L'home de la maleta de Ramón Solsona (2011)

"En aquella època era habitual que un músic toqués uns quants instruments, sobretot de la mateixa família. Quins fenòmens! Hi entenien, de música, i no com ara, que qualsevol mitja burilla fot quatre rots a tot volum i diu que és música." (pàg. 26)

"Un dia li vaig dir a un dels meus néts que la màquina d'escriure és millor que un ordinador perquè imprimeix al mateix temps que tu escrius. Em va mirar amb cara de pena" (pàg. 33)

"No puc sofrir que els homes portin melenetes, cuetes i mariconades d'aquestes. Em fot malícia que cada vegada siguem més fandilletes i menos homes, com si tenir lo que tenim entre les cames fos un pecat." (pàg 99)

"No és que anés amb malandandos, no però sempre se'ls buscava hippies, com ella. Aixís no madurarà mai. A certa edat, canviar un marit o un casi marit hippy per un altre també hippy és com canviar pets per merda" (pàg. 100)

"Els que ens hem criat en temps de puces i xinxes, que ens rentaven el cap amb petroli i ens dutxaven amb aigua gelada no fem escarafalls si a un lavabo li falta un bon baldeio. La majoria de cases ni en tenien, de dutxes, allavòrens. Quan anàvem pels pobles a tocar, ens teníem de quedar a dormir en cases particulars i allavors molta gent no tenien ni aigua corrent. I per fer les necessitats hi havien unes comunes que donaven directament als femers." (pàg. 122)

"—Què busques? Et falta alguna cosa?

  —Sal.

  —No, sal no.

  —Sal sí, collons!

  Cagada, pastoret. No tenies d'haver donat un cop de puny a la taula. Però la culpa és teva. Amb tota aquesta grimègia del menjar sa has conseguit enfurismar-se. I mira que m'he aguantat!

  —A veure, papa. Amb crits no ens entendrem.

  —És que jo no vull entendre res. Només vull sal. Sal! Sal! No saps lo que és la sal?" (pàg. 146)

Winter Journal de Paul Auster (2012)

"You think it will never happen to you, that it cannot happen to you, that you are the only person in the world to whom none of these things will ever happen, and then, one by one, they all begin to happen to you, in the same way they happen to everyone else" (pàg. 1)

"...you will never forget these words, which were the last words spoken to one of your friends by his dying father: 'Just remember, Charlie,' he said, 'never pass up an opportunity to piss.'" (pàg. 17)
 
"... and walking down the middle of the carless streets, the men, and endless procession of silent men examining the possibilities on the sidewalks with furtive glances or bold stares, all kinds of women prepared to hire themselves out to all kinds of men, from lonely Arabs to middle-aged johns in suits, the throngs of womanless immigrants and frustrated students and bored husbands, and once you joined those processions, you suddenly felt that you were no longer part of the waking world, that you have slipped into an erotic dream that was at once thrilling and destabilizing, for the thought that you could go to bed with any one of those women merely by offering her a hundred francs (twenty dollars) made you dizzy, physically dizzy, and as you prowled the narrow streets looking for a companion to satisfy the need that had driven you out of your room into this labyrinth of flesh, you found yourself looking at faces rather than bodies, or faces first and bodies second, searching for a pretty face, the face of a human being whose eyes had not gone dead, someone whose spirit had not yet entirely drowned in the anonymity and artificiality of whoredom" (pàg. 52)
 
"Your insides seem to empty out as you take the news. Yo feel dazed and hollow, unable to think, and even if this is the last thing you were expecting to happen now, you are not surprised by what Debbie is telling you, not stunned, not shocked, not even upset. What is wrong with you? you ask yourself. Your mother has just died, and you've turned into a block of wood." (pàg. 119)
 
