"Va buidar l'aigua del bany fent un forat al cul de la banyera. El terra de la cambra de bany, enrajolat de gres vidriat de color groc clar, feia pendent i escolava l'aigua cap a un orifici situat just damunt del despatx del llogater del pis de sota. De feia poc, sense avisar Colin, aquest havia canviat el despatx de lloc. Ara l'aigua queia damunt el seu rebost." (pàg. 11)"Va mostrar la seva tarja d'abonament, que va fer l'ullet al porter, amb l'ajuda de dos orificis perforats. El porter li va contestar amb un somriure complice, però no es va estar d'obrir una tercera bretxa en el bristol de color taronja, i la tarja va quedar cega." (pàg. 20)
"—I com s'executa això?
—De la manera següent: «Agafeu un botifarró que escorxareu, tot i que cridi. Guardeu acuradament la pell»..." (pàg. 27)
"Es van posar a caminar, seguint la primera vorera que van trobar. Un nuvolet rosa va caure del cel i se'ls va acostar.
—Jo també vinc! —va dir
—Endavant! —va dir Colin
I el nuvolet els va embolcallar. Al seu interior feia calor i se sentia olor de canyella ensucrada." (pàg. 45)
"El metro estava vorejat, a banda i banda, per dues fileres de gàbies de grans dimensions, en les quals els Arranjadors Urbans guardaven els coloms de recanvi per a les places i els monuments. Hi havia, també, els vivers dels pardals i els teuladins. La gent no hi baixava gaire perquè les ales de tots aquests ocells feien grans corrents d'aire en les quals suraven minúscules plomes blanques i blaves." (pàg. 47)
"El raig del fixador polvoritzat va colpejar la corbata al bell mig del nus. La corbata va fer un estremiment ràpid i va quedar immòbil, clavada per l'enduriment de la resina." (pàg. 60)
"A l'entrada de l'església, les vagonetes estaven a punt. Colin i Alise es van instal·lar a la primera i van sortir de seguida. Passaven per un corredor fosc que feia olor de religió. La vagoneta lliscava sobre els rails amb un renou de tempesta i la música ressonava amb força. Al final del corredor, la vagoneta va enfonsar una porta, va girar en angle dret i el Sant va aparèixer embolcallat amb una llum verda. Feia una ganyota terrible i Alise es va prémer contra Colin. Teranyines els fregaven la cara i els tornaven a la memòria bocins de pregàries. La segona visió va ser la de la Verge i a la tercera, davant Déu, que tenia un ull de vellut i un posat no gaire content, Colin va recordar la pregària sencera i la va poder dir a Alise" (pàg. 63)
"La música no parava i la gent ballava dins l'església on se servia gelat beneït i refrescos piadosos, acompanyats de sandvitxos de bacallà." (pàg. 66)
"—T'he dit que t'estimava a l'engròs i al detall
—Aleshores, detalla-m'ho —va dir Chloé, deixant-se anar als braços de Colin, manyaga com una culebra." (pàg. 72)
"Sons de trompa d'elefant es van sentir al carrer i Chick es va abocar per la finestra de la seva llotja. Al lluny, la silueta de Jean-Sol Partré emergia d'un palanquí blindat, sota el qual l'esquena de l'elefant, rugosa i rebregada, agafava un aspecte insòlit a la llum d'un far vermell." (pàg. 78)
"El ratolí, dret damunt les potes de darrera, gratava amb les mans una de les rajoles entelades. Allí on havia gratat tornava a brillar.
—Molt bé! —va dir Nicolas—. Ho estàs aconseguint! Quin èxit!
El ratolí es va aturar, panteixant i va ensenyar a Nicolàs l'extrem de les seves mans, encetades i ensangonades." (pàg. 84)
"Al lloc on els rius desemboquen al mar, es forma una barrera difícil de franquejar i grans remolins escumosos, on dansen les restes dels naufragis. Entre la nit de fora i la llum del capçal, els records fluïen de la foscor, xocaven contra la claror i, ara immersos, ara surant, mostraven els seus ventres blancs i les esquenes platejades." (pàg. 92)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada