La ciutat i el tròpic de Lluís Ferran de Pol (1955)

La ciutat i el tròpic és un conjunt de narracions on queda reflectida la fascinació pels ambients mexicans actuals i pel substrat indígena. Suïcidi a la matinada és una reflexió entorn del fenomen creatiu, El centaure i el cavaller és la justificació d'un crim observat des de la base mateixa de l'ambigüitat del comportament humà, La lletra tracta de l'assumpció progressiva d'un ideal humà que acaba desvetllant l'energia adormida d'un personatge passiu, Jungla parla de l'abús de poder dels polítics caciquistes locals i Naufragis, a tall de resum del llibre, és un viatge sense tornada a terres del tròpic, càlides i humides, vegetals i sensuals, lluny de la ciutat i la civilització.

Contologia, per Albert Planelles i Francesc Vernet (2002)

Recull de contes que vol ser una aportació més al conjunt d'antologies de narrativa que hi ha al mercat editorial la majoria de les quals, però, es basen en classificacions cronològiques, ja sigui per èpoques literaries o autors, o per gèneres, tals com el policíac, el de terror, la ciència-ficció, etc. Aquest recull prescindeix de les classificacions esmentades, i intenta fer un estudi dels contes literaris com una determinada forma i manera de narrar.

L'altre procés de Kafka d'Elias Canetti (1974)

El juliol de 1914, Felice Bauer, la promesa de Franz Kafka, va trencar el seu compromís en un tribunal públic humiliant, envoltada dels seus amics i familiars, i l'altra dona de qui Kafka s'havia recentment enamorat. 

Decebut, Kafka, en l'apogeu de la seva escriptura, va convertir l'experiència en la seva obra mestra, El procés, on els seus amants es van convertir en els fiscals sense rostre de Josef K. 

En L'altre procés de Kafka, Canetti explora cada carta que Kafka va escriure la seva nòvia, des dels seus primers moments tendres junts fins a la seva última carta i la negativa a conciliar. En aquest llibre, Canetti ens ofereix la possibilitat de conèixer millor la creativitat de Franz Kafka i el turment que va patir com a home, amant, i escriptor.

Carta al pare de Franz Kafka (1966)

Kafka escrigué Carta al pare quan tenia 36 anys, provocada per el trencament del seu prometatge (el tercer!) amb una jove, filla d'un servent de sinagoga. Tot i que el pare ja s'havia mostrat al contrari a aquest matrimoni, Kafka sent la necessitat de justificar-se. Constitueix, de fet, un esbós d'autobiografia i un nou intent de salvar-se en la literatura. Kafka acusa el seu pare dels seus mals i reconstrueix la història de llur convivència sense callar anècdotes cruels ni estalviar-se explicacions humiliants amb un estil minuciós, cortès, exhaustiu. Cada plany, cada confessió o cada retret semblen excessius i tot plegat sembla desorbitat, sense que s'arribi a un judici definitiu, cosa que fa pensar que malgrat la confrontació personal, Kafka se les heu amb un enemic impersonal, tot allò que no és ell, el món, el defora o el curs de la vida. Franz Kafka (Praga, 1883 - Viena, 1924). Fou un escriptor txec en llengua alemanya. La seva obra és una de les més influents de la literatura universal de l'últim segle, malgrat que no és gaire extensa: va ser autor de tres novel·les (El procés, El castell i Amèrica), una novel·la curta, La metamorfosi, i un cert nombre de paràboles i relats breus. A més, va deixar una abundant correspondència i escrits autobiogràfics, la major part publicats pòstumament.