido
que este Monte Carmelo iba a ser en los
años inmediatos
[...]
Y son los
mismos pensamientos, la misma impaciencia de entonc
es la que invade hoy los gestos y las
miradas de los jóvenes del Carmelo al contemplar la
ciudad desde lo alto, y en
consecuencia los mismos sueños, no nacidos aquí, si
no que ya viajaron con ellos, o en la
entraña de sus padres emigrantes. Impaciencias y su
eños que todas las madrugadas se
deslizan de nuevo ladera abajo, rodando por encima
de las azoteas de la ciudad que se
despereza, hacia las luces y los edificios que emer
gen entre nieblas. Indolentes ojos negros
todavía no vencidos, con los párpados entornados, r
ecelosos, consideran con desconfianza
el inmenso lecho de brumas azulinas y las luces que
diariamente prometen, vistas desde
arriba, una acogida vagamente nupcial, una sensació
n realmente física de unión con la
esperanza. En las luminosas mañanas del verano, cua
ndo las pandillas de niños se
descuelgan en racimos por las laderas y levantan el
polvo con sus pies, el Monte Carmelo
es como una pantalla de luz.
http://smaris.edu.ec/wp-content/uploads/2017/03/Marse-Juan-Ultimas-Tardes-Con-Teresa-3ro-BI.pdf
dilluns, 7 de maig del 2018
XI Premi TINET 2018
Segons el veredicte del 21è Premi de narrativa curta per Internet TINET,
la guanyadora és M. Victòria Lovaina i Ruiz, resident a Cerdanyola del
Vallès, pel conte titulat Cara de peix. Lovaina s'ha endut la Musa de Bronze de Tarragona i un premi de 1.000 euros.
A més a més d’obra guanyadora, el jurat n’ha seleccionat altres catorze del total de 236 treballs presentats. Totes juntes es publicaran en un volum que publicarà Cossetània Edicions i que apareixerà la propera tardor.
A més a més d’obra guanyadora, el jurat n’ha seleccionat altres catorze del total de 236 treballs presentats. Totes juntes es publicaran en un volum que publicarà Cossetània Edicions i que apareixerà la propera tardor.
diumenge, 4 de febrer del 2018
Jane Eyre de Charlotte Brontë (1847)
Jane Eyre, òrfena de molt petita, aprèn aviat a afrontar els entrebancs que la vida li presenta, primer sota la tutela de la seva rica i malèvola tieta Reed, i anys després sota el règim opressiu de l'orfenat Lowood, on passarà de ser una nena estoica, maltractada i abnegada a una dona intel·lectual i apassionada amb dificultats per trobar el seu lloc en el món. Modesta, incòmoda, franca, independent, rebel davant de les injustícies i amb una inquietud intel·lectual no sempre ben entesa, escapa del seu destí quan se li presenta l'oportunitat de fer d'institutriu a casa de Lord Rochester. Però les coses no seran tan fàcils com semblen.Jane Eyre, novel·la gòtica per excel·lència, presenta el retrat d'una dona que, amb inusual franquesa i un apassionat sentit de la dignitat i la justícia, refusa d'acceptar la plaça que la societat li adjudica.
diumenge, 17 de desembre del 2017
X Premi Helena Jubany
Reunits a la Biblioteca Antoni Comas de Mataró a les set i deu del
vespre del dia 21 de novembre de 2017, els membres del Jurat –format per
Cristina Valls, Elvira Carrió, Esteve Guardiola, Llorenç Soldevila,
Núria Ribas, Roser Trilla, Xavier Vidal i Joan Jubany, que actua com a
secretari amb veu però sense vot, i en absència de Roser Ros, que es va
excusar per la seva no assistència– inicien el procediment per triar
l’obra guanyadora del X Premi Helena Jubany de narració curta o recull
de contes per a ser explicats, al qual s’han presentat 57 treballs.
Per començar, cada membre del Jurat manifesta quins són els originals que considera que poden optar a ser premiats.
Els textos que els membres del Jurat mencionen com a aspirants al premi són els següents, relacionats per nombre de mencions i ordre de presentació al concurs:
• Amb una menció: Sira, La revolta del nom de les coses, Lletres encadenades, En la mirada, el món, Des d’Alzheimer amb humor i altres contes, Vint-i-un dies per esborrar els mals pensaments i altres contes, La filla de la lluna i Subjectes perduts.
• Amb dues mencions: Cinc contes d’estiu, Anècdotes de quan pensava que l’amor començava i acabava amb tu, Licos, Torna-la a posar, tia, La maleta rosa i El paradigma Manel.
• Amb tres mencions: Gomes de pollastre i Històries obertes.
• Amb quatre o més mencions: Janus (1613 dC), El passeig de la bellesa de la srta. Crisanta, Nas de Perdiguer i El desconcert d’en Boyle.
Tot seguit, els membres del Jurat, després de raonar el perquè de llurs mencions, decideixen centrar-se en la valoració de les obres que n’han obtingut tres o més. Exposen, llavors, i comenten críticament les característiques i valors de cadascuna d’elles i els aspectes, tant els positius com els negatius, i en llegeixen fragments. Finalment, després de successives elminacions acorden per unanimitat atorgar el X Premi Helena Jubany a l’obra titulada El descocert d’en Boyle de Carles Torres, veí de Formentera.
Per començar, cada membre del Jurat manifesta quins són els originals que considera que poden optar a ser premiats.
Els textos que els membres del Jurat mencionen com a aspirants al premi són els següents, relacionats per nombre de mencions i ordre de presentació al concurs:
• Amb una menció: Sira, La revolta del nom de les coses, Lletres encadenades, En la mirada, el món, Des d’Alzheimer amb humor i altres contes, Vint-i-un dies per esborrar els mals pensaments i altres contes, La filla de la lluna i Subjectes perduts.
• Amb dues mencions: Cinc contes d’estiu, Anècdotes de quan pensava que l’amor començava i acabava amb tu, Licos, Torna-la a posar, tia, La maleta rosa i El paradigma Manel.
• Amb tres mencions: Gomes de pollastre i Històries obertes.
• Amb quatre o més mencions: Janus (1613 dC), El passeig de la bellesa de la srta. Crisanta, Nas de Perdiguer i El desconcert d’en Boyle.
Tot seguit, els membres del Jurat, després de raonar el perquè de llurs mencions, decideixen centrar-se en la valoració de les obres que n’han obtingut tres o més. Exposen, llavors, i comenten críticament les característiques i valors de cadascuna d’elles i els aspectes, tant els positius com els negatius, i en llegeixen fragments. Finalment, després de successives elminacions acorden per unanimitat atorgar el X Premi Helena Jubany a l’obra titulada El descocert d’en Boyle de Carles Torres, veí de Formentera.
dimarts, 5 de desembre del 2017
La invención de Morel d'Adolfo Bioy Casares (1953)
Un fugitiu assetjat per la justícia arriba en un bot de rems a una illa deserta sobre la qual s'alcen algunes construccions abandonades. Però un dia, aquest home solitari sent que ja no ho és, perquè a l'illa han aparegut altres éssers humans. Els observa, els espia, segueix les seves passes i intenta esbrinar les seves converses. Aquest és el punt de partida del misteri, del trànsit continu de la realitat a l'al·lucinació, que a poc a poc porta el fugitiu fins a l'aclariment de tots els enigmes. Aquest llibre es pot comparar, per dret propi, amb els relats més perfectes d'Edgar Allan Poe. La seva trama enginyosa, sàviament desplegada i, sobretot, l'admirable originalitat de la idea entorn de la qual gira l'acció, han convertit a La invención de Morel en una de les obres mestres indiscutibles de la literatura fantàstica.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