"...you are reminded of a story someone once told you about James Joyce, Joyce in Paris in the 1920s, standing around at a party eighty-five years ago when a woman walked up to him and asked if she could shake the hand that wrote Ulysses.  Instead of offering her his right hand, Joyce lifted it in the air, studied it for a few moments, and said: “Let me remind you, madam, that this hand has done many other things as well.”  No details given, but what a delicious piece of smut and innuendo, all the more effective because he left everything to the woman’s imagination" (pàg. 165)

Les partícules elementals de Michel Houellebecq (1998)

"Els investigadors en biologia molecular solen ser bons tècnics sense geni, que llegeixen Le Nouvel Observatour i somien vacances a Groenlàndia. La recerca en biologia molecular no necessita cap creativitat, cap invenció; de fet, és una activitat completament rutinària o gairebé, que només exigeix aptituds intel·lectuals raonables, de segona fila. La gent fa doctorats, llegeix tesis, i això que amb dos anys d'estudis en tindrien de prou i de sobra per fer anar els aparells." (pàg. 19)

"L'univers petitburgès, l'univers dels empleats i dels tècnics era més tolerant, més acollidor i més obert que l'univers dels joves marginals representats en aquells temps pels hippies. -Puc disfressar-me de tècnic respectable, i ser acceptat entre ells. -Li agradava dir a Burno-. Per això n'hi ha prou que em compri un trajo, una corbata i una camisa [...]. En cavi, no em serviria de res disfressar-me de marginal: no sóc ni prou jove ni prou guapo ni prou ben parit. Em cauen els cabells, tinc tendència a engreixar-me; i com més vell em faig, més angoixat i sensible em torno, més pateixo dels signes de rebuig i menyspreu. En una paraula, no sóc prou natural, és a dir prou animal - i això és una tara sense remei: digui el que digui, faci el que faci, compri el que compri, no me'n sortiré mai de superar aquest handicap, perquè tota la força d'un handicap animal." (pàg. 60)

"Els fills per la seva banda eren la transmissió d'un estat, d'unes regles i d'un patrimoni. Era els cas, ni cal dir-ho, en les capes feudals, però també entre els comerciants, els pagesos, els menestrals; de fet, en totes les classes de la societat. Avui dia tot això no existeix: cobro un sou, pago un lloguer, no tinc res per transmetre al meu fill. No tinc cap ofici per ensenyar-li, ni tant sols sé a què es podria dedicar més endavant; les regles que he conegut ja no seran vàlides per a ell, viurà en un altre univers." (pàg. 157)

"No serveixo per res. No tinc cap noció de com es fabriquen les salsitxes, les forquilles o els telèfons mòbils. Tots aquests objectes que em rodegen, que utilitzo o que devoro, sóc incapaç de produir-los; no sóc capaç ni d'entendre'n el procés de producció. Si s'hagués d'aturar la industria, si un bon dia s'extingissin els enginyers i els tècnics especialitzats, seria incapaç de reactivar res. Situat fora del complex economico-industrial, no estaria en condicions ni d'assegurar la meva supervivència: no sabria com alimentar-me, com vestir-me, com protegir-me de la intempèrie; les meves competències tècniques personals són francament inferiors a les de l'home de Neandertal." (pàg. 186)

Hijos sin hijos d'Enrique Vila-Matas (1993)

El llibre conté cites de l'obra de Kafka i referències a l'escriptor i a la seva ciutat. Segons Enrique Vila-Matas són 41 cites però ell mateix en una entrevista diu que en són moltes menys. Aquí en podeu trobar unes quantes amb el número de pàgina on apareix (edició de Compactos Anagrama).

