Els 5 millors llibres llegits al 2013

• Petita crònica d'un professor de secundària, Toni Sala (2002)
• Egosurfing, Llucia Ramis (2010)
• Primavera, estiu, etcètera..., Marta Rojals (2011)
• Ask the dust, John Fante (1939)
• Cathedral, Raymond Carver  (1983)

Llista dels cinc millors llibres ressenyats aquest any d'un total de 29.

Slaughterhouse 5 de Kurt Vonnegut (1969)

I looked through the Gideon Bible in my motel room for tales of great destruction. The sun was risen upon the Earth when Lot entered into Zoar, I read. Then the Lord rained upon Sodom and upon Gomorrah brimstone and fire from the Lord out of Heaven; and He overthrew those cities, and all the plain, and all the inhabitants of the cities, and that which grew upon the ground.

So it goes.

Those were vile people in both those cities, as is well known. The world was better off without them.

And Lot's wife, of course, was told not to look back where all those people and their homes had been. But she did look back, and I love her for that, because it was so human.

She was turned to a pillar of salt. So it goes.

People aren't supposed to look back. I'm certainly not going to do it anymore.

I've finished my war book now. The next one I write is going to be fun.

This one is a failure, and had to be, since it was written by a pillar of salt. It begins like this:

Listen:

Billy Pilgrim has come unstuck in time. (pàg. 16)

Roland Weary was only eighteen, was at the end of an unhappy childhood spent

mostly in Pittsburgh, Pennsylvania. He had been unpopular in Pittsburgh. He had been unpopular because he was stupid and fat and mean, and smelled like bacon no matter how much he washed. He was always being ditched in Pittsburgh by people who did not want him with them.

It made Weary sick to be ditched. When Weary was ditched, le would find somebody

who was even more unpopular than himself, and he would horse around with that person for a while, pretending to be friendly. And then he would find some pretext for beating the shit out of him. (pàg. 25)

Like so many Americans, she was trying to construct a life that made sense from things she found in gift shops. (pàg. 28)

Billy was extrapolating. Everybody turned into a baby, and all humanity, without exception, conspired biologically to produce two perfect people named Adam and Eve, he supposed. (pàg. 54)

'Welcome aboard, Mr. Pilgrim,' said the loudspeaker. 'Any questions?'

Billy licked his lips, thought a while, inquired at last: 'Why me? '

That is a very Earthling question to ask, Mr. Pilgrim. Why you? Why us for that matter? Why anything? Because this moment simply is. Have you ever seen bugs trapped in amber?'

'Yes.' Billy in fact, had a paperweight in his office which was a blob of polished amber with three ladybugs embedded in it.

'Well, here we are, Mr. Pilgrim, trapped in the amber of this moment. There is no why.' (pàg. 55)

It wasn't safe to come out of the shelter until noon the next day. When the Americans and their guards did come out, the sky was black with smoke. The sun was an angry little pinhead. Dresden was like the moon now nothing but minerals. The stones were hot. Everybody else in the neighborhood was dead. So it goes. (pàg. 129) 

Rumfoord ordered her to sit down and read the Truman statement now. He didn't know that she couldn't read much. He knew very little about her, except that she was one more public demonstration that he was a superman. (pàg. 135)

[Full text]

De què parlem quan parlem de l'amor de Raymond Carver (1981)

Al cap d'unes quantes setmanes, ella deia:

-Aquell tipus era de mitjana edat. Ho tenia tot allà al jardí. No t'enganyo. Ens vam entrompar i vam ballar. Al camí d'entrada. Oh, Déu meu. No riguis. Ens va posar discos. Mira aquest tocadiscos, vell, ens el va donar ell. I tots aquests discos merdosos. Heu vist quina merda?

Ella continuava parlant. Ho deia a tothom. Hi havia alguna cosa més, i maldava per poder-la expressar. Al cap d'un temps, ho va deixar córrer. (pàg. 13)

És una dona atractiva de poc més de trenta anys. És alta i té cabells negres i ulls verds, l'única dona d'ulls verds que he conegut. En els vells temps jo acostumava a dir-li coses dels seus ulls verds, i ella em deia que eren els ulls els que li havien fet veure que estava destinada a alguna cosa especial. (pàg. 24)

Va tancar els ulls. Es llevaria d'hora i prepararia l'esmorzar. L'acompanyaria a veure el doctor Crawford. Tant de bo aquell parell haguessin de fer cua amb ells a la sala d'esperar! Els diria què podia esperar-se de la vida! Els en diria de tota mena! Els diria què els esperava després dels texans i les arracades, després d'anar sempre graponejant-se i de fer trampes als jocs. (pàg. 76)

Em sembla que després d'això les coses se li van girar, al meu pare. Com en Dummy, ja no era el mateix. Aquell braç que pujava i tornava a caure a l'aigua va ser com un adéu als bons temps i el começament dels dolents. Perquè és ben bé així com van ser tots els anys després de l'ofegament d'en Dummy en aquella aigua fosca. (pàg. 100)

VI Premi Helena Jubany

Imma Cabré i Humet va rebre dilluns passat el VI Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per a ser explicats. La sisena edició d’aquest certamen se’l va endur aquesta sabadellenca per ‘Gotes que vessen gots’, un recull de quatre relats, un dels quals es va contar per part del conegut Pep Duran en el decurs de l’acte celebrat per primera vegada a la Biblioteca Antoni Comas. Cabré i Humet té una novel·la publicada però és una escriptora especialitzada en narrativa curta i va assegurar que “escriure relats és el que m’agrada més, et permet condensar la història i expressar-te de forma més intensa”.

La guanyadora va rebre un encès elogi per part del jurat del premi per les seves ‘Gotes que vessen gots’. La pròpia autora va definir els seus quatre relats com “quatre històries de quatre gotes que acaben coincidint”. El Premi Helena Jubany està dotat amb 3.000 euros i la publicació del relat guanyador. Des de l’any passat el diari Ara és també convocant del mateix i en la seva edició de dilluns 16 de desembre publicarà íntegrament els quatre relats de l’obra guanyadora. La mateixa Cabré va voler reconèixer l’especificitat del premi Helena Jubany, l’únic que premia també l’oralitat dels textos, que siguin per a ser explicats. La guanyadora també va voler tenir un record per Helena Jubany i Lorente.