Si la memòria no ens falla (2023)

 

Quim Monzó i Sergi Pàmies són dos escriptors popularíssims. Dels seus llibres de narrativa se n’han fet desenes d’edicions. Han col·laborat amb molt d’èxit a la ràdio i a la televisió i han ofert un contrapunt crític i humorístic a temes d’actualitat: del futbol a la cuina creativa i del porno a les manifestacions de l’Onze de Setembre. Fruit de l’amistat que es va iniciar als anys vuitanta, han compartit copes i restaurants, llibres i pel·lícules, obsessions i compulsions.

En una llarga entrevista de més de dotze hores, parlen amb Julià Guillamon de la família i la infantesa, dels progres, de la Barcelona moderna, dels programes de ràdio on han col·laborat, de l’articulisme, de la llengua dels seus llibres i de la seva visió de la literatura.

L'alegria de viure de Sílvia Soler (2022)

 A L'alegria de viure trobem postals de felicitat: tres germans trapelles cantant a tot drap al seient del darrere d'un Gordini blau d'excursió amb els pares, una nena que llegeix compulsivament llibres d'Enid Blyton d'amagat, la noia enjogassada que trova l'amor de la seva vida en una discoteca de Mallorca, la dona conscient del privilegi de veure com surt el sol cada dia pel mar de Badalona caminant al costat d'una amiga, la que aplega llimones del pati de casa i en fa la llimonada més gustosa.

Decididament optimista i activa practicant de la joie de vivre, Sílvia Soler recull en aquest volum deliciós un seguit d'estampes llamineres, plenes de sal de mar i de llum d'estiu. Les cases on ha viscut, les persones que ha conegut, els records plaents de la memòria particular que configuren un mapa personal que és el seu però que podria molt bé ser el nostre.

Escrita durant el confinament que va comportar la pandèmia, i coincidint amb la convalescència d'un càncer, l'obra gira al voltant de diverses qüestions com els records de la infantesa, el primer contacte amb la literatura o les impressions més íntimes de l'autora sobre l'ofici d'escriure. La nostàlgia ocupa també un lloc preeminent en aquesta obra. Una nostàlgia entesa no com un mal que turmenta sinó més aviat com una companya de viatge que sempre hi és per alleugerir les amargors de la vida. L'alegria de viure de Sílvia Soler constitueix la seva obra més personal. A través de les seves pàgines, els lectors podran conèixer els aspectes que l’atenyen més profundament com ara la música que l'ha influenciada o els llocs que l'han captivat al llarg de la seva vida. Un títol ple de tendresa i entusiasme que ens convida a assaborir els millors moments que la vida ens regala. L'alegria de viure va ser un dels títols més venuts durant el Sant Jordi de 2022.

The White Tiger d'Aravind Adiga (2008)

Nascut en un poble del cor fosc de l'Índia, fill d'un tirador de rickshaw, Balram és tret de l'escola per fer d'ajudant en un saló de te. Mentre aixafa carbó i eixuga les taules, va teixint un somni per fugir de la miseria. La gran oportunitat arriba quan un ric propietari el contracta com a xofer per al seu fill. Des del volant d'un Honda, Balram veu Delhi i comença a entendre com el Tigre podria escapar de la gàbia. Qualsevol home d'èxit ha de vessar una mica de sang en el seu camí cap al cim o no? El tigre blanc és una història de dues Índies. El viatge de Balram des de la foscor de la vida del poble fins a la llum de l'èxit empresarial és totalment amoral, brillantment irreverent, profundament entranyable i totalment inoblidable.

Afternoons with the Blinds Drawn de Brett Anderson (2019)

The trajectory of Suede - hailed in infancy as both 'The Best New Band in Britain' and 'effete southern wankers' - is recalled with moving candour by its frontman Brett Anderson, whose vivid memoir swings seamlessly between the tender, witty, turbulent, euphoric and bittersweet.

 
Suede began by treading the familiar jobbing route of London's emerging new 1990s indie bands - gigs at ULU, the Powerhaus and the Old Trout in Windsor - and the dispiriting experience of playing a set to an audience of one. But in these halcyon days, their potential was undeniable. Anderson's creative partnership with guitarist Bernard Butler exposed a unique and brilliant hybrid of lyric and sound; together they were a luminescent team - burning brightly and creating some of the era's most revered songs and albums.

 
In Afternoons with the Blinds drawn, Anderson unflinchingly explores his relationship with addiction, heartfelt in the regret that early musical bonds were severed, and clear-eyed on his youthful persona. 'As a young man . . . I oscillated between morbid self-reflection and vainglorious narcissism' he writes. His honesty, sharply self-aware and articulate, makes this a compelling autobiography, and a brilliant insight into one of the most significant bands of the last quarter century.

Canto jo i la muntanya balla d'Irene Solà (2019)

 Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida.

Canto jo i la muntanya balla és una novel·la en què prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per a una certa redempció.

The Handmaid's Tale de Margaret Atwood (1985)

L’Offred viu a la República de Galaad, un règim totalitari i teocràtic basat en el control del cos femení per part del govern. En un futur no gaire llunyà assolat per una natalitat en declivi, les dones fèrtils com ella només tenen una missió a la vida: garantir la descendència de l’elit dominant. El seu relat descarnat—a estones fred i irònic, d’altres vehement—desvelarà les tenebres d’una societat que es pretén virtuosa i ens demostrarà que ni l’estat més repressor pot contenir el desig de llibertat. Des de la seva publicació el 1985, El conte de la Serventa ha esdevingut un veritable clàssic de la literatura en llengua anglesa, i és que aquesta sàtira colpidora del fanatisme religiós i el totalitarisme interpel·la més que mai el nostre present i ens fa considerar la fragilitat dels nostres drets i llibertats més preats.

XIII Premi Miquel Arimany

 

Núria Muñoz, de Lleida, guanyadora del Premi Miquel Arimany 2022 de narrativa

Dissabte 1 d'octubre es va celebrar a la Sala polivalent l'acte de proclamació i entrega del premi de la 13a edició del Premi literari Miquel Arimany, enguany de narrativa.

La persona guanyadora d'aquesta edició és:
Núria Muñoz Aige, de Barcelona, amb l'obra 1947.

I han resultat finalistes:
Boix Aragonès, Marc – de Sant Joan de Palamós, amb Crònica gòtica d’una gàrgola
C. P., Elies – d’Olesa de Montserrat, amb La mantis religiosa
Casals Arbós, Josep – de Prades, amb Un mar, un riu
Codina Casals, Pilar – de Taradell, amb I ens vam dir adeu
Díaz Martín, Roser – de Barcelona, amb Susanna
Felip Palau, Blai – de Sabadell, amb Oxigen
Sala Casellas, Esteve – de Roses, amb La tempesta
Suriñach Albareda, Assumpta – de Manlleu, amb L’amic de l’amant del mort
Obradors Caro, Laura – de Sant Joan de Vilatorrada, amb El túnel
Oliva Barceló, Núria – de Caldes d’Estrac, amb De pedra viva
Prat Espelt, Jaume – de Sant Gregori, amb Vallgarriga
Ramada Cervera, Sergi – de Vilamarxant, amb La canya del Papa