1. Natación Cita textual dels Diaris de Kafka 
2. Los de abajo (Sa Rápita, 1992) Referència a la narració Onze fills (pàg. 11) 
3. Mandando todo al diablo (Granada, 1968) 
4. Un alma desocupada (Meudon, 1974) Referència indirecta a Praga o a El castell (pàg 35)
5. La familia suspendida (Zaragoza, 1952) Referència a El procés (pàg. 45)
   
6. El paseo repentino (Cáceres, 1956) Cita textual de Carta al pare (pàg. 69)
   
7. Azorín de la selva (Arive, 1989) Referència a Un metge rural (pàg. 81)
   
8. Una estrecha tumba para tres (Lugo, 1960) Cita de Cartes a Felice (pàg. 104)
   
9. Señas de identidad (Port de la Selva, 1977) Ressenya de Walter Benjamin sobre Amerika
   
10. El hijo del columpio (Barcelona, 1981) Cita textual de El veredicte (pàg. 132)
    
11. Volver a casa (Alkiza, 1970) Referència a La transformació (pàg. 155)
    
12. Te manda saludos Dante (Salamanca, 1975) Referència directa a Kafka (pàg. 175)
    
13. Fútbol (Toledo, 1978) 
14. El vampiro enamorado (Sevilla, 1957) 
15. Mirando al mar y otros temas (Palma de Mallorca, 1991) Múltiples referències directes a Praga i cita textual de Desig de convertir-se en indi (pàg. 214)
    
16. Televisión (Valencia, 1963)

Premi Josep Pla 2013

El periodista manresà Genís Sinca ha guanyat el Premi Josep Pla amb una tragicomèdia sobre dues nissagues catalanes. El jurat d’enguany, integrat per Sebastià Alzamora, Berta Bruna, Rosa Cabré, Antoni Pladevall i Àlex Susanna, ha valorat el to humorístic de la novel·la 'Una família exemplar', del periodista Genís Sinca (Manresa, 1970). “La importància del llinatge i de la història familiar es tracta amb un inusual registre irònic que desmitifica el gènere de les grans nissagues familiars”, s'ha fet saber aquest diumenge durant el sopar a l’hotel Palace de Barcelona.

A 'Una família exemplar', Sinca se centra en un pediatre tortosí de renom, el doctor Bou, que està a punt de casar la filla gran amb l’hereu dels Mirabaix, una família benestant de Manresa. La fascinació inicial de Bou no triga a derivar cap a sentiments menys eufòrics quan s’adona que el seu gendre pot posar en perill no únicament el seu patrimoni, sinó també –i sobretot– la nissaga familiar.

Abans de decidir-se a explorar la ficció, Sinca ha escrit les biografies d'Heribert Barrera, de Francesc Candel i del doctor Joan Uriach. L’any 2009 va publicar 'Vida secreta dels nostres metges' (Angle), on explicava de forma entenedora les principals aportacions de quinze dels metges catalans més destacats del segle XX. Hi havia, entre altres, Santiago Dexeus, Moisès Broggi, Josep Trueta, Antoni Puigvert, Ramon Sarró o la nissaga dels Vilardell.

El periodista cultural Sergio Vila-Sanjuán s'ha endut el Premi Nadal amb la novel·la 'Estaba en el aire' que té com a eix vertebrador un programa de ràdio dels anys 60.

Els 5 millors llibres llegits al 2012

• 2666, Roberto Bolaño (2004)
• On Chesil Beach, Ian McEwan (2007)
• La ciutat i el tròpic, Lluís Ferran de Pol (1956)
• Chet Baker piensa en su arte, Enrique Vila-Matas (2011)
• La plaça del diamant, Mercè Rodoreda (1962)

Llista dels cinc millors llibres llegits aquest any (obviant relectures) d'un total de 35.

La nit de Nadal de Nikolai Gógol (1832)

Nikolai Gógol (1809-1852) va encetar la seva fulgurant carrera literària amb la publicació d’un recull de vuit relats (Les vetllades de Dikanka), del qual forma part “La nit de Nadal”. Gógol ens presenta tot un seguit de personatges humils, generalment pagesos, que tot i la seva vida aparentment normal han d’afrontar per alguna estranya circumstància un esdeveniment inesperat i extraordinari. En aquest cas, una trobada amb el dimoni. De manera brillant i amb un marcat sentit de l’humor rus, sempre afable, l’autor reivindica la capacitat humana de resoldre les situacions més complexes i inversemblants.