VIII Premi Helena Jubany

Reunits a l’Institut de Batxillerat Laia l’Arquera de Mataró a les 7 del vespre del dia 19 de novembre de 2015, els membres del Jurat –format per Elvira Carrió, Lluïsa Esteve, Esteve Guardiola, Montse Maestre. Núria Ribas, Roser Ros, Llorenç Soldevila, Roser Trilla i Joan Jubany, que actua com a secretari amb veu però sense vot– inicien el procediment per triar l’obra guanyadora del VIII Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per a ser explicats, al qual s’han presentat 70 treballs.
Per començar, cada membre del Jurat manifesta quins són els originals que considera que poden optar a ser premiats.
Els textos que els membres del Jurat mencionen com a aspirants al premi són els següents, relacionats per nombre de mencions i ordre de presentació al concurs:

•  amb una menció, Qwerty, La signatura del Demiürg,  Una mà blanca, Tot d’un plegat es va fer fosc i Diari màgic;
• amb dues mencions, Contes que explicava als pares quan no podia dormir, El mocador, El cotxe de línia, L’entomòleg, L’última voluntat i Diari d’un viatger del temps;
•  i amb tres mencions, Audrey Ramírez, Els cigrons del golf i La nit que gairebé em converteixo en tiberi...

Després de parlar-ne convenientment, el Jurat decideix centrar el seu debat en els tres relats que han obtingut tres mencions cadascun.
Un cop exposades i comentades les característiques de cadascun d’ells, els membres del Jurat acorden per unanimitat atorgar el VIII Premi Helena Jubany a l’obra titulada La nit que gairebé em converteixo en tiberi... de Dídac Micaló i Rebaque

Els castellans (2011) de Jordi Puntí

"Per nosaltres, entrar al Sidney volia dir que t’havies fet gran: hi anaves per veure la pel·lícula de veritat, perquè en tenies ganes. Alguna vegada, però, resultava que la nostra part infantil encara s’avorria i llavors baixàvem encongits pels passadissos fins a les primeres files, a sota de la pantalla mateix, i mig ajaguts a les butaques ens distrèiem amb el que fos. Envalentits per la presència d’aquells rostres gegantins damunt nostre, cridàvem, ens barallàvem de broma, rèiem per qualsevol animalada, emprenyàvem les parelles que havien triat aquella zona apartada per fer manetes"

"Fa anys que el Sidney Cinema va tancar. És la mateixa història trista de tot arreu. Avui dia, però, rere les vidrieres empolsegades encara s’hi pot entreveure el vestíbul, les portes obertes que conviden a entrar, la barra llarga i noble. Els vells fotogrames que el decoraven resten intactes com si fessin guàrdia al mausoleu dels nostres somnis."

"Full Of Life" de John Fante (1952)

"I pictured the scene, not a thousand years hence, but only ten or fifteen, when our house would doubtless be torn down to make room for a parking lot, cars driving in and out, but always around Papa’s indestructible fireplace, because it defied all efforts to tear it down."

XVIII Premi Tinet de Narrativa breu 2015

Dels 306 treballs presentats, el jurat en fa una selecció de 14 contes:

1. Mortadel·la d'olives
2. Falta
3. Ninot de neu
4. La Bicicleta
5. Les liaisons dangereuses
6. La distància
7. On ets 3OR?
8. Tot té solució
9. Subratllat
10. La finestra
11. Terra de ningú
12. Amor
13. Record d'amor al fons d'un bagu
14. El creador impertorbable

I proclama com a guanyador el relat: Els noms de les vaques de l'autora Nela Miralles Pujo. El jurat destaca que és un relat molt ben estructurat que demostra un domini excel•lent de la llengua, amb una prosa fluïda que avança àgil acompanyada de l'ús d'uns recursos acurats, encertats i rics. Un conte de gran sensibilitat que fa clara la pèrdua de la candidesa d’una nena que creix i que veu com les persones que estima s’apaguen, moren, són derrotades... mentre dibuixa un món perdut.

Mars del Carib de Sergi Pons Codina (2014)

A cada barri hi ha un tuguri amb el millor de cada casa. A la vila de Sant Andreu, passada la Meridiana, aquest forat es diu Mars del Carib, santuari per a petits delinqüents, paradís de felicitats artificials, l'escola de la vida per a en Blai i els seus amics. Que el destí que la vida reserva als habituals del Mars del Carib sigui la presó o el cementiri els importa menys que defensar els colors del Sant Andreu i viure al límit.

Qualsevol intent de posar seny, de lliurar-se a l'amor o a la feina (a la fàbrica, al magatzem), topa amb la seva frontal desafecció per l'autoritat. El vici marca el camí, i tots els camins porten al bar. I passada la Meridiana, al cor de Sant Andreu, el bar es diu Mars del Carib.

Directa com un cop de puny, reactiva, insolent, veloç, còmica i descarada, Mars del Carib és una instantània entranyable i vital d'un submón que es resisteix a abaixar el cap, d'una generació que alça el puny no per fer cap revolució sinó per demanar una
altra ronda.

Dies de frontera de Vicenç Pagès Jordà (2014)

Aquesta novel·la comença amb un petó llarg davant la porta d’uns grans magatzems, entre vianants carregats amb bosses de plàstic. Qui són ells dos? Tardarem a saber-ho. Els protagonistes de la novel·la es diuen Pau i Teresa i són membres d’una parella de fet que es va prorrogant de manera automàtica, fins que es produeix el que ell anomena “la relliscada”, que té com a conseqüències un daltabaix emocional, un canvi de domicili i també un viatge a la frontera. En Pau i la Teresa es troben en trànsit, però no saben cap a on. Al capdavall, la provisionalitat també és provisional